Expressions

Naix El Punt, un espai autogestionat de lliure aprenentatge a València

A València s'ha posat en marxa recentment El Punt, un espai autogestionat, situat en ple centre de la ciutat, que pretén ser punt de trobada social i cultural, recer de col·lectius, font d'intercanvi d'informació i d'aprenentatge lliure
El Punt planteja transformar el funcionament de les biblioteques públiques, així com oferir lectures que en aquestes no es poden trobar
Lluïso Llorens

Els espais autogestionats han proliferat al País Valencià en els darrers anys: centres socials okupats, ateneus o ràdios llibertàries, entre altres, creixen arreu del territori. A València ha aparegut recentment El Punt, un espai de lliure aprenentatge, autogestionat i sense ànim de lucre que ha vist la llum en ple centre de la ciutat, al carrer de Garcilaso, situat tot just darrere de les Torres de Serrans i enfront de la plaça de l'Autor. Aquest espai, inaugurat fa unes setmanes, pretén ser punt de trobada social i cultural, recer de col·lectius i font d'informació lliure.


 

El seu nom es deu al fet que és la confluència de tres projectes: el Centre de Documentació Antagonista (CDA), la Biblioteca Anarquista al Margen (BAAM) i Arada, eina de feminismes i memòria, un grup obert de dones que, des de la interdisciplinarietat, volen "desenvolupar activitats de divulgació de la història de gènere". Arada s'encarrega de la part documental i de memòria, però orientades al feminisme. El CDA ha conservat, des dels anys 90, gran part de la documentació que han generat col·lectius socials, feministes, anarquistes, d'okupació, antimilitaristes i ecologistes de la ciutat de València i el voltant, així com d'altres indrets de l'Estat espanyol. Això no obstant, fins ara no disposava d'un catàleg ni d'un servei al públic, i El Punt pretén inventariar el material perquè estiga a l'abast de tothom.

"Ens agradaria que el mateix lector fóra també gestor de l'espai o, com a mínim, que tinga capacitat d'incidir en la gestió d'aquest per construir la biblioteca que li agradaria", explica Álvaro Ibáñez, arxiver del Punt

Per la seua banda, la BAAM va nàixer fa cinc anys a València per recopilar aquells llibres i documents d'ideologia anarquista que era difícil trobar a les biblioteques públiques del País Valencià. En el seu punt àlgid, la BAAM va reunir 200 socis i tenia una mitjana de 500 préstecs a l'any. No obstant això, l'activitat es va reduir amb el temps i, sumat a la mancança d'un espai adequat per treballar i atendre les persones a l'Ateneu Anarquista Al Margen, on es trobava, els seus membres van decidir tancar de cara al públic per fer reflexió interna sobre el projecte i portar a terme algunes tasques tècniques.


Les lectores prenen la paraula

D'aquesta reflexió naix la idea d'El Punt, que vol transformar el funcionament de les biblioteques públiques, així com oferir lectures que en aquestes no es poden trobar. Tanmateix, la filosofia d'aquest espai va molt més enllà. Álvaro Ibáñez, arxiver i bibliotecari de El Punt, apunta que la manera de fer que hi ha des de les institucions no els agrada i que volen "canviar la relació que es construeix entre els lectors i les persones que gestionen la biblioteca". "Ens agradaria que el mateix lector fóra també gestor de l'espai o, com a mínim, que tinga capacitat d'incidir en la gestió d'aquest per construir la biblioteca que li agradaria".

Membres d'Arada. Eina de feminismes i memòria , la Biblioteca Anarquista al Margen (BAAM) i Centre de Documentació Antagonista (CDA), que ara s'apleguen al Punt; a la dreta, Álvaro Ibánez, arxiver del centre / Lluïso Llorens


La difusió del projecte i dels materials que recull i aconseguir que la gent el faça seu són alguns dels reptes principals que se'ls plantegen, segons indica Paco Collado, membre del Punt i del Centre de Documentació Antagonista. "Fins ara s'ha fet una bona tasca de catalogació i conservació, però sovint fallem a l'hora de difondre i arribar a la gent", assegura. Collado considera que açò es deu a les dinàmiques generals de la nostra societat, en les quals la gent està abocada al consumisme i acostumada als llibres de text clàssics o que els ho donen tot fet, i l'autogestió planteja unes dinàmiques molt diferents. "Les línies de treball que ens marquem se n'ixen del que és la dinàmica social majoritària, i per això de vegades costa arribar a la gent i que aquest tipus de projectes calen".


Espai de trobades i sinergies

El Punt vol ser també un espai de col·laboració amb altres col·lectius amb els quals es puguen generar sinergies. També pretén acollir diferents activitats com ara exposicions, xerrades, presentacions de llibres o tallers, sempre que aquestes contribuïsquen a promoure la reflexió crítica i l'acció ciutadana. És a dir, que pretén ser, a més de centre de documentació, un espai de formació continuada. Algunes de les idees que els seus membres tenen al cap són la creació d'un club de lectura anarcofeminista o una universitat popular comunitària. El pròxim 19 de gener es portarà a terme la primera activitat, amb la presentació del llibre Discurso de la servidumbre voluntaria d'Étienne de la Boétie, reeditat per l'editorial Virus i el Colectivo Etcetera, amb il·lustracions de Nono K.

Algunes de les idees que els seus membres tenen al cap són la creació d'un club de lectura anarcofeminista o una universitat popular comunitària

Entre les prestatgeries d'el Punt s'hi poden trobar llibres, publicacions periòdiques, fullets, adhesius i cartells, tots ells catalogats, i que es poden treure en préstecs o consultar a través del catàleg de la Xarxa de Biblioteques Socials, de la qual forma part El Punt i altres biblioteques de València com ara la Biblioteca del CSOA l'Horta o la Ferrer i Guàrdia de la CGT. Actualment, l'arxiu del Punt reuneix prop de 3.000 llibres, 1.000 cartells i 1.500 capçaleres de premsa diferents. S'organitza en tres seccions principals: l'arxiu, la biblioteca i els altres documents com ara fullets o cartells.

L'espai està obert a tothom els dilluns i dimarts a la vesprada per a participar, col·laborar en les tasques o gaudir com a soci-lector per emportar-se llibres o compartir-los. La seua raó de ser és construir coneixement d'una manera comunitària entre totes les persones que s'hi apropen, generar un espai on es done l'oportunitat de conéixer diferents formes de pensar i de veure el món que no sempre estan al nostre abast i, en definitiva, aprofundir com a moviment llibertari en la cultura i el coneixement.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: