mineria

La població de l’oest de la província lluita per evitar que la multinacional Berkeley iniciï activitats extractives molt contaminants

Totes les activitats mineres i extractives són, per si mateixes, molt nocives per al medi ambient. Entre totes, però, una de les més perjudicials, contaminants i destructives per a l’entorn és la mineria d’urani. Al món, hi ha mines d’urani en una vintena de països de diversos continents. Deu punts principals d’extracció subministren gairebé el 55% de la producció mundial, que correspon a unes 30.000 tones d’urani. És el combustible necessari per a 435 reactors nuclears en funcionament. Més de 70 es troben actualment en construcció.

Quatre activistes estan acusades d'obstruir el desallotjament de les barricades d'aquest bosc mil·lenari on la multinacional alemanya RWE explota la mina de lignit a cel obert més gran del món

Des del dimarts 23 de gener, quatre activistes de l'okupació del bosc alemany de Hambach es troben en detenció indefinida prèvia a judici acusades d'obstrucció al treball dels operaris i la policia. El dispositiu policial per desallotjar de les barricades del bosc okupat va començar a les 8 del matí del 22 de gener, quan agents i operaris van entrar al bosc amb la intenció de suprimir-les i permetre el pas de les màquines que obrissin camins d'emergència.

La il·legalitat de les mines a cel obert de Villar del Arzobispo posen en escac l'ajuntament i diferents conselleries competents. Activistes de la comarca denuncien amenaces i assetjament d'alguns propietaris de les explotacions mineres

"La comarca es despobla per la falta de projectes que ens faça concebre un futur en la Serrania. Les diferents administracions fa dècades que contemplen aquest territori com un lloc on no hi ha gent, on poder dur a terme o permetre projectes d'abocadors i mines a cel obert. Estan acabant amb el nostre paisatge i les nostres aigües, i només tenen en compte el valor natural d'aquestes muntanyes quan donen beneficis econòmics, com en el cas de les mines".

Alçar la veu contra la indústria minera, tal com es fa avui a Guatemala, és una mesura imprescindible a favor de la salut pública i el medi ambient

La mineria és vital per a les societats. Des de l’aparició del coure fa 9.000 anys fins als elements coneguts avui com a estratègics –coltan, niobi, tori (futur substitut del petroli)–, la història de la humanitat va lligada a la recerca minera. Què és qüestionable, llavors? La manera com es fa l’explotació, el descuit i menyspreu envers les poblacions, la cerca del lucre empresarial a qualsevol cost. A Guatemala, el cas de la mina Marlin ho evidencia de manera patètica.

Des de l'any 2012, centenars d'activistes ocupen el bosc amenaçat de Hambach per fer front a la mina a cel obert de la multinacional RWE. Prop de 55.000 persones que vivien als territoris annexos a la mina han sigut desplaçades

Cada any, l'explotació minera a cel obert ubicada al bosc alemany de Hambach, a Renània del Nord, expulsa més de 100 milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera en el procés de cremar el lignit de carbó que s'extreu del subsòl per a produir energia. La multinacional Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk AG (RWE) té permís per extraure carbó fins a l'any 2045 i és la principal emissora de diòxid de carboni a Europa.

La indústria, arrelada des de fa un segle a la comarca, està sent qüestionada pel seu gran impacte mediambiental i sobre la salut. Grups ecologistes denuncien amenaces i exigeixen que les pedreres complisquen amb la legislació

Sovint les persones de la Serrania es lamenten de viure en un indret desconegut per a la resta de valencianes. Situada a l'interior del país, la comarca sofreix una gran despoblació. El 2016 la seua densitat demogràfica rondava els onze habitants per quilòmetre quadrat, amb tendència a la baixa, segons el Banc de dades municipal de la Generalitat valenciana. Alhora, està dotada d'una gran riquesa natural: boscos, valls i rius -com el Turia- es disseminen pels dèneu municipis que conformen aquesta comarca de perfil muntanyenc.

Fa 41 anys, el Barça va jugar un amistós en homenatge als miners morts a Fígols. Els Sotil, Neeskens i companyia van mastegar pols a Berga per una causa altruista i popular. Un fet impensable avui, amb el futbol professional engolit per la globalització

La temporada que ve el Barça haurà de jugar almenys un partit amistós al Japó tal com va fer ara fa unes setmanes al Qatar. Frivolitats? No, simplement la recerca de la fecunditat: els patrocinadors de torn –Qatar Airways o Rakuten– imposen clàusules d'aquest estil. Coses modernes; les postres del menú capitalista.

El poble shuar s'oposa a la indústria extrativista, que destrueix els seus hàbits de vida i cultura ancestrals i l'expulsa del territori. La regió està en estat d'excepció des del 14 de desembre i la repressió de l'Estat ha augmentat exponencialment

El diumenge 22 de desembre, en ple bullici per la preparació de les celebracions de Nadal, desenes de persones es concentraven a la Plaza Grande de Quito, per reivindicar la desmilitarització dels territoris de la regió de Morona Santiago, a la Cordillera del Cóndor de l'Equador. Concretament a Nankintz, la zona on l'empresa minera Explocobres SA (EXSA), filial del consorci xinès CRCC (China Railways Construction Corporation) i Tong Ling Non Ferrous Metals pretén iniciar el projecte Panantza-San Carlos, que consisteix en obrir dues mines a celobert.

Una assemblea extraordinària de pobles indígenes equatorians convoca les seves organitzacions i bases a iniciar un procés de mobilització arreu del país per combatre l'extractivisme a gran escala

El passat mes d'agost, l'empresa minera xinesa Explocobres SA (ECSA) va entrar al territori de Nankintz, pertanyent a la província de Morona Santiago, a l'Amazonia sud de l'Equador, on viu una comunitat de la nacionalitat Shuar. Un informe de l'organització Acción Ecológica apunta que aquesta "invasió" és totalment il·legal: el govern provincial va autoritzar que es desallotgessin 94 hectàrees, mentre que, per sentència només se n'havien, concessionat dues.

El Festival L'Alternativa encara la seva recta final. Entre les darreres projeccions d'enguany, destaquen tres documentals que tracten de centres d'internament a l'Estat d'Israel, de migració marítima i dels monstres del creixement econòmic a la Xina

Després de 23 anys d'existència, i uns quants de retallades pressupostàries, el Festival de Cinema Independent de Barcelona L'Alternativa segueix jugant el seu paper d'obrir finestres en el panorama audiovisual de la ciutat. Les alternatives que proposa són estètiques i també ètiques. Algunes de les pel·lícules seleccionades són intents radicals d'aconseguir una estilística aliena a les convencions del cinema narratiu comercial. Altres propostes passen per la crítica política o la representació d'incòmodes memòries històriques.

Pàgines

Subscriure a mineria