Política

Què se n'ha fet del Compromís de les Escales?

Els anomenats 'Ajuntaments del Canvi' es troben amb limitacions i obstacles a l'hora d'aplicar el document signat en campanya davant les treballadores en vaga de les subcontractes de Movistar
L'alcaldessa de Badalona Dolors Sabater, Maria José Lecha (regidora de la CUP de Barcelona), l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i Vidal Aragonès (Cornellà en Comú-Crida per Cornellà), d'esquerra a dreta
CONFAVC
27/02/2017

Sota el fulgor de les darreres eleccions municipals, que van obrir les portes dels anomenats Ajuntaments del Canvi, el 2015 es desenvolupava un dels conflictes laborals amb més ressò dels darrers anys. Les treballadores de les empreses subcontractades de Movistar, totalment en mans de la multinacional i cada cop més precàries, anaven a la vaga i ocupaven l'edifici de l'empresa al Portal de l'Àngel de Barcelona. Durant la campanya, algunes de les candidates d'esquerres de l'àrea metropolitana van signar un document on es comprometien, en cas de guanyar les alcaldies, a “suspendre, revertir i no renovar cap contractació pública de serveis amb Movistar ni qualsevol altre empresa” que no respectés unes condicions laborals dignes. Se li va dir el Compromís de les Escales. Dies més tard, Ada Colau esdevenia alcaldessa de Barcelona i Dolors Sabater, de Badalona. Eren les dues signants del document que es veien en posició de tirar endavant el Compromís.

Ada Colau esdevenia alcaldessa de Barcelona i Dolors Sabater, de Badalona. Eren les dues signants del document que es veien en posició de tirar endavant el Compromís

La vaga va acabar amb resultats desiguals depenent dels acords als que es va arribar als diferents territoris de l'Estat, però el Compromís de les Escales seguia present. Què se'n va fer d'aquell document? Com han complert fins avui les dues alcaldesses del canvi allò que van signar? Segueix Movistar treballant pels Ajuntaments de Barcelona i Badalona? Sota quins criteris?

 

Barcelona: plec de condicions per a les de sempre

Després de diverses pròrrogues en la licitació, finalment el novembre passat l'Ajuntament de Barcelona va adjudicar el nou contracte i es va saber qui oferiria els serveis de telefonia municipal a la capital. Dels cinc lots en que es dividia, Vodafone es va endur la part més important i va substituir Movistar com a principal proveïdor de l'Ajuntament. Res nou, de fet, perquè les dues grans companyies ja es repartien abans el contracte municipal. Si bé enguany es va licitar un lot més assequible que va permetre presentar-se empreses de telecomunicacions més petites unides en una UTE, finalment no el van guanyar, tot i que, segons fonts de l'Ajuntament, no es van presentar tant amb aquesta intenció com amb la de foguejar-se per futures ocasions.

Les treballadores de les empreses subcontractades de Movistar anaven a la vaga i ocupaven l'edifici de l'empresa al Portal de l'Àngel de Barcelona / Enric Català


El que el consistori destaca, però, són els plecs de condicions que ara s'exigeixen tant a Vodafone com a Movistar, i que incorporen clàusules de responsabilitat laboral, ambiental, social o tecnològica. Pel que fa a les primeres, les que afecten directament el Compromís de les Escales, l'Ajuntament ha introduït l'obligació de complir les condicions del conveni col·lectiu sectorial, sota l'amenaça, en cas contrari, de “penalitats i, si s’escau, la resolució del contracte d’acord”. I això en principi afecta tant Movistar i Vodafone, com les subcontractes, com totes les subcontractes de les subcontractes de la llarga cadena d'externalitzacions en el servei.

L'Ajuntament de Barcelona ha introduït l'obligació de complir les condicions del conveni col·lectiu sectorial, sota l'amenaça, en cas contrari, de “penalitats i, si s’escau, la resolució del contracte d’acord”

El problema, però, va més enllà del compliment de la normativa, segons explica a la 'Directa' l'advocat dels vaguistes, Jordi Juan. Efectivament, una de les pràctiques habituals de les contractes de Movistar és l'ús de treballadors autònoms en situació fraudulenta, és a dir, falsos autònoms que treballen com a assalariats però sense les mateixes garanties laborals. Si bé “la inspecció de treball està posant-se les piles a tot l'Estat per aixecar la catifa” d'aquest frau, el problema persisteix i el nou contracte, segons l'Ajuntament de Barcelona, no hi pot fer res. Des del Consistori defensen que la seva és l'aposta més ambiciosa i de fet l'única possible, amb el marc de competències municipal: “Si anéssim més enllà, ens el declararien contracte nul”.

Poc optimista amb la situació, el portaveu del comitè de vaga de Movistar, Aitzol Ruiz, posa el focus en el fet que hagin estat les dues grans multinacionals les empreses que s'han endut el servei. Segons Ruiz, l'Ajuntament no està complint amb el Compromís de les Escales i s'ha agafat a l'excusa que cap altra empresa pot donar el servei amb garanties. Per Ruiz, que s'hagués d'aplicar el conveni ja passava abans: “el conveni del metall ja el teníem i vam fer una vaga de tres mesos”. Poca cosa canvia doncs amb el nou plec de condicions, al parer d'aquest portaveu dels treballadors, si les adjudicatàries continuen sent Vodafone i Movistar i totes les seves subcontractes.

 

Badalona: un contracte blindat

En el cas de la tercera ciutat del Principat, al contracte amb Telefònica encara li queda més d'un any de vigència. El Tinent d'Alcalde José Téllez explica que aquest mateix semestre començaran a redactar els plecs de condicions del nou contracte i afegiran clàusules socials per complir el compromís signat. Fins ara, han intentat buscar les formes legals de rescindir el vigent i tornar a sortir a concurs, però no ha estat possible. La situació, doncs, és similar a la de Barcelona fa un any i caldrà veure si es segueix el model de la capital.

L'actual Tinent d'Alcalde de Badalona José Téllez i el regidor Aitor Blanc de Santa Coloma de Gramenet a la botiga de Movistar quan estava ocupada (d'esquerra a dreta)


Segons Jordi Juan, el problema és que es parteix d'una situació gairebé monopolística. Avui Movistar o Vodafone són més “una marca que una empresa” que fonamenten el seu negoci en les cadenes de subcontractació. I això, malgrat el plec de condicions de l'Ajuntament de Barcelona, dificulta garantir una jornada màxima de quaranta hores setmanals i dos dies de descans, o un salari digne i equivalent pel mateix tipus de feina, tal i com marca el Compromís de les Escales. L'advocat identifica el problema de fons: la privatització d'un sector estratègic com el de les telecomunicacions. Va ser l'any 1996 i la va dur a terme el ministre Rodrigo Rato, avui condemnat pel cas de les tarjetes black a Caja Madrid.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: