Drets

"Qui ha de demostrar que va informar degudament sobre les clàusules sòl és la banca"

Recentment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fallat a favor de la retroactivitat de les clàusules sòl. En parlem amb l'advocada Marina Berga del Col·lectiu Ronda
Les entitats van limitar la baixada del tipus d'interès
Dolors Pena
10/01/2017

BBVA, Caixa Bank, Banc Sabadell, Banco Popular... una rere l'altra i silenciosament, les entitats bancàries van introduir clàusules sòl als contractes hipotecaris. Així limitaven la baixada del tipus d'interès i, per tant, les persones hipotecades no s'han pogut beneficiar d'un context favorable. La primera sentència que establia que en cas d'abusivitat, les entitats havien de retornar els diners, data del 9 de maig de 2013. Aleshores s'havien portat davant dels tribunals espanyols casos afectats pel BBVA, NCG Banco i Cajas Rurales Unidas, però la primavera del 2015, el Tribunal Suprem va establir que totes les entitats haurien de tornar el que havien cobrat de més, només a partir del maig de 2013. Contradient el tribunal espanyol, recentment, la justícia europea ha establert una retroactivitat total. L'advocada Marina Berga del Col·lectiu Ronda, una cooperativa que fa anys que emprèn processos judicials contra clàusules abusives, apunta com ha actuat la banca i les finestres que s'obren a partir d'ara.
 

Fa molts anys que les clàusules sòl es van començar a introduir als contractes hipotecaris. Ningú se'n va adonar?

Ens hem trobat hipoteques de l'any 97 o 98 amb clàusules sòl. Ningú se'n va adonar perquè limiten la baixada del tipus d'interès i, per tant, en èpoques alcistes de la referència Euríbor no era detectable. El tipus d'interès el 1998 estava per sobre del 5%. Quan es produeixen baixades importants, a finals de 2008 principis de 2009, la gent comença a percebre que, durant més d'un any i de forma continuada, està pagant el mateix import, amb idèntics decimals rodons. Per exemple, sense el topall del 3% en una hipoteca, el 2010 hauries pogut pagar només l'1,25%. Aleshores hi va haver una demanda col·lectiva que va posar l'alarma en una pràctica de clàusules abusives i es va començar a conèixer. Però, sobretot, és a partir de la primera sentència del 9 de maig del 2013. Fins aquell moment, hi havia molta gent que no sabia ni si en tenia.
 

La sentència europea reconeix la retroactivitat, però només estableix la nul.litat si les clàusules no són "comprensibles i transparents".

I així és: es comercialitzaven, però ni tan sols s'informava. No s'explicava el que implicava una clàusula sòl, és a dir, que encara que baixin els tipus d'interès, vostè mai pagarà menys del 3%. Per a la introducció de la clàusula, ha d'haver-hi un doble control de transparència. Per una banda, no poden estar ubicades en un lloc no remarcat del contracte, és a dir, han d'estar ressaltades i s'ha de poder comprendre el seu redactat. Per contra, normalment estan ubicades quatre o cinc pàgines més enllà de l'apartat on es regulen el interessos; no les col·loquen com a condicions financeres. Per altra banda, prèviament, abans d'anar a notari, has hagut de ser informat.

La clàusula és abusiva perquè no només no es ressalta en la redacció, sinó que la informació prèvia del banc no és prou transparent ni clara

Per tant, la clàusula és abusiva perquè no només no es ressalta en la seva redacció, sinó que la informació prèvia del banc no és suficientment transparent ni clara. El client no percep com li repercutirà en la quota mensual. La informació no era difícil de donar, però els bancs es van aprofitar de la seva posició de força.

Exemple de la clàusula sòl en un contracte hipotecari, del 4,10% / Gemma Garcia


 

I com demostres que no van facilitar la informació?

La càrrega de la prova la té el banc. És a dir, qui ha de demostrar que va informar degudament sobre les clàusules sòl són les entitats. La llei general de defensa de consumidors i usuaris i la llei de contractació diu que has de facilitar tota la informació abans de signar. La informació prèvia ha de ser prou clara, transparent i comprensible perquè un consumidor que no està avesat a signar documents d'aquest tipus pugui comprendre-ho. Per tant, haver signat no valida la falta d'informació. Ara mateix, sobre les escriptures dels últims deu anys, els bancs tenen complicat demostrar que van donar la informació.

La informació prèvia ha de ser prou clara, transparent i comprensible perquè un consumidor que no està avesat a signar documents d'aquest tipus pugui comprendre-ho. Per tant, haver signat no valida la falta d'informació

De fet, arran de la sentència del Suprem i del Tribunal europeu, ha canviat radicalment la forma de signar escriptures. Fins i tot les notaries estan fent firmar unes diligències escrites conforme manifestes amb la teva lletra que ho estàs entenent. Fins ara, li atorgaves tota la confiança a un notari, perquè entenies que t'estava assessorant, i a un banc, que en principi estava fent el millor per a tu. No llegies les cent pàgines que pot tenir una escriptura. De fet, no te les deixaven ni llegir. Per tant, el banc és qui ha de demostrar que abans d'anar a notari t'ha donat tota la informació. Si el client pensa que signa una cosa i resulta que en signa una altra, hi ha un abús. Portem tres anys posant demandes per clàusules sòl.


Alhora, també hi havia clàusules sostre, que limiten la pujada del tipus d'interès.

Sí, però un sostre del 12 o fins el 19%. En una època en què l'Euríbor estava al 5%, era impossible arribar al topall per dalt. T'ho venien com una contraprestació positiva, però no et beneficiaria mai. La qüestió principal és que sobre la clàusula sòl no s'informava i no sabies què pagaries. Per exemple, Caixa Penedès, que ara està en mans de Banc de Sabadell, en va ser una gran comercialitzadora, al 3% i amb un 19% de sostre. El client pensava que el 19 podia ser bo, però era un missatge enganyós, perquè no s'hi arribaria. En canvi, la clàusula sòl assegura a l'entitat un bon resultat econòmic. La hipoteca era molt rendible.
 

I quin impacte va tenir sobre l'economia domèstica de les persones?

Cal tenir en compte que el moment quan trascendeixen les clàusules sòl coincideix amb la crisi econòmica, cap el 2009, també al sector de la construcció. Hi havia hipoteques que fins i tot venien de subrogacions, les havia contret la constructora-promotora, i, per tant, els clients ni tan sols les negociaven. Compraves un immoble que ja tenia unes condicions financeres. El perjudici econòmic pot ser molt diferent en funció de l'import del préstec i del topall mínim. Hi ha clàusules sòl amb un topall del 2,25 o 2,5, però també n'he arribat a veure'n d'un 4,35%. Penseu que la darrera tendència de l'Euríbor està per sota zero, per tant, és molt el que es paga de més. Hi ha gent que no ha denunciat i continua pagant a dia d'avui. Qui sí que ho ha fet pot haver arribat a un acord amb l'entitat o haver aconseguit sentència amb la doctrina la del 9 de maig de 2013, que només retorna els imports pagats des d'aquella data. En aquests casos, ens trobem que ja ha estat jutjat i difícilment es podrà instar una nova reclamació pel mateix fet. En aquell moment, es van resoldre els casos en base al que hi havia, però ara s'obre la porta per a totes aquelles persones que no han posat mai una reclamació o que tenen procediments en curs i van quedar suspesos perquè els tribunals espanyols no volien dictar sentència fins que Europa no resolgués. La gent que ja ha pagat la hipoteca, no pot reclamar per la via de nul·litat de la clàusula sòl, sinó que haurà de fer-ho a través d'un procediment de danys i perjudicis, i tenint en compte els terminis de prescripció.

"Hi ha persones que sense l'existència de clàusules sòl potser haguessin pogut assumir les quotes i no haguessin perdut la casa" / Marc Font


 

El Suprem va limitar la retroactivitat al·legant possibles repercussions econòmiques sobre el sistema financer. És un criteri jurídic?

No ho és en cap cas. La sentència va fixar els límits del retorn argumentant que el sistema financer podia col·lapsar, quan no és veritat. Des del 2013, les entitats bancàries han tingut més de tres anys per aprovisionar. El criteri no ens serveix perquè no és jurídic. Hi ha un article del Codi Civil que parla de la nul·litat i que d'allò nul s'han de desfer els seus efectes sense cap limitació. En canvi, el Suprem es treu de la màniga un argument socioeconòmic i polític. Ara, en base a un article de l'ordenament jurídic, Europa ha dit que el Tribunal no podia delimitar els efectes d'una clàusula declarada abusiva. Una retroactivitat limitada en el temps no és una aplicació correcte i contravé la directiva europea. La posició predominant del banc és molt forta i sempre s'ha de protegir la figura del consumidor.
 

Preveient la sentència europea, la banca va moure fitxa?

Moltes entitats van començar a oferir clàusules a interès fixe a canvi d'una renúncia a interposar més demandes judicials

Moltes entitats van començar a oferir clàusules a interès fixe amb contraprestació. És a dir, hi ha gent que ha signat acords transaccionals amb renúncia a interposar més demandes judicials. Hi ha persones que van acceptar el pacte perquè si no, no podien continuar pagant la quota mensual. De fet, també cal subratllar, que hi ha afectades que sense l'existència de clàusules sòl potser haguessin pogut assumir les quotes i no haguessin perdut la casa.
 

Aquest divendres el Govern espanyol vol aprovar un decret amb un protocol per resoldre les reclamacions. La banca pot preferir arribar als tribunals?

Els tribunals poden ser dissuasius perquè l'accés a interposar una demanda judicial pot ser complexa. Nosaltres estem oferint interposar-les sense cobrar els honoraris perquè entenem que socialment és una situació molt greu. Insisteixo, que sigui el que sigui el que aprovi el Consell de Ministres el divendres, a una entitat privada no se la pot obligar a adherir-se a un codi de bones pràctiques. Dubto que, amb la trajectòria actual, si s'hi adhereixen, com han fet en d'altres casos -com en termes d'execucions hipotecàries-, compleixin. No crec que el banc tingui l'estratègia de tornar els diners sense anar a judici, sinó que intentaran defensar que van informar. Nosaltres insistim en què la gent ha de reclamar, primer extrajudicialment posant reclamacions al servei d'atenció al client -hem publicat formularis perquè la gent pugui fer-ho gratuïtament-, i a través de demanda judicial si passats dos mesos no obtenen cap tipus de resposta.
 

Hi ha hagut altres clàusules abusives.

Ara també està sobre la taula el tema de les despeses de constitució de la hipoteca que cobraven únicament al consumidor. Hi ha una sentència que diu que aquelles que només afavoreixen el banc, com la inscripció de la càrrega hipotecària al registre de la propietat i l'escriptura -que és el títol que li permet posar-te una demanda si no pagues-, són abusives. Ets la part feble i no et beneficien en res. Per tant, és reclamable. Aquestes clàusules estableixen que totes les despeses derivades de constitució del préstec, modificació i subrogació aniran íntegrament a favor de la part prestatària. També hi ha la clàusula de venciment anticipat, escriptures que diuen que amb un sol impagament et poden executar la hipoteca. O les multi-divises, hipoteques constituïdes amb un altre tipus de moneda, que poden provocar que passis a deure el doble. En tot cas, la sentència europea que esperàvem és una notícia importantíssima. Canvia l'escenari i fa que la gent que no s'havia atrevit a reclamar, ho faci. 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: