Violència contra les dones: armes legals

Estat de la qüestió jurídica de la violència masclista
Laia Serra Carla Vall 25/11/2014

L'aprovació de la Llei Orgànica 1/2004 sobre mesures de protecció integral de la violència de gènere va suposar un avenç quant a la concepció de la violència específica i estructural de la violència contra la dona dins de l'àmbit de la parella. Malgrat això, en els anys posteriors, la xifra de víctimes mortals va augmentar, fins i tot, en valors superiors als previs a la seva entrada en vigor. Desgraciadament, avui dia encara no s'ha superat la concepció privada de la violència contra les dones en l'àmbit legal, ja que la Llei no regula de manera específica la violència comesa contra les dones en l'àmbit públic - en qualsevol relació interpersonal o sense relació prèvia a l’agressió-.

Tampoc s’evita la revictimització de la dona, no s’indaga per què les dones abandonen els procediments judicials si no se’ls atorga l’ordre de protecció que demanen -a Catalunya se’n concedeixen tan sols un 30% de les sol·licitades-. Sobretot cal destacar que planeja una concepció social lamentablement arrelada: el mite de la dona dolenta, que denuncia per obtenir avantatges, que menteix, manipula i que, en definitiva, no és creïble ni fiable. Tal com està el procediment judicial estructurat, travessar-lo suposa una marató de greuges i dificultats, en definitiva, suposa una heroïcitat.

L’any 2014, Oudja que era treballadora sexual fou assassinada a mans d'un client que la va colpejar fins la mort. El Govern espanyol no la inclogué en les llistes de dones assassinades per violència de gènere, al considerar que no entrava dins del supòsit de la Llei Orgànica 1/2004. Fins a vint treballadores sexuals foren assassinades a l'Estat espanyol, en el període 2010-2012. En els escassos casos de dones que maten els seus marits o exmarits, no s’investiguen degudament les causes que han dut la dona a arribar a aquest extrem per preservar la seva integritat.

El Codi Penal no contempla el delicte parricidi però no el feminicidi: no considera víctimes de violència de gènere les familiars assessinades per l'agressor.

Així mateix, en l'actualitat no es consideren víctimes de violència de gènere les familiars assassinades -sogres o filles de l'agressor- per no existir en el Codi Penal el delicte de feminicidi (o femicidi), a diferència del parricidi, que suposa una major pena. El terme fou encunyat per la feminista mexicana, Marcela Lagarde, investigadora dels assassinats masclistes més enllà de Ciudad Juárez. Lagarde va plantejar la concepció de la violència de gènere com a vulneració dels drets humans, ampliant-ne el contingut i l'anomenà violència feminicida. En l'actualitat, ja són diversos els països que l'han regulat en els seus codis penals. Nicaragua, Xile, Mèxic, Costa Rica, el Salvador, Guatemala i Perú castiguen el delicte de feminicidi amb penes lleugerament superiors al delicte bàsic d'homicidi o assassinat, preveient-ne mesures civils com la de la privació de la pàtria potestat, entre d’altres.

Malgrat les legislacions més avançades en matèria de violència contra la dona, aquestes no han aconseguit tampoc reduir el nombre de dones assassinades en els respectius països. A escala europea, cal considerar com un avenç el Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica, d'Istambul, 2011. Per primer cop la normativa europea contempla la distinció entre les violències contra les dones en el marc de la relació de parella i les violències masclistes contra dones en la totalitat de contextos. Aquest Conveni preveu la indemnització de les víctimes de violència a càrrec de l’Estat si l’agressor no se’n fa càrrec i profunditza sobre els elements a tenir en compte per l’avaluació dels riscos, en les peticions de mesures de protecció.

Avui dia, i d'acord amb les investigadores del portal feminicidio.net, en aquest 2014, els agressors masclistes han comès 91 feminicidis a l'Estat espanyol, entre els quals hi ha 51 íntims, 7 no íntims, 12 familiars i 21 feminicidis més en altres esferes. Aquestes estadístiques no oficials, contemplen tots aquells assassinats de dones comesos amb mòbil misògin. A pesar de la gravetat del nombre de dones i nenes assassinades, la societat i els estaments de poder no reaccionen davant d’aquest problema de conseqüències socials majúscules en una indiferència que només es pot explicar per la mentalitat patriarcal.

Pel que fa a la violència sexual que patim les dones malgrat que la major part dels delictes de violència sexual es cometen en el marc de les relacions de parella o per coneguts de la dona agredida -família o entorn proper-, la regulació dels delictes d'agressions i abusos sexuals comesos per desconeguts no incorporen l'òptica de gènere. Segons un macro estudi europeu del primer trimestre d'aquest any, un terç de les dones de la Unió ha patit violència física o sexual des dels 15 anys, 1 de cada 10 ha estat violada per un desconegut. Tot i això, no s'ha aplicat mai a l'Estat espanyol l'agreujant de l'article 22.4 del Codi Penal que contempla la discriminació per raó de gènere, entre d’altres, ja que és patent que aquests delictes es cometen per raó del sexe de la víctima; per la cultura de la violació encara imperant. No hi ha ni una sola condemna a l'Estat espanyol de delicte d'incitació a l'odi contra les dones de l'article 510 malgrat que aquest es comet de manera assídua en diverses intensitats.

Per això cal, una reforma -una revolució- en el Dret que reguli totes aquelles conductes delictives que es cometen contra les dones pel sol fet de ser-ho. És urgent la regulació del delicte de feminicidi, així com atendre a les especificitats de les agressions, especialment, les sexuals i les d’incitació a l’odi.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

Violència masclista institucional

Rubèn Sanchez Ruiz dimarts, 25 novembre, 2014

25 de novembre, una data i un mes simbòlicament més sensibles a tot tipus d’accions, formacions, jornades, xerrades, tallers, manifestacions... en contra de les violències masclistes.