La Universitat de València diu "no" al Decret del 3+2

El 98,66% de les participants en un referèndum intern sobre el pla de reestructuració dels estudis universitaris es declara en contra d’aquest Reial Decret que començarà a aplicar-se el curs vinent al País Valencià
En la consulta han participat 4.993 membres de la comunitat universitària, entre estudiantat, professorat i personal d’administració i serveis.
Ainhoa Alberola
Ainhoa Alberola 14/10/2015

Les estudiants de la Universitat de València són les últimes que han decidit convocar un referèndum per decidir si volen la implantació en les seues facultats del Reial Decret 43/2015, més conegut com a decret 3+2. El resultat ha estat contundent: un 98,66% de les votants han dit que no. Aquest nou pla educatiu pretén rebaixar els actuals graus de quatre anys a tres i augmentar la durada dels màsters d'un a dos. Una de les conseqüències directes d'aquest pla és l'encariment dels estudis, ja que el cost del crèdit de Màster és considerablement superior al de Grau. En aquest referèndum han participat 4.993 membres de la comunitat universitària, entre estudiantat, professorat i personal d’administració i serveis. “Al voltant del doble que en les darreres eleccions a rector”, matisen des de l’organització.

El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ja es va mostrar en contra del 3+2 i es va adherir a la moratòria de dos anys oferida pel Ministeri d’Educació i que acaba el vinent curs 2016/2017. “Amb aquest referèndum volem que es posicione veritablement en contra”, explica Jorge Císcar, portaveu de la plataforma. El mateix que demanen al conseller d’educació, Vicent Marzà, que abans d'accedir al càrrec es va mostrar contrari a la reforma però que ara es planteja la seua implantació. “Marzà de moment està sent un poc decebut”, explica Císcar. “Haurà de demostrar amb fets si veritablement és el conseller del canvi”, afegeix.

El referèndum l'ha preparat una plataforma unitària impulsada pel sindicat Acontracorrent amb el suport del BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats) i el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans)

Aquest referèndum es va llançar mitjançant una plataforma unitària principalment impulsada pel sindicat Acontracorrent amb el suport del BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats) i el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans). Al marge de l’organització es va quedar l’altre sindicat d’estudiants amb representació al claustre, el FEU (Front d’Estudiants Unificat). “Des d’Acontracorrent se’ns va convidar a participar quan tot estava ja organitzat i les nostres bases van considerar que ja no podíem aportar res”, explica Alberto, coordinador del FEU.

Després de la publicació dels resultats, l’organització del referèndum explica que encara no han rebut cap resposta des de Rectorat però que els vinents dies buscaran el diàleg tant amb Rectorat com amb la Conselleria d’Educació. També afirmen que la seua intenció és donar continuïtat a la plataforma i seguir amb les mobilitzacions en contra del decret.

Segon referèndum als Països Catalans

El de la Universitat de València és el segon referèndum que s’organitza als Països Catalans. El primer va ser a la Universitat Jaume I de Castelló, seguint el model de què es va celebrar a les universitats públiques de Madrid en març de 2015, impulsat per la Delegació d’Estudiants de la Universitat Complutense madrilenya.

L’organització del referèndum explica que encara no han rebut cap resposta des de Rectorat/ Ainhoa Alberola



A Castelló, el moviment estudiantil ja s’havia posicionat en contra del 3+2 però amb el referèndum volien implicar a tot l‘estudiantat de la universitat, expliquen des de la plataforma No al 3+2 UJI. A diferència de la Universitat de València, a l’UJI sols van votar les estudiants i es van preguntar sobre altres qüestions relatives a la normativa pròpia de la universitat. El “no” també va guanyar en aquesta universitat, amb un 90% dels vots. Tot i així, el rector de l’UJI va considerar que els resultats no eren vinculants, el que va provocar que les membres de la plataforma acamparen al rectorat durant sis dies.

A Castelló, el moviment estudiantil ja s’havia posicionat en contra del 3+2 però amb el referèndum, en una consulta en la qual només va participar l'estudiantat

“Després les revoltes en contra del 3+2, el rector Vicent Climent continua fent cas omís a les demandes de l'estudiantat”, comenta Mar Serra, portaveu del Consell de l’Estudiantat de l’UJI. Aquesta institució també ha publicat una carta oberta al conseller Vicent Marzà en la que afirmen sentir-se “decebuts” perquè “el pròxim curs els graus de 3 anys seran un fet” i Marzà “serà responsable d'aquesta derrota”. Per això li demanen que “replantege la seua postura i prenga consciència de les repercussions de les seves decisions”.

En Madrid, set mesos després del seu referèndum des de la plataforma impulsora valoren aquesta acció com clau per a la conscienciació de l’estudiantat sobre les implicacions de la reforma educativa. Asseguren que la convocatòria va impulsar després diverses mobilitzacions i va obligar als rectors a posicionar-se clarament front l’estudiantat. A la Universidad Complutense fins i tot va ser un dels factors clau per al canvi de rector, afirmen des de la plataforma. Ara, les impulsores volen reinventar-se i estan formant una nova plataforma que pretén conjuminar treballadores i estudiants que treballen en propostes concretes sobre educació que traslladar als partits polítics pels seus programes per a les vinents eleccions generals de desembre.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades