Els festejos amb bous revifen la lluita animalista

Identitat secular per algunes, esdeveniment anacrònic per altres. Gràcies al moviment pels drets dels animals, alguns ajuntaments comencen a reconsiderar el suport a unes activitats que cada dia són més qüestionades per amplis sectors socials

Som a ple estiu. Mentre el sol fa pujar el mercuri, una minoria s’esbargeix perseguint els bous pels carrers o les places fabricades amb cadafals. Convertits en marionetes, aquests mamífers esdevenen un dels reclams de les festes al País Valencià i les Terres de l’Ebre, on la controvèrsia s’ha disparat arran de les denúncies pel maltractament dels animals.

El bou capllaçat és subjectat pels corredors mitjançant dues cordes lligades a les banyes de l’animal
El bou capllaçat és subjectat pels corredors mitjançant dues cordes lligades a les banyes de l’animal

 

Davant d’això, el 26 de juny passat, un miler de persones aficionades als bous es va concentrar a Sant Jaume d’Enveja (Baix Ebre) per recordar: “No estem disposats a renunciar a les nostres tradicions”. L'acte estava convocat per desenes de penyes, comissions i ramaderies de les Terres de l’Ebre, el País Valencià i l'Aragó. L'organització de la convocatòria va anunciar “accions legals” contra la persecució de la qual diuen ser víctimes per part dels grups animalistes.

Aquests darrers mesos, s’han impulsat diverses manifestacions per part de grups que volen defensar totes les modalitats del polèmic festeig

Amb el mateix objectiu, el 13 de març d’enguany, més de 10.000 persones van omplir el centre de València sota el lema El toro: cultura, raíces y libertad de un pueblo. Seguint la crida de la Unió Taurina de la Comunitat Valenciana i la Federació de Bous al Carrer, la mobilització volia escenificar una ofensiva contra les iniciatives que reclamen la retirada de les ajudes oficials a la celebració de festes amb bous al carrer. Només el darrer any, el nou govern valencià ha derogat la llei de senyes –promoguda pel PP i que recollia els bous com a símbol de la identitat valenciana– i una vintena de municipis d’arreu del territori s’han declarat antitaurins o han suprimit les ajudes a les penyes taurines. La marxa de València rubricava un cicle de mobilitzacions iniciat a Castelló i Amposta els mesos de març i abril de 2015, en què prop de 5.000 i 6.000 persones, respectivament, van sortir al carrer per defensar totes les modalitats del polèmic festeig.

El bou embolat consisteix a col·locar dues boles de quitrà encès a les banyes de l’animal, que pateixen estrès i por
El bou embolat consisteix a col·locar dues boles de quitrà encès a les banyes de l’animal, que pateixen estrès i por

 

El fet és que els bous han patit tota mena d’abusos a centenars de festes, tal com denuncien les entitats animalistes. A parer d'aquestes organitzacions, les normes aprovades en aquest àmbit no garanteixen la protecció dels animals.

Els bous de la discòrdia

Un dels pobles on se celebren correbous és Roquetes, una localitat de 8.000 habitants situada a la comarca del Baix Ebre. La penya taurina ha aconseguit que el consistori financi l’activitat, si bé enguany l’ha suspès perquè no ha pogut cobrir l’assegurança. Fins ara, però, cada estiu ha rebut ajudes que pugen al voltant dels 10.000 euros de mitjana. Només el regidor de l’Entesa i Progrés per Roquetes –confluència d’ICV, EUiA, Podem i independents– s’hi va oposar durant el ple on es discutien les subvencions.

“Al poble, tothom es coneix, de manera que, si rebutges els correbous, has de vigilar com fer-ho perquè és un tema tabú i pots tenir problemes”, afirma un activista que prefereix mantenir l’anonimat. “A mi, m’han amenaçat, m'han saquejat la casa i m’han humiliat públicament per demanar que no es financin”, explica.

Municipis com Ondara o Xàbia han suprimit la pràctica del bou encaixonat
Municipis com Ondara o Xàbia han suprimit la pràctica del bou encaixonat

 

Segons l’activista ebrenc, les penyes utilitzen la pressió per aconseguir subvencions: “Per un alcalde, és perillós negar permisos”. Passa el mateix amb els petits comerços, els quals, segons l’antitaurí, es publiciten per estalviar-se maldecaps. “Gairebé s’hi senten obligats si no volen quedar-se sense clientela”, assegura. A parer seu, és complicat rebel·lar-se en aquest clima. “Potser no t’apallissaran, però tindràs por de les represàlies”, confessa.

Rosa Mas, activista de Castelló, s’expressa en termes similars: “La gent dels pobles es reprimeix de criticar els bous al carrer perquè tem les amenaces”. Segons ella, quan s’organitza alguna acció, és habitual rebre insults i coaccions. El darrer acte que havien de celebrar els animalistes al Grau de Castelló va ser boicotejat per individus del districte marítim de la capital.

Segons Rosa Mas, activista animalista de Castelló, “la gent dels pobles es reprimeix de criticar els bous al carrer perquè tem les amenaces”

Totes aquestes acusacions són desmentides per les penyes taurines, que neguen cap mena de coacció. “Els animalistes poden filmar i veure l’espectacle, el problema és que ho denuncien tot quan només el 2% de les querelles prosperen”, indica Ximo Martí, president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre. Segons Martí, les activistes es contradiuen quan critiquen els correbous i, en canvi, no protesten perquè el Cosmo Caixa exhibeix éssers vius engabiats tota la vida. “En lloc d’entorpir la nostra festa, haurien de ser coherents i criticar els recintes on els animals romanen tancats”, conclou.

La pràctica dels bous a la mar és de creació relativament recent: es va celebrar a Dénia per primera vegada l’any 1926
La pràctica dels bous a la mar és de creació relativament recent: es va celebrar a Dénia per primera vegada l’any 1926

 

Així, mentre els taurins es vanten d’actuar d'acord amb la llei, AnimaNaturalis i altres entitats relaten “llançament d’objectes i altres maltractaments als bous”. Concretament, pel que fa als bous embolats, una de les modalitats més habituals, en què se’ls col·loca pirotècnia i peces de roba encesa a les puntes de les banyes. “Cecs no s'hi queden, però les espurnes els van a la cara durant deu o quinze segons i això fa que pateixen cremades i un evident estrès”, explica l’activista de Roquetes. Igual que ell, Rosa Mas relata el drama viscut a Sant Joan de Moró (Plana Alta) el 21 de maig passat: “Van embolar sis bous dalt d’un camió i, abans de treure’ls del caixó, se’ls va prendre foc a les boles. Va ser demencial”.

Els sectors taurins, però, asseguren que “el foc està a un metre de distància de les banyes” i que “els veterinaris vetllen pel bon funcionament de les festes i, en la immensa majoria dels casos, certifiquen que el bou embolat no pateix cap dany”, assenyala Martí. En canvi, els grups animalistes posen en quarantena aquest extrem després de comprovar que la majoria de veterinaris són de les ramaderies o de les mateixes penyes taurines.

Hi ha personal veterinari que supervisa les festes, però els grups animalistes afirmen que sovint pertany a les ramaderies o a les mateixes penyes taurines

Un segon empar dels correbous és el reglament aprovat a fi de desplegar la llei de festes tradicionals amb bous de Catalunya (Llei 3/2010). Ni els articles 2.2 i 2.3, que fixen la prohibició de sotmetre els animals a maltractaments o estrès, han estat suficients per impedir els abusos, ja que no especifiquen si la prohibició inclou el llançament d'objectes o els cops de peu. Al País Valencià, explica Mas, els animalistes tenen documentat l’ús de la vara elèctrica: “Quan vam denunciar-ho a la policia, ens van dir que havíem de demostrar que es feia servir”.

A més d’això, els sectors animalistes destaquen l’ambivalència de les lleis quant a la participació de menors en aquests esdeveniments. Afirmen que la participació de joves és comuna al voltant dels bous, tot i que haurien de mirar-s'ho des de la distància. Carmen Moll, coordinadora d’AnimaNaturalis País Valencià, indica que busquen irregularitats: “Les penyes fan gala que tot està en regla, però, sovint, comprovem que no és així. Ens centrem en dos fronts: allò que puga perjudicar el bou i la manca de seguretat per a les persones”.

Postures irreconciliables

Aquesta pugna ha permès visibilitzar dues maneres oposades d’entendre la cultura i les tradicions. “Amb la mateixa passió que defensem els animals, ells defensen aquesta festa”, afirmen des d’AnimaNaturalis. Segons les activistes, les penyes taurines “prefereixen acceptar qualsevol multa abans d'admetre que l’animal pateix i se’l maltracta”. Davant la idea que el festeig s’hauria de prohibir, les penyes advoquen perquè es preservi: “Els bous, com la jota o el ball, són elements identitaris de l’Ebre”, segons Martí.

/GERARD CASADEVALL
/GERARD CASADEVALL

 

L’apel·lació a la identitat és l’arma utilitzada per estendre l’activitat a municipis on fa vint o trenta anys que no s’hi celebrava el festeig. S’escuden en la suposada ingerència dels col·lectius animalistes, a qui presenten com un perill per a les tradicions, per multiplicar el nombre de correbous a les Terres de l’Ebre i altres zones dels Països Catalans. Martí esgrimeix que el debat no té a res veure amb el maltractament de l’animal, sinó amb l’objectiu dels partits sobiranistes d’associar la festivitat amb Espanya. “Avui, està de moda ser independentista i queda bé reclamar la prohibició dels correbous”, comenta. Pels grups animalistes, es tracta d'un “pseudopatriotisme ebrenc que s’embolcalla en una suposada cultura en risc d’extinció”, diu l’activista de Roquetes. Segons ell: “Els taurins busquen excuses per atacar-nos i inventar-se una tradició imposada que, més enllà dels fanàtics, cada vegada interessa a menys gent”.

Rosa Mas coincideix en aquest diagnòstic: “L’avenç ha sigut molt gran aquests dos últims anys i la gent comença a qüestionar-se eixos esdeveniments”. Després de la prohibició dels braus a Catalunya i dels animals salvatges als circs al País Valencià, només els correbous subsisteixen com l’últim vestigi d’un costum que el temps sembla condemnar a desaparèixer. Caldrà veure si ho fa per si mateix o si, algun dia, les lleis el retiren de la circulació.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: