Llums i ombres de les gestacions subrogades

Quatre famílies expliquen les seves experiències amb la gestació subrogada, que ha estat el mecanisme per fer realitat el seu desig de tenir criatures. La seva visió té punts en comú, però també discrepàncies en relació amb aquesta pràctica
03/05/2016

Els dos extrems de les gestacions subrogades –dones gestants i famílies que esperen criatures– són molt heterogenis i diversos. Darrere la decisió de pactar amb algú que doni a llum les teves filles biològiques, hi ha tota una gamma de situacions amb punts en comú i grans trets diferenciadors. No hi ha un únic patró de demandants de subrogació ni tampoc un sol perfil de dones que duen a terme embarassos aliens.

La família de Sergio, Mario i Galileo s’ha completat a través d’aquesta tècnica reproductiva /BRAIS G. ROUCO

 

Des de la Directa hem contactat amb diverses famílies. En Vicent i en Jordi, en Sergio i en Mario, la Montse i, finalment, la Maria. Són diferents casos de maternitats i paternitats que s’han aconseguit a través de la gestació subrogada, amb tres gestants diferents i una parella en procés de cercar una gestant a Ucraïna.

Ja sigui per malaltia o bé pel fet de ser homes, cap de les persones entrevistades no es podia quedar embarassada. Tot i haver pensat en altres opcions, consideren que l’adopció i l’acollida d’infants és un laberint sense sortida, un procés molt restrictiu que no permet que les famílies tinguin esperances reals d’aconseguir una maternitat o una paternitat. Així doncs, entenen que la gestació subrogada “no és un capritx per evitar molèsties de l’embaràs, sinó una via per fer real un desig molt sincer”.

Les entrevistades que ja han pogut ser mares i pares ho van fer a través de gestants nord-americanes. Destaquen la protocol·lització i la normativa estricta de cada pas del procés

Les famílies que ja han pogut ser mares i pares ho van fer a través de gestants nord-americanes. Destaquen la protocol·lització i la normativa estricta de cada pas del procés als Estats Units. Segons expliquen, “les gestants tenen tot un seguit de drets i deures contractuals que posen per davant el benestar de la dona i la situen com la que té la darrera paraula en totes les decisions de l’embaràs”. La seva salut i el seu consentiment serien els pals de paller que articulen cada gestació. En el cas d'en Vicent i en Jordi, quan va tocar decidir si es duia a terme una cesària, la Miriam va prendre la decisió. Un altre tret en comú és el perfil que han de tenir les gestants: les agències exigeixen que siguin mares en una relació estable.

Elogis i dubtes

Malgrat la compensació econòmica que rep la gestant, les tres famílies declaren que la subrogació no es pot considerar una feina als Estats Units: els diners obtinguts es destinen als costos de l’embaràs i no pas a un guany econòmic. Les parelles també destaquen el fort blindatge legal en relació amb la maternitat o paternitat biològica: no hi ha possibilitat que les gestants decideixin quedar-se els nadons o que es qüestioni qui n’és progenitora. Per a les entrevistades, la relació amb les dones encarregades de l’embaràs es va convertir en una amistat. Les famílies han mantingut el contacte amb les gestants després del part. I les criatures les coneixen com les persones que van ajudar els seus pares i mares a dur-les al món.

Una altra testimoni critica les agències intermediàries i opina que les condicions de les dones que assumeixen l’embaràs no són bones a països com l’Índia o Ucraïna

Tres de les entrevistades comparteixen una visió molt normalitzada de la gestació subrogada. La consideren “una tècnica de reproducció assistida més” i creuen que serà molt més present en els anys futurs. A més, les famílies destaquen que la distància geogràfica fa més dur el procés dels embarassos, perquè haurien volgut poder tenir més proximitat amb la gestant. Per tot això, defensen i advoquen per una regularització de la gestació subrogada –almenys l’altruista– a l’Estat espanyol, sempre que es garanteixin les mateixes condicions de drets i benestar per a les gestants. Aquesta seguretat per les dones asseguraria, alhora, unes garanties per a les famílies i pels seus nadons.

La quarta família amb qui s'ha parlat, però, comparteix els seus dubtes envers la normalitat i la legitimitat d’aquesta via per accedir a una maternitat. La Maria critica les agències i opina que les condicions de les gestants són bones als Estats Units, però no a països com l'Índia o Ucraïna. “Estem en aquest procés perquè no tenim alternativa. L’adopció o l’acollida no és factible en un temps lògic, poden passar molts anys entre l’inici dels tràmits i no es pot garantir que passaràs els barems. Però, tot i això, penso que la comprensió envers aquesta decisió és escassa”.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: