Política

Bienvenido, Mister Albiol

El barri de Vila-roja de Girona ha passat de ser un feu del PSUC a acollir amb els braços oberts el president del Partit Popular de Catalunya. Com s'explica aquesta transformació? Fins a quin punt el veïnat comparteix les idees dels partits unionistes?
Xavier Garcia Albiol acompanyat d'un seguici de periodistes es passeja per Vila-roja
Toni Ferragut
07/11/2017

4 de novembre. Dia de precampanya a Vila-roja, Girona. Xavier Garcia Albiol es presenta al barri acompanyat per un seguici de periodistes. El president del PP de Catalunya es fotografia somrient sota una rojigualda on s’hi pot llegir "Bienvenidos a España". En un barri que proclama sense embuts el seu unionisme, Albiol s’hi mou com un peix a l’aigua. El líder conservador sap quines tecles ha de tocar per seduir un veïnat més preocupat per arribar a final de mes que per l’article 155 de la Constitució: "Los datos del paro que conocimos ayer son muy preocupantes. El independentismo y la confrontación han desenvocado en una crisis económica". Un veí l’esperona: "Menos palabras y más acción: ¡Puigdemont a la prisión!".

Vila-roja, com els altres barris del sector est, observa amb molta desconfiança l’aventura independentista. La majoria de veïnes no entenen per quina raó Catalunya s’ha de separar d’Espanya i temen que el terratrèmol polític empitjori les seves condicions de vida. "¡Se han ido muchas empresas!", exclamen diverses veus, repetint les consignes dels partits unionistes. "Si ahora ya estamos marginados, imagínate cuando Catalunya sea independiente. Dicen que solo habrá trabajo para los catalans, catalans’", diu un veí, donant a entendre d’aquesta manera que ell es considera menys català que la resta.

La majoria de veïnes no entenen per quina raó Catalunya s’ha de separar d’Espanya i temen que el terratrèmol polític empitjori les seves condicions de vida

L’1 d’octubre, durant el referèndum d’independència, un grup d'exaltats va irrompre a l’escola de Vila-roja i en va robar l’urna. Diverses persones que participaven en l’organització de la consulta van ser agredides. Un mes després, és difícil trobar algú que justifiqui aquesta acció tan violenta, però tothom comprèn el malestar que va originar l’atac. "Vinieron de fuera para buscar votos, como siempre. Por la noche hacían ruido y molestaron a un vecino. Suerte que estaba la policía, porque sino habría sido mucho peor", explica el José, un gitano que ha viscut tota la vida al sector est.

Els fets de l’1 d’octubre i les banderes espanyoles que onegen des de fa dies a les faroles han eixamplat encara més l’abisme que separa el barri de la ciutat. "Si Catalunya se independiza de España, nosotros nos independizaremos de Girona", diu un jove, sorneguer. Al camp de petanca, una pintada recorda el dictador: "¡Viva Franco!". L’Antonio, un paleta jubilat de 63 anys, té molt clar com s’ha de resoldre el conflicte: "Yo cogía a los cuatro o cinco cabecillas y los metía en la cárcel. Puigdemont y el otro, el ‘bizco’, son unos chapuceros". L’Antonio recorda el dia que els seus pares van abandonar la barraca i es van instal·lar en una caseta blanca, juntament amb altres famílies provinents del sud d’Espanya. "Todos somos de Andalucía. Somos catalanes y españoles".

Durant els anys vuitanta del segle passat, Vila-roja era un dels barris més combatius de Girona. En aquella època centenars de veïnes estaven afiliades al PSUC

Que un personatge tan reaccionari com García Albiol pugui passejar-se amb tanta tranquil·litat pel sector est és un fet excepcional. Durant els anys vuitanta del segle passat, Vila-roja era un dels barris més combatius de Girona. En aquella època centenars de veïnes estaven afiliades al PSUC. A les cases de protecció oficial hi vivien molts líders sindicals. Les persones grans recorden amb nostàlgia els primers anys de la transició. Els carrers estaven nets i s’organitzaven moltes activitats comunitàries. Gitanos i paios convivien pacíficament. De droga pràcticament no n’hi havia. "Era un lugar precioso, lleno de jardines i de flores", explica una veïna.

Però a principis dels anys noranta les coses es van començar a tòrcer. L’heroïna i unes polítiques urbanístiques nefastes van transformar de forma tràgica tot el sector. L’estigma de la marginació va caure sobre Vila-roja, Font de la Pólvora i, en menor mesura, Mas Ramada. Avui en dia les persones que hi viuen se senten profundament discriminades. "Dicen que somos incultos, delincuentes, marginados. No somos todos santos, pero aquí hay de todo", diu el José. A la memòria col·lectiva s’hi emmagatzema una llista de greuges que cada dia es fa més llarga: la passera ridícula sobre el riu Onyar que queda submergida cada vegada que plou, els carrers que no es netegen, el carril bici llargament reclamat que ningú vol construir... "Han arreglat el rovell de l’ou i a nosaltres ens han deixat abandonats. Que no paguem impostos, nosaltres? Girona és una ciutat molt classista", s’indigna un altre veí.

Albiol visita algunes veïnes del barri. Una zona privilegiada al sector est de Girona / Toni Ferragut


Les persones que van instal·lar-se al sector est a finals dels anys setanta s’han anat morint i molts habitatges han quedat buits. Al grup Sant Daniel és possible comprar un pis per menys de 30.000 euros. Malgrat que els tres barris es troben en una zona privilegiada, prop d’un entorn natural i amb bones comunicacions, les veïnes en fugen atemorides així que poden. En els últims anys només hi han aterrat famílies pobres i organitzacions criminals que hi operen amb més comoditat que en altres barris de la ciutat. La premsa només en parla quan es produeixen batudes policials que paralitzen la vida del veïnat.

N’hi ha que veuen en aquesta degradació la mà negra de l'especulació immobiliària. No és una hipòtesi descabellada. Un veí que demana conservar l’anonimat recorda que l’alcalde Joaquim Nadal va aprofitar l’activitat criminal per buidar el barri xino a principis dels anys 90. Si un grup inversor aconsegueix foragitar els petits propietaris, els terrenys incrementaran ràpidament el seu valor. La imponent masia que dona nom al barri de Mas Ramada, actualment abandonada, per exemple, pertany a la família Poch, propietària del cementiri de Girona.

N’hi ha que veuen en aquesta degradació la mà negra de l'especulació immobiliària. No és una hipòtesi descabellada

La segregació es fa dolorosament evident en l’àmbit educatiu. Sembla com si l’Ajuntament fes tot el possible per impedir que les criatures es barregin entre elles. Les tres escoles de primària que hi ha al sector est -dues de públiques i una de concertada- funcionen, en certa manera, com una bombolla que impedeix a nens i nenes relacionar-se amb el món exterior. El xoc es produeix a secundària i acostuma a ser força desagradable, sobretot per a les famílies gitanes. "¿Tu sabes lo que es que te venga el director el primer día de clase y te diga: ‘Ya no estás en Font de la Pólvora’? ¿O que tu hija te diga que no quiere estudiar porque se ríen de ella, cuando sabes que a ella le gusta? ¿Tu sabes lo que duele esto?", explica el José.

Tenint en compte tot això, no és estrany que moltes veïnes observin el procés independentista amb indiferència o amb franca hostilitat. En certa manera, les pintades i les banderes que onegen a Vila-roja expressen el rebuig cap a una administració que els ha donat l’esquena durant els últims quaranta anys. "Nadie ha ido nunca a explicarles de qué va esto. Nadie les hace caso. Ven Tele 5 y se asustan. Hay mucha ignorancia y mucho miedo", diu un membre de la comunitat gitana que tampoc vol que es publiqui el seu nom. "En el referéndum yo iba a votar que no, pero cuando vi donde estaba la violencia cambié de opinión", afegeix.

En certa manera, les pintades i les banderes que onegen a Vila-roja expressen el rebuig cap a una administració que els ha donat l’esquena durant els últims quaranta anys

El terreny, doncs, es troba abonat perquè personatges com Xavier García Albiol hi propaguin discursos xenòfobs i espanyolistes. Tot i això, les veïnes de Vila-roja desconfien de forma instintiva dels càrrecs públics. Observen la realitat amb els seus propis i ulls i n’extreuen conclusions més o menys encertades. Algunes s’empassen el discurs unionista, però d’altres mostren un punt de vista molt crític. "Llevo 30 años viviendo aquí. Mi mujer es catalana y mi hija también. Hasta ahora creía que España era una democracia y ahora me doy cuenta que es mentira. Esto me recuerda a mi país. ¿Qué quieren hacer? ¿Meter dos millones de personas en la cárcel?", es pregunta un noi d’origen marroquí. El seu interlocutor arronsa les espatlles i se’l mira confús: "Yo no entiendo de política. Digo lo que veo en la tele...".

Si una cosa comparteixen totes les veïnes de Vila-roja és el convenciment que, passi el que passi, seguiran ocupant un lloc secundari a la història. Com a la llegendària pel·lícula de García Berlanga, senten que les seves vides són utilitzades per satisfer interessos que els són aliens. "Solo buscan votos. Vienen y dicen: ‘Haremos esto, esto y lo otro’. Y luego no hacen nada", diu un veí, disgustat per la presència de García Albiol. El Pitu, un veí molt implicat en la vida associativa de Vila-roja, ha desenvolupat la seva pròpia teoria per explicar el que succeeix al país: "Esto es como Juego de Tronos. Mueven lospeones para proteger su territorio. ¿Y quienes hacen las guerras? Siempre somos los mismos".

Article publicat orginalment a l'Ariet
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: