Llibertats

Nova mort al CIE, la impunitat a prova

Bertran Cazorla / @bcr_
08/01/2014

Aramis Manukyan va aparèixer mort al CIE de la Zona Franca de Barcelona el 3 de desembre

Viure recluses per l’Estat pel sol fet de no tenir documents en regla no és l’única arbitrarietat que pateixen les persones d’origen estranger retingudes al Centre d’Internament de la Zona Franca, un dels dos que hi ha als Països Catalans i un dels nou que hi ha a l’Estat espanyol. Tampoc ho és el fet que cap reglament, per ara, reguli la seva vida quotidiana al centre. A més, si denuncien algun abús, el més possible és que el cas acabi arxivat. La mort, el 3 de desembre, del ciutadà armeni Aramis Manukian, Alik, que estava retingut al CIE de la Zona Franca, torna a posar a prova aquesta impunitat. I això, malgrat el clam d’indignació que va generar la darrera mort d’una persona al CIE, la d’Idrissa Diallo la nit de Reis de 2012. El cas va acabar arxivat. I no és l’únic que ha topat amb la impunitat. Almenys dues persones més han perdut la vida en aquest centre des que es va estrenar el 2006. Malgrat tot, no és fins a l’any 2012, que dos jutjats de vigilància vetllen pels drets al CIE, fet que ha ajudat a aclarir algunes queixes generals d’entitats i advocades. No obstant això, segons expliquen algunes lletrades, aquests jutjats no són prou proactius a l’hora d’investigar les denúncies concretes d’abusos.
Enguany, és el segon any consecutiu que s’ha de lamentar una mort al CIE de la Zona Franca, un centre pel qual van passar 1.933 persones el 2012: 1.932 homes i una sola dona. D’aquestes, 970 van ser deportades, un 50,18% segons dades de l’informe anual del Mecanisme espanyol de Prevenció de la Tortura. La xifra de morts augmentaria a quatre si s’aclarís on va morir, el 19 de juny de 2009, Jonathan Sizalima, un noi equatorià de vint anys que va ser detingut per la policia espanyola perquè no portava la documentació. Entitats com Tanquem els CIE no han pogut aclarir si el traspàs es va produir al centre d’internament o a la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana.

El cas de Diallo, arxivat

Idrissa Diallo va morir la nit de Reis de 2012, després de rebre una atenció mèdica que va arribar massa tard. El cas va desfermar una onada d’indignació social i fins i tot mediàtica i va ajudar a treure de la foscor la realitat dels CIE. Però, judicialment, ha acabat en no res. La titular del jutjat d’instrucció número cinc de Barcelona el va arxivar abans que les entitats que fiscalitzen el que passa al CIE s’hi poguessin personar com a acusació popular. Ho van intentar SOS Racisme i Papers per a Tothom, però, el 23 de març de 2012, la magistrada va denegar la seva petició. Papers per a Tothom va recórrer la decisió i l’audiència provincial li va donar la raó, però, quan va tornar a acudir al jutjat de primera instància per personar-se, la causa havia estat irremeiablement arxivada –segons Enrique Mosquera, de la plataforma– sense haver fet prou investigacions. Normalment, les entitats denuncien que els testimonis d’abusos són deportats ràpidament. En aquest cas, no van ser deportats: els van traslladar a Madrid i, allà, Papers per a Tothom els va perdre el rastre.

La mort que s’havia produït al CIE de la Zona Franca anteriorment també va acabar sense responsabilitats penals: el 13 de maig de 2010, Mohamed Abagui, un noi de 22 anys nascut a Tànger que es trobava en règim d’aïllament, segons va denunciar SOS Racisme, va aparèixer mort. Un altre suïcidi, segons va assegurar la policia espanyola, també, en aquell cas.

Recomanacions desoïdes

Ja arran d’aquell episodi, el Defensor del Poble espanyol va encetar una investigació que no va cloure fins dos anys després, amb diverses recomanacions, com la de dotar el centre d’assistència sanitària permanent i dotar els CIE d’un protocol per identificar el risc de suïcidi de les persones internes, com es fa a les presons. El poc cas que va fer la policia a aquest suggeriment queda en evidència amb la reacció del Defensor del Poble davant el nou cas de mort al CIE de la Zona Franca: l’ens ha tornat a reclamar aquest protocol contra els suïcidis arran del decés d’Alik.

Una mesura que sí que va prendre la junta de jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la mort de Diallo va ser designar dos jutges de vigilància del CIE. Aquests dos magistrats han servit per acotar l’arbitrarietat que genera la manca de reglament dins el CIE i han establert alguns criteris generals arran de les queixes presentades per entitats, lletrades o el Síndic de Greuges. Enguany, el darrer organisme ha posat en coneixement dels jutges de vigilància quatre denúncies d’abusos, la darrera de les quals és la mort d’Alik, explica l’adjunt general del Síndic, Jordi Sánchez. Dues van ser arxivades, però, arran d’uns fets de l’abril de 2013, els jutges han establert com s’han de fer els registres a les cel·les de les persones retingudes al CIE, indica Sánchez.

Tot i això, els magistrats “no són proactius” a l’hora d’investigar denúncies d’abusos, es queixa l’advocat Andrés García, que assegura que “no s’ha vist cap canvi en la investigació de vulneracions concretes”. “En situacions de maltractaments, s’escuden en el jutge d’instrucció que és competent en cada cas”, explica. Així doncs, els jutjats de vigilància no eviten que, en investigacions d’abusos que dirigeixen altres col·legues seus d’instrucció, els testimonis siguin deportats.

Va passar amb el cas d’uns interns georgians que s’autolesionaven per no ser retornats al seu país l’abril passat: la denúncia de tracte inhumà no va poder ser investigada perquè, abans, van ser deportats. I ha tornat a passar en el cas d’Alik, en el qual dos testimonis ja han patit el mateix procediment. Segons García, molts magistrats no entenen que la velocitat és crítica a l’hora d’instruir aquestes denúncies d’abusos que es produeixen en un centre on les persones poden romandre un màxim de 60 dies abans de ser posades en llibertat o deportades.

Per això, és clau que el darrer denunciant d’abusos estigui lliure. Es tracta d’un noi que denuncia una falta de lesions i un delicte d’amenaces per uns maltractaments que diu que va patir la matinada del 27 al 28 d’octubre. Ara, és a Barcelona i l’assessora SOS Racisme. Perquè casos com aquests no siguin sempre excepcions, Garcia apunta la possibilitat de demanar al Consell General del Poder Judicial que elabori un protocol sobre com s’han d’investigar les denúncies d’abusos al CIE.

Article publicat a l'edició 342 del Setmanari Directa de l'11 de desembre de 2013. Pots trobar la Directa al teu punt de venda més proper o a la bústia de casa si ets subscrius.