“El capitalisme és una nova forma de colonialisme”

Jihan Gearon, índia navaho i membre de la Black Mesa Water Coalition
02/05/2017

Les terres del poble navaho són una regió desèrtica on l’aigua és un bé molt preuat. L’agricultura i la pastura van desaparèixer a partir de la colonització. Això va erosionar i desertificar la terra, que cada cop és més àrida. En aquest territori, hi ha un parell d’explotacions mineres que trituren carbó i, mitjançant la injecció d’aigua, el bombegen a través d’una canonada de 440 quilòmetres. L’aigua que utilitzen és potable. Mentrestant, les reserves tenen problemes: les fonts s’assequen i els aqüífers no es reomplen. Jihan Gearon va reaccionar i, amb un grup de companyes de l’institut, es va començar a involucrar en la lluita pel dret a l’aigua. S’hi van comprometre durant deu anys, mentre estudiaven a la universitat. Després, es van constituir com a ONG i es van centrar a educar les comunitats per fer front al problema de l’explotació i la contaminació de l’aigua. Actualment, Gearon dirigeix l’organització que defensa els drets hídrics de les comunitats navaho i hopi de l’altiplà d’Arizona (EUA).

/ Silvia Blanco


Com vau començar la feina des de l’organització?

Al principi, només anàvem a les comunitats i els explicàvem la quantitat d’aigua que s’utilitzava a les explotacions mineres. No ens entenien. Les vam anar formant i vam voler influir sobre el govern federal: vam intentar entrar al consell. Nosaltres ens organitzem en diferents estaments. En primer lloc, hi ha el govern de la reserva, que té competències en els afers domèstics, però la decisió final sempre és del govern federal, que té l’última paraula encara que la nostra tribu decideixi en un sentit o un altre. La barrera real és la generació dels més grans. Necessitem que els joves participin en el procés de decisió de les comunitats. També hem de crear un discurs, que la gent es faci preguntes.


La generació de la gent gran ha optat per no canviar el model d’explotació?

Sí. Una de les grans plantes energètiques, la d’Arizona, passa per la nostra reserva. Se li ha donat molt de suport, tot i que ha perjudicat la nostra salut. Els amos de la planta han començat a dir que la volen tancar a finals de 2019, simplement perquè és més barat comprar gas natural que no pas fer servir carbó. La indústria està canviant i hem de tenir més control sobre aquest procés, no reaccionar només quan veiem que tenim l’aigua i la terra contaminades i ens quedem sense ingressos. Vam treballar per preparar la transició del tancament, però no hem tingut èxit. Ens cal suport per preparar la transició, però el govern no hi està interessat. Durant la campanya electoral, Trump va dir que mantindria l’economia del carbó, el mateix que van demanar els nostres caps tribals, però el que hauríem de fer és canviar de model.


Quines alternatives econòmiques plantegeu?

Hem desenvolupat un projecte amb energia solar a la regió. També hem copsat que hi ha la tradició de viure venent matèries primeres, però que, actualment, els diners no reverteixen en benefici de la comunitat. Per això hem desenvolupat un projecte per millorar la qualitat de la llana i poder vendre-la des de les comunitats, sense intermediaris, per intentar que es pagui a un preu just. I també treballem en projectes d’agricultura.


Com s’estructura la propietat de la terra?

La terra és una propietat tribal i, per tant, tots som amos del territori. El que volen fer ara és repartir les terres i que cadascú sigui amo d’un tros. Això, ja ho van fer en altres regions i el que va passar és que la gent es va acabar venent la terra. L’agricultura ens ajuda a millorar la qualitat de la terra i produir el menjar ens ajuda a millorar la salut de la gent: evitem malalties com la diabetis. No consumim fast food i això té un impacte molt positiu. El problema és que el nostre govern tribal no ens dóna suport perquè és molt pro carbó i combustibles fòssils. Fins i tot hem de lluitar contra els nostres dirigents.


Per què ha penetrat tant la cultura del capitalisme a la reserva?

A partir dels anys 30, el govern federal va començar a aplicar una política de reorganització i extermini molt agressiva que ens va penetrar molt. Les polítiques d’assimilació van acabar als anys 70; és la generació de la meva mare. Van fer escoles on s’enduien les criatures, les separaven de les seves famílies, les adoctrinaven i les castigaven si parlaven la seva llengua. El govern va pagar diners a la gent perquè marxés de la reserva i anés a viure a la ciutat. A partir dels anys 80, el govern federal va imposar noves lleis sobre la propietat de la terra i va matar el bestiar. Ens volien dependents de l’economia, dels subsidis. Aleshores, van forçar la gent a treballar per un sou.


Com era la cultura navaho abans d’aquest procés?

El poble navaho era matriarcal: les dones manaven i prenien les decisions sobre com es plantava, com es produïa el menjar... Si tenies filles, es quedaven a casa i, si tenies fills, marxaven amb la família de la seva dona quan es casaven. Funcionàvem així fins que va venir el govern federal i va donar el poder als homes més grans de les diferents famílies. Aquests homes no sempre provenien del lloc on vivien i sovint no coneixien la zona. Això va comportar que prenguessin males decisions pel que fa a la gestió de la terra. Una part del nostre repte, doncs, és conèixer més la nostra cultura, recuperar les pràctiques perdudes i traduir-les en lleis i processos de presa de decisions. El capitalisme és una nova forma de colonialisme: volen que aspirem a tenir un cotxe i una casa de grans dimensions per equiparar-nos a l’altra gent. Ens volen assimilar i fer-nos creure que només podem ser com els altres.
 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: