Política

Arrenca una Diada que perfilarà el camí cap al referèndum

La marxa convocada per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana arrenca a les 5 de la tarda, amb 400.000 persones inscrites i l'arribada a Barcelona de 1.800 autocars
Acte del Procés Constituent davant la Borsa de Barcelona
Victor Serri
11/09/2017

Estem a tres setmanes de la celebració del referèndum d'autodeterminació i tot el que passi avui als carrers de Barcelona serà observat amb lupa des de l'Estat espanyol i la comunitat internacional: fira d'entitats al passeig de Lluís Companys (on la Directa hi té una paradeta durant tot el dia), ofrenes florals al monument de Rafael de Casanova, actes polítics al Fossar de les Moreres, manifestació per les preses polítiques, gran mobilització unitària a les cinc de la tarda convocada per Òmnium Cultural i l'ANC i manifestació de l'Esquerra Independentista, marquen l'agenda d'actes a Barcelona. 

Una gran X es dibuixarà a les cinc de la tarda a la confluència del passeig de Gràcia i el carrer Aragó, emulant el senyal que omplirà la casella del Sí de la butlleta del referèndum de l'1 d'octubre

La Diada del Sí és com va ser batejada fa mesos per les entitats sobiranistes. Més de 400.000 persones inscrites i 1.800 autocars contractats són les grans xifres de la cita més determinant. Una gran X es dibuixarà a les cinc de la tarda a la confluència del passeig de Gràcia i el carrer Aragó, emulant el senyal que omplirà la casella del Sí de la butlleta del referèndum de l'1 d'octubre. Espases en alt des del govern espanyol i 'treva tàctica' de la repressió que es preveu per als pròxims dies. Un miler de càrrecs públics van ser advertits pel Tribunal Constitucional, si mantenen la cobertura institucional per posar les urnes, afronten conseqüències penals. La intensitat de l'embat capitanejat per Mariano Rajoy es modularà també a partir de la força i determinació que avui es visqui als carrers de Barcelona.

Passades les onze del matí ha arrencat des del carrer Ferran la manifestació juvenil de l'esquerra independentista, convocada per Arran després de duu a terme l'homenatge anual a Gustau Muñoz, jove militant comunista assassinat per la policia l'Onze de Setembre de 1978. La marxa ha passat per davant de la Jefatura Superior de Policia de Catalunya, ubicada al bell mig de la Via Laietana, moment en el qual diversos ous de pintura han impactat contra l'edifici que acull la seu principal del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola a Barcelona. 

Imatge de la façana de l'edifici de Jefatura i la pancarta desplegada per Arran al bloc contigu

 

Tot i la presència de més d'una desena de furgonetes d'antidisturbis d'aquest cos i dels Mossos d'Esquadra, diverses activistes han despenjat una pancarta de grans dimensions de l'edifici contigu al de Jefatura on es podia llegir "Ni per la llei, ni per la força, independència. Fora les forces d'ocupació dels Països Catalans". Finalment, més d'un centenar de persones han finalitzat la manifestació al Fossar de les Moreres per donar pas a un acte polític davant del Born Centre Cutural, on han cremat un plafó amb els símbols de la Guàrdia Civil i la Constitució espanyola i han comptat amb intervencions d'organitzacions juvenils dels diferents pobles de l'Estat Espanyol.

Pels volts de 2/4 de 2 s'ha donat el tret d'inici a una nova marxa pel cente de la ciutat, convocada pel col·lectiu independentista de suport a les preses Rescat. Unes 300 persones han seguit aquesta convocatòria, que ha recorregut els carrers que uneixen el pla del Born, passant pel Fossar de les Moreres, fins a la plaça de Sant Jaume, on un seguit de parlaments han recordat diversos casos de repressió arreu de l'Estat –com el d'Alfon a Madrid, el dels 27 estudiants i docents de la UAB encausats per una ocupació del claustre o el cas Montoro– i s'ha llegit una carta de Marina Bernadó i Lola López Resina, empresonades per col·laboració amb ETA.  

Mig miler de persones s'han aplegat a l'acte del Procés Constituent davant la Borsa de Barcelona


Paral·lelament, a les dotze del migdia s'ha donat el tret de sortida a un acte davant la Borsa de Barcelona, auspiciat per Procés Constiuent amb el lema "Fent procés per decidir-ho tot", amb Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, impulsores d'aquest moviment, sobre l'escenari. Rere el lema "Prou repressió per exercir la democràcia", la cita també ha comptat amb la presència i els parlaments de Jaume Asens (Barcelona en Comú), Eulàlia Reguant (CUP-Crida Constituent) i Albano-Dante Fachín (Podem Catalunya), que han defensat el referèndum convocat el pròxim 1 d'Octubre davant d'unes cinc-centes persones. La motivació de l'acte era "vincular el referèndum, la crida a votar i la mobilització nacional amb la transformació social", en paraules de les organitzadores de l'acte, que han destacat que aquest ha de ser "un procés que expulsi corruptes i banques, així com el racisme i la xenofòbia, de la societat catalana". En un moment de l'acte una persona del públic ha interpel·lat Jaume Asens al crit de "poseu urnes!" i el tinent d'alcalde del consistori barceloní ha respost "sí, posarem urnes".


Crits contra el paer Ros a Lleida

Arreu de la geografia catalana, també s'han celebrat al llarg del matí d'avui i el vespre d'ahir tota mena d'actes commemoratius de la Diada, entre marxes de torxes, ofrenes florals, actes oficials organitzats pels ajuntaments i manifestacions de l'esquerra independentista. A Lleida, l'homenatge als caiguts durant la Guerra de Successió ha tingut lloc com sempre a l'antic Convent del Roser –símbol de la resistència de la ciutat a l'exèrcit borbònic– amb la novetat que aquest any, per primer cop, ja funciona com a Parador Nacional de Turisme. Més endavant, 500 persones s'han manifestat pels carrers de la ciutat convocades per l'esquerra independentista. Divendres passat, unes 2.000 persones van protestar davant de la Paeria contra els impediments que posa la negativa de l'equip de Govern del PSC al col·laborar amb el referèndum, al crit de "Volem votar", una consigna que s'ha repetit aquest matí.

Per la seva banda, a Reus, els carrers del centre han acollit una manifestació amb 1.500 persones assistents que lluïen banderes i pancartes. La convocatòria, que ha congregat les diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista del Camp, ha fet confluir diverses lluites presents en l’amplitud d'aquest espectre ideològic enmig d’un ambient pacífic, però posant al centre el futur polític del territori català. La manifestació ha finalitzat amb la lectura del manifest al Fossar Vell de la localitat.
 

 

Continguts relacionatsMostra'l en portada

Notícies relacionades: