Llibertats

Rere l'últim bastió neonazi

Una vintena de feixistes, principalment establerts a Sabadell i amb nombrosos antecedents penals, han constituït un grup organitzat que articula accions violentes i intimidatòries
Membres del grup Último Bastión en una imatge davant d'un dels seus bars habituals
05/10/2016

L'espai neonazi s'ha reorganitzat a Catalunya els darrers mesos, després del fracàs de l'opció de la via institucional. Una investigació periodística, publicada a la Directa 416, destapa que els membres d'un grup anomenat 'Último Bastión' es troben darrere els principals atacs feixistes ocorreguts els últims anys. Són vells coneguts dels cossos policials: sumen més d'un centenar d'antecedents i acumulen condemnes de desenes d'anys de presó.

El Dia de la Hispanitat de l'any 2011 és el punt de partida del darrer cicle d'amenaça ultra. Aquella tarda, una manifestació de més de 500 persones recorre els carrers de Sabadell per protestar contra el feixisme. Tanmateix, el concert neonazi anunciat –en primera instància– a la ciutat vallesana, finalment se celebra a la sala The Other Place del barri de Poblenou, Barcelona.


Aquella nit, la ràpida intervenció dels Mossos no va evitar que es produïssin destrosses a l'accés al local, on una setantena de feixistes, membres de grupuscles i partits d'ultradreta com Democracia Nacional o Plataforma per Catalunya (PxC), gaudien d'una vetllada amb tres grups musicals d'ideologia nacionalsocialista. L'aleshores membre del Movimiento Social Republicano (MSR), el sabadellenc Alejandro Fernández, va obrir la porta del local quan la manifestació antifeixista –convocada d'urgència– hi arribava. Fernández va acabar ferit al cap per l'impacte d'una ampolla de vidre i dos manifestants van ser detinguts i posteriorment acusats de ser els causants de les seves lesions.

Gairebé sis mesos després de l'episodi a la sala The Other Place, un nombrós escamot de neonazis va agredir brutalment dos grups de joves a les portes de la sala Stroika de Manresa, on estava previst el concert de dues conegudes formacions antifeixistes. Era la nit del 23 de març de 2012 i l'escamot havia preparat l'acció amb deteniment. Van arribar a l'escenari de l'atac al crit de Seig Heil –forma d'exaltació hitleriana– i van triar les seves víctimes. La pitjor part se la va endur un noi de setze anys, que va quedar en estat crític i va entrar en coma després de la pallissa.

A l'escrit de conclusions del judici pel cas Stroika, el fiscal de delictes d'odi afirmava que l'acció era una venjança per l'agressió a Alejandro Fernández a la sala The Other Place el 12 d'octubre de 2011

Un total de setze persones van ser detingudes pels Mossos durant els mesos posteriors als fets, deu de les quals van ingressar en presó preventiva fins que es va celebrar el judici, el mes de juny de l'any 2014. A l'escrit de conclusions de la vista celebrada a l'Audiència de Barcelona, el fiscal de delictes d'odi afirmava que l'acció era una venjança per l'agressió a Alejandro Fernández a la sala The Other Place el 12 d'octubre de 2011.

Finalment, el tribunal va dictar sentència el 18 de juliol de 2014. Deu dels neonazis van ser condemnats a penes d'entre setze i dinou anys de presó. Un dels condemnats havia figurat com a número 6 de les llistes de PxC a les eleccions municipals del 2011 a Palafolls. La majoria eren originaris de diferents municipis de Catalunya, quatre d'ells de Sabadell. Entre els organitzadors de l'atac, hi havia Genís Vila, un vallesà present també als incidents viscuts durant el concert feixista al barri del Poblenou.

Tres mesos després que es fes pública la sentència pels fets de la Stroika, l'episodi de The Other Place –desencadenant d'aquell tràgic succés–, va arribar a judici a conseqüència de la denúncia presentada per Alejandro Fernández. El 9 d'octubre de 2014, dos joves antifeixistes van seure a la banqueta dels acusats imputats com a presumptes autors de les ferides a Fernández, que aleshores ja formava part de PxC.

Concentració ultra a les escales del Palau de Justícia durant el judici pels fets del 'The Other Place' / Directa 

 


Aquell dia, una vintena de neonazis van aparèixer de forma sobtada i van carregar contra la concentració de suport als antifeixistes. Al capdavant del grup, hi havia els sabadellencs Jesús Álvarez, Dídac González Llobet i Juan Nisa Jiménez, bons amics de Fernández i assidus del Casal Tramuntana (centre de proselitisme i activisme neofeixista), que havia anunciat el tancament de la seva primera seu al barri del Clot durant el judici del cas Stroika, però va tornar a obrir a la Verneda una setmana abans d'aquell dia.

Només set dels neonazis estan imputats, pel delicte de baralla tumultuària amb agreujant d'odi, en el procediment judicial que es va obrir arran de l'atac a les portes de l'Audiència Provincial. Alguns dels agressors d'aquell dia integren actualment Último Bastión.

La celebració del 12 d'octubre de 2015 a la plaça Catalunya de Barcelona, va ser l'escenari triat pels membres d'Último Bastión per fer la seva primera aparició pública sota aquesta marca

La celebració del 12 d'octubre de 2015 a la plaça Catalunya de Barcelona, va ser l'escenari triat per fer la seva primera aparició pública sota aquesta marca. Des d'aleshores, una vintena de neonazis s'han aplegat rere aquesta nomenclatura i han constituït un grup organitzat que, el darrer any, ha articulat diverses accions violentes i intimidatòries al Vallès Occidental.

Els principals membres d'aquest grup estan darrere les accions contra el centre social L'Obrera de Sabadell i l'aparició a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de la passada primavera. Entre ells figuren neonazis com Juan Antonio Invernón Robles i Iván Chicano Ballestar. El primer resideix a Ripollet i el segon a Sabadell, però tots dos comparteixen el lideratge a Último Bastión i el fet d'haver arribat a la trentena d'edat entre reixes.

La història del darrer lustre de la ultradreta a casa nostra s'explica en dos corrents que han caminat en paral·lel, però entrecreuats pels episodis en comú: un més possibilista i centrat en l'assoliment de quotes de poder institucional i un altre abocat al carrer i a la violència neonazi. Aquesta investigació revela l'existència d'Último Bastión com a punt de trobada dels feixistes més violents de Catalunya, es detallen els seus extensos currículums delictius i les connexions amb partits d'ultradreta, així com la utilització que fan de la música per consolidar un espai agregatiu que projecti els seus discursos d'odi.

 

*Subscriu-te a la Directa per llegir la investigació completa i tots els continguts de l'edició en paper. També pots adquirir l'exemplar en els punts de venda.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

Organitzats en l’odi

dimecres, 5 octubre, 2016

Dia de la Hispanitat de l’any 2011 a Sabadell. Més de 500 persones marxen pels carrers del centre fins a arribar a la plaça del Treball.

Rock, camaraderia i política

dimecres, 5 octubre, 2016

Mitjançant una cançó, molts missatges polítics poden arribar a la gent més ràpidament, a més de ser un mecanisme potent d’agregació.