Els morts que vos mateu gaudeixen de bona salut

14/10/2014

Segons l’economista Douglass North, el desafiament que Karl Polanyi presenta davant la nova escola d’història econòmica consisteix a afirmar que els mercats només han estat el principal mecanisme d’assignació de recursos durant un marge de temps i d’espai que (si volen) es limita al segle XIX britànic. A parer de Polanyi, les “formes de transacció dominants” anteriors i posteriors a aquesta data són la reciprocitat (l’economia del do socialment obligatori) i la redistribució (l’economia dirigida pels serveis estatals). Aquesta hipòtesi té l’avantatge de coincidir amb la noció marxiana de formació econòmica precapitalista i també amb les crítiques que plantegen alguns antropòlegs (Louis Dumont), historiadors (Moses Finley) i psicòlegs (Dan Ariely) als pressupostos intencionals que farien de l’homo oeconomicus dels economistes neoclàssics un referent de conducta universal. Els models de mercat que Polanyi estudia (el circuit Kula a les illes Trobiand i l’intercanvi en la Babilònia de Hammurabi) no tenien un sistema de fluctuació de preus segons l’oferta i la demanda perquè el risc d’obtenir beneficis o pèrdues gràcies a la transacció econòmica estava limitat per acords socials previs. Per aquest motiu, el fetitxe del comerç s’hauria d’explicar apel·lant a criteris diferents de la maximització purament crematística.

Gran part de les infraestructures que van facilitar l’arribada del capitalisme es van construir en un moment econòmic inadequat

Per a North, la nova escola d’història econòmica pot explicar la persistència de la redistribució i de la reciprocitat (fins i tot al segle XIX) apel·lant als costos de transacció que comporta estipular drets de propietat ben definits, sinònim de privats i sagrats, condició de possibilitat per a un mercat on els preus fluctuen. Aquesta explicació en termes de cost-benefici no és sinó l’extensió al conjunt de la societat de les idees de Ronald Coase sobre la naturalesa de l’empresa. Segons Coase, aquesta no s’organitza segons criteris purament capitalistes, ja que, en ella, el poder té valor però gairebé mai no té preu: una secretària no pot comprar el lloc de comandament al seu cap amb els diners amb què compra la roba a H&M per la senzilla raó que, com diu l’oncle d’Spiderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat. I s’entén per responsabilitat una informació confidencial o un savoir faire la transmissió a la secretària del qual suposa més costos que beneficis
Aquesta seria la reconstrucció racional del motiu pel qual la divisió del treball i la promoció a certs càrrecs dins de les empreses responen a una lògica feudal o patriarcal, basada en l’honra de la dona, la lleialtat del vassall i la virtut del princeps. És la mateixa raó per la qual la reciprocitat i la redistribució han estat formes de transacció dominants durant tant de temps, afirma North: perquè és més barat mantenir certs equilibris socials, garants del caràcter previsible de l’intercanvi econòmic, que introduir el cash nexus com a única forma d’informar i negociar sobre les seves condicions.
El problema d’aquesta proposta és que la transició a l’economia de mercat de bona part del planeta no es pot explicar com una millora gradual de condicions tecnològiques que faciliten la coordinació entre agents econòmics, que a més abarateixen la negociació de l’intercanvi un cop informades ambdues parts sobre l’oferta i la demanda realment existents. Per contra, gran part de les infraestructures que van facilitar l’arribada del capitalisme es van construir en un moment econòmicament inadequat, quan encara estaven molt lluny de ser inversions rendibles. Per aquest motiu, van ser efectuades per l’Estat: perquè ningú amb seny arriscaria el seu propi capital en una empresa tan ruïnosa com l’imperialisme occidental o els ferrocarrils americans. Llevat que hom faci el càlcul a llarg termini, moment en què l’anàlisi cost-benefici deixa de funcionar com a guia per a l’acció atomitzada pròpia dels agents del mercat: qui carrega amb els costos de l’enlairament capitalista no és la mateixa persona (o classe social) que percep els beneficis, com demostra la necessària intervenció manu militari de l’Estat. El capitalisme, segons la nova escola d’història econòmica, no hauria d’haver sorgit llavors. Potser mai.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: