Una manifestació al centre de Barcelona demana la llibertat dels empresonats per les protestes al Rif

Unes 800 manifestants van exigir ahir a la tarda "escoles i hospitals" a Al Hoceima, ciutat marroquina on des de l'any passat s'ha desplegat un fort moviment de reivindicació popular
La protesta estava convocada per la Comissió Catalana de Suport al Moviment del Rif amb representació de les seves subcomissions a Mataró, Girona i Tarragona
Clara Macau
Clara Macau 24/07/2017

Prop de 800 persones, segons les organitzadores, es van manifestar ahir a la tarda al centre de Barcelona per demostrar solidaritat amb el moviment popular del Rif, també anomenat Hirak, al Marroc. La manifestació, convocada per la Comissió Catalana de Suport al Moviment del Rif amb representació de les seves subcomissions a Mataró, Girona i Tarragona, va sortir de la plaça Catalunya a les quatre de la tarda i va acabar amb una concentració pacífica a la plaça de Sant Jaume cap a les vuit del vespre.

"Demanem que se satisfacin drets bàsics, com una universitat, escoles i hospitals i igualtat entre homes i dones", va explicar a aquest mitjà l'estudiant de dret a la Universitat de Barcelona, nascuda a Al Hoceima (Marroc), Youssra Louahidi. Louahidi va explicar que el Rif ha estat sempre una regió menystinguda pel govern del Marroc i acusa una manca significativa d'equipaments sanitaris i culturals, a més d'afrontar grans desigualtats econòmiques. "Hi ha molta gent que pateix càncer", va afegir, "i no hi ha hospitals per tractar-los". La jove també es va manifestar en contra de la "mort injusta i ignorada per les autoritats" del venedor ambulant de peix Mouhcine Fikri —el fet va marcar l'octubre de l'any passat l'inici de les protestes al Marroc.

Una de les manifestants va explicar que el Rif ha estat sempre una regió menystinguda pel govern del Marroc i acusa una manca significativa d'equipaments sanitaris i culturals

La marxa de suport al poble rifeny va transcórrer amb tranquil·litat pels carrers de la ciutat al crit de "Tahiya nidalia", una expressió de suport al moviment Hirak. Les manifestants van corejar consignes com "val més morir dempeus que viure de genolls" i van enarborar les banderes tricolors pròpies del poble amazic, la comunitat cultural pròpia de l'Àfrica septentrional. Algunes persones vestien samarretes amb el rostre de Nasser Zafzazi, líder del Moviment Popular al Rif, detingut per la policia marroquina al maig. "No t'oblidem", es podia llegir estampat a la tela.


Llibertat per als empresonats i afirmació identitària

Les persones que van participar en la mobilització van exigir amb força la llibertat de les prop de 300 persones detingudes durant les protestes que s'han anat succeint entre les ciutats de Casablanca i Al Hoceima des de finals del 2016. "Tinc familiars empresonats i sé, pel que em diuen, que les seves famílies no els poden veure. Sabem que són en una presó a Fes, però no en tenim més informació", va explicar la jove d'origen rifeny Chaimae L'Messbahi.

El manifestant Anouar Bouali es va mostrar indignat perquè "al Rif s'estan fent reivindicacions socials que els cossos de seguretat del govern estan reprimint amb gasos lacrimògens i detencions il·legals

El manifestant Anouar Bouali es va mostrar indignat perquè "al Rif s'estan fent reivindicacions socials que els cossos de seguretat del govern estan reprimint amb gasos lacrimògens [aquest mateix juliol, a Al Hoceima] i detencions il·legals. S'acusa de ser terroristes els que es manifesten i fins i tot hi ha hagut segrestos". I violència. A la marxa barcelonina també es van escoltar veus que demanaven justícia per a Imad El-Attabi. Les circumstàncies no estan clares, però es parla de la mort en un hospital de Rabat d'aquest jove activista després que, suposadament, fos ferit per la policia marroquina en una manifestació. "No està clar què ha passat, però nosaltres no demanem res impossible, ens manifestem de manera pacífica i ens ataquen", va concloure Khalid Al Haddouti, un altre manifestant.

Anabel Garrote, una espanyola casada amb un rifeny que era ahir a la protesta amb el seu marit, va subratllar que el moviment popular al Rif té un vessant de reafirmació del poble amazic davant la repressió de la llibertat d'expressió, la discriminació identitària i la militarització -un decret reial dels anys seixanta estableix el Rif com a "zona militaritzada"-. "Amazic vol dir 'home lliure'", va dir, "el que aquesta gent vol és que se'ls deixi de menysprear". Al Haddouti va donar força a aquest pensament en sostenir que "el colonialisme espanyol ens va voler aixafar en el seu moment i després ho va fer el Marroc, reprimint la nostra identitat i la nostra llengua. El nostre poble reclama drets civils".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

Revolta sense por al Rif

dimecres, 31 maig, 2017

Han militaritzat la vostra terra, han enviat un exèrcit de gent per boicotejar els vostres actes i agredir-vos. Què fareu? Farem una cassolada. Una cassolada? Com les que fem aquí, a Catalunya?