Ràdio Bronka: tancada per reformes

Des del 19 de juny Ràdio Bronka no emet. El col·lectiu nascut fa quasi 30 anys al del districte barceloní de Nou Barris ha pres la decisió per manca de forces, però tot fa intuir que, amb el suport que estan rebent, tot quedarà en un canvi de cicle
La ràdio no deixa de ser un reflex dels moviments socials, i aquesta disminució de la participació en el projecte, pot haver estat un símptoma de la poca agitació social a Barcelona
Victor Serri
07/07/2017

La Regly es lleva cada matí a una hora absurda per entrar a treballar a les sis. Pren les baixades del seu barri, a dalt de tot de Roquetes, quan encara és de nit i se'n va a l'altra punta de la ciutat, d'on no torna fins a la tarda. Llavors, potser encara sense dinar, torna a enfilar els carrers de Nou Barris i en lloc d'anar a casa, ajuda a tirar endavant, les hores que calgui, el que ella descriu com a part importantíssima de la seva vida: la ràdio. La Regly dorm poc, és clar, perquè es lleva cada dia abans que surti el sol i perquè Ràdio Bronka són moltes hores, una responsabilitat compartida amb el col·lectiu però perpètua, com l'emissió.

L'apropiació de les ones pels no-professionals, pels exclosos de les emissores comercials, s'inicia amb la tutorització que reben totes les persones que comencen programa per part de les veteranes

Són ja catorze anys vinculats a Bronka, on va començar a col·laborar poc després d'arribar a Barcelona des de Cadis. Entra amb una amiga, la Sole, que escoltava la ràdio des que era petita, i comencen amb un programa feminista, de dones i per a dones, que ve a omplir el forat que havia deixat Las Violetas de Bronka, un clàssic de la graella també fet per dones, que va deixar d'emetre llavors.

La Regly no tenia ni idea de ràdio, no n'havia fet mai i desconeixia totalment els mínims tècnics imprescindibles per començar un programa, però de fet d'això anava. D'això ha anat sempre Ràdio Bronka, de l'apropiació de les ones pels no-professionals, pels exclosos de les emissores comercials. En van aprendre amb la tutorització que reben totes les persones que comencen programa per part de les veteranes, i d'ençà, la Regly no ho ha deixat. Ara és ella la que tutoritza els nous programes. Una feina més en el conjunt de tasques que realitza, visibles i públiques com el programa que emetia fins fa un mes, o invisibles, com les de gestió, tècniques, reunions, etcètera.

Hi ha molta gent interessada a tenir el seu propi programa, però no tothom entén la filosofia de la ràdio, com a projecte polític global, que requereix esforços més enllà de l'emissió / Victor Serri

 


Des del 19 de juny, però, Ràdio Bronka, amb els seus gairebé trenta anys d'història, no està emetent. I ha estat per decisió pròpia, del col·lectiu, de les persones que com la Regly tiraven el carro endavant i que en un moment donat constaten que les forces defalleixen. Algunes persones ho han anat deixant amb el pas dels anys per motius ben diversos, i si bé hi ha molta gent interessada a tenir el seu propi programa, no tothom entén la filosofia de la ràdio, com a projecte polític global, que requereix esforços més enllà de l'emissió.

A banda de les assemblees, hi ha diferents grups de treball per portar el dia a dia. Els imprescindibles són el tècnic, el de programació i l'econòmic, i darrerament hi havia molt poca gent treballant-hi

A banda de les assemblees, hi ha diferents grups de treball per portar el dia a dia. Els imprescindibles són el tècnic, el de programació i l'econòmic, i darrerament hi havia molt poca gent treballant-hi. En aquestes condicions, es feia difícil parlar d'autogestió. Com es pot parlar d'autogestió quan a les assemblees hi van tres o quatre persones? Quan tothom vol tenir el seu programa a la graella però el dia a dia el porta una minoria sovint contra la seva pròpia voluntat? Es fa autocrítica: potser no s'ha sabut transmetre bé la importància d'implicar-se a la ràdio, també quan has acabat la teva emissió setmanal. Potser no s'ha sabut fer entendre que si no hi ha persones alliberades, no s'ha d'infravalorar el temps i l'esforç dels altres.

Així les coses, a més, és complicat extreure il·lusió del projecte, que com a ràdio lliure no es fonamenta res més que en això, en la il·lusió. "Necessito coses noves després de tants anys", diu la Regly. "És molt fàcil perdre la passió", diu el Joan, que fa vint anys que és a Bronka, "per trobar estímuls, t'has d'anar reinventant tota l'estona". I no poden més i convoquen assemblea amb un ultimàtum com a únic punt de l'acta: o tancament definitiu o aturada amb condicions. Naturalment, amb aquest plantejament, la participació és massiva. Tothom respon a la crida. Ningú vol que Ràdio Bronka, amb tres dècades a les esquenes i tant important per molta gent, desaparegui per sempre. I es decideix l'aturada temporal, amb molta feina per fer.

Han afluit mostres de suport d'arreu, d'oients, d'altres col·lectius, del moviment llibertari

 


Es parla de les condicions, es comença a treballar en totes les coses que cal resoldre durant el parèntesi, entre les quals, per exemple, reorganitzar els grups de treball, crear-ne més, encarregar-los de tasques més específiques per implicar al màxim de gent. El resultat d'aquest sotrac intern és esperançador: de sobte, afloren mostres de suport d'arreu, d'oients, d'altres col·lectius, del moviment llibertari. Ràdio Bronka, que enguany celebrarà el seu trentè aniversari, no pot desaparèixer.


Trenta anys de Bronka

Malgrat ser una de les ràdios lliures més veteranes i traspassar les barreres geogràfiques de la ciutat, la història de Bronka va molt lligada a la història de Nou Barris, al barri de Roquetes i al seu moviment veïnal. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta aquells carrers sense asfaltar i vora muntanya, ferment obrer de lluita, eren territori molest per l'administració. No és només que no hi hagués metro, és que l'11 encara no s'havia atrevit a arribar, segons deia l'Ajuntament, perquè un autobús no podia enfilar costa amunt aquells carrers. Fins que un dia els veïns van segrestar-ne un, el van fer pujar dalt de tot i van deixar clar a l'administració que la cosa no era tan complicada i el barri no estava per romanços. Aquell cicle de lluites i d'autogestió veïnal a la força finalitza amb els Jocs Olímpics del 92 i amb la croada de l'administració per posar "guapa" Barcelona. Culmina a Roquetes amb la creació, per part d'un munt de col·lectius del barri, d'un mitjà de contrainformació radiofònica.

L'any 87 comencen les emissions de Ràdio Bronka al 92.3 de la FM amb una antena de trenta vats

 


Avui Bronka és implícita o explícitament un mitjà llibertari, però el nucli fundacional el formava gent del MCC, el Moviment Comunista de Catalunya, amb joves de la parròquia, de la Joventut Obrera Cristiana i altres col·lectius del barri, més o menys àcrates. La forta vinculació que es tenia llavors amb l'associació de veïns del barri facilita que la ràdio s'estableixi al local des d'on encara ara emet. I així, l'any 87 comencen les emissions de Ràdio Bronka al 92.3 de la FM amb una antena de trenta vats i amb programes de diferents temàtiques que responien a les inquietuds polítiques i socials dels col·lectius. Programes ecologistes, antimilitaristes, feministes, sobre lluites obreres. Malgrat que la potència de l'emissió encara era minsa, tenien oients a molts barris de la part nord de Barcelona i a altres poblacions com Badalona o Santa Coloma.

Amb el temps la gent marxa i n'arriba de nova, els programes canvien, el dial s'ha de moure al 99.0 i l'abast del senyal creix i minva. L'any 95 s'arriba a tota Barcelona durant un any i mig

Amb el temps la gent marxa i n'arriba de nova, els programes canvien, el dial s'ha de moure al 99.0 i l'abast del senyal creix i minva. L'any 95 s'arriba a tota Barcelona durant un any i mig. La ràdio segueix les lluites dels moviments socials i del moviment llibertari en particular. L'any 88 hi ha la vaga general convocada per UGT i CCOO. Hi ha debat sobre si fer el seguiment d'una convocatòria dels "sindicats capitalistes", però al final es decideix fer el seguiment dels piquets de Nou Barris, impulsats per gent més independent. El 96 s'organitza el concert al cine okupat de Via Laietana, el cine Princesa, que reuneix oients i membres de la ràdio, i es recorda encara com una fita de l'emissora amb concerts de bandes punk com Ostiaputa o Los muertos de cristo. Amb l'arribada d'internet i la possibilitat de fer streaming es fan les primeres sortides al carrer, amb l'objectiu que la ràdio i els oients s'acostin. I això es repetirà amb motiu del 15-M, baixant a plaça Catalunya, o de les vagues de la Derbi i de les estudiants de la UB l'any 2012.

Són només algunes de les fites de Ràdio Bronka en tres dècades, tot i que també ha passat per moments de crisi amb anterioritat, com l'autotancament del 1991, similar a l'actual. O quan el desembre de 2004 Radio Nacional de España ocupa el 99.0 i els deixa sense senyal i han de canviar un altre cop de dial un altre cop. O quan, també a principis dels 2000, part del col·lectiu abandona la ràdio per conflictes interns i la deixen sense l'antena de repetició del Carmel, que estava a casa d'una de les persones que pleguen. Tanmateix, Bronka ha mantingut en tres dècades la mateixa idea, el mateix projecte, i un estil coherent en la programació. Mai han acceptat publicitat –fins al punt de negar a un grup de música convidat que anunciessin els punts de venda dels seus discos–, mai han tingut alliberades i han seguit sempre els preceptes del Manifest de Villaverde del maig de 1983, que posava les bases del moviment de les ràdios lliures. La graella, fins al passat 19 de juny, seguia representant el ventall de temàtiques i lluites diverses dels moviments socials barcelonins.

El desembre de 2004 Radio Nacional de España ocupa el 99.0 i els deixa sense senyal i han de canviar un altre cop de dial un altre cop

 


Ara la Regly, el Joan i les seves companyes s'han aturat per seguir endavant i no perdre aquest llegat, l'experiència acumulada i la sintonia. Hi ha una reflexió afegida: la ràdio no deixa de ser un reflex dels moviments socials, i aquesta situació de crisi, aquesta disminució de la participació en el projecte, pot haver estat un símptoma de la poca agitació social a Barcelona. Surt el tema de la repressió patida en els darrers anys, de la qual l'Operació Pandora és només un exemple, dels canvis al Govern municipal i l'aposta per la institució de certs sectors dels moviments socials. Malgrat tot, hi ha optimisme a Ràdio Bronka, han rebut suport i la gent s'està movent. Hi ha ganes de tornar, hi ha ganes de seguir dormint poc, d'acabar la jornada laboral per bolcar-se encara sis hores més davant o darrere els micros. Al capdavall, el llarg recorregut de l'emissora fa intuir que això, aquest cansament i aquesta solitud que van motivar l'autotancament, és només un canvi de cicle.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: