Tancar la Model: amagar les presons

El Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, la Model, tancarà aviat les seves portes. Això comportarà el trasllat dels presos a diferents centres de reclusió; una acció que preocupa l’advocacia, que creu que posa en perill el dret a la defensa

El pedagog llibertari acusat d’instigar la Setmana Tràgica Francesc Ferrer i Guàrdia, els líders sindicals Salvador Seguí, Francesc Layret i Joan Garcia Oliver, el president Lluís Companys, l’artista avantguardista Helios Gómez o Lluís Maria Xirinacs són alguns dels noms propis de la història del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, més conegut com la Model.

Façana interior del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, conegut com la Model / SANDRA LÁZARO


En aquest edifici, també es va donar garrot –pena de mort– a 40 persones; el darrer va ser Salvador Puig i Antich. Durant una manifestació multitudinària celebrada el 14 d’abril de 1931, després que es proclamés la República Catalana, la gentada va tirar a terra les reixes de ferro de la presó i va alliberar 600 reclusos. En aquest penal, Lluís Maria Xirinacs va mantenir una vaga de fam durant 42 dies i el Vaquilla va protagonitzar un segrest de funcionaris el 1984.

La Model ha acompanyat els episodis més amargs de la història d’aquest país i, malgrat les diferents reformes que s’hi han fet, manté unes instal·lacions obsoletes i degradades. De fet, l’inici de la seva construcció el 1887 i el nom amb què es va batejar denoten que pretenia ser un exemple de la reforma del sistema penitenciari del moment. 112 anys després, el trasllat d’aquesta presó –previst a uns terrenys cedits a la Zona Franca– podria comportar un nou canvi en el model penitenciari.

Actualment, la Model acull 929 presos, el 80% dels quals –uns 750– són preventius, amb un arrest mitjà de 47 dies. El centre ja no hauria d’admetre l’ingrés de nous interns

El tancament de la Model és un compromís reiterat en el temps que satisfà una demanda veïnal dels barris de l’Esquerra de l’Eixample, que volen que les dues illes que ocupen la presó es converteixin en una zona verda amb equipaments públics i un espai de memòria. Aquesta és la reivindicació de la plataforma ciutadana Fem nostre l’espai de la Model, que finalment ha vist com, arran de l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, s’anunciava el tancament d’aquesta presó per l’1 de juny d’enguany. De fet, el centre ja no hauria d’admetre l’ingrés de nous interns. Actualment, la Model acull 929 presos, el 80% dels quals –uns 750– són preventius, amb un arrest mitjà de 47 dies. Són presos que esperen la celebració del judici o la sentència del cas mentre es tramita la causa.


Redistribució a tot Catalunya

El tancament d’aquest penal provocarà un moviment de places que afectarà pràcticament tots els centres penitenciaris de Catalunya. El Departament de Justícia ha preparat un pla de xoc que preveu inversions de fins a 26 milions d’euros per a les presons de Quatre Camins, Ponent i Brians 1 i 2. S’ha anunciat el trasllat d’interns de Brians 1 i Brians 2 cap a altres presons tenint en compte el domicili i l’arrelament territorial dels penats. Les destinacions seran els centres de Mas d’Enric (el Catllar, Tarragonès), Ponent (Lleida, Segrià), Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) i Quatre Camins (la Roca, Vallès Oriental). Després, la previsió és traslladar els interns de Brians 1 a Brians 2 perquè, a partir del 7 de març, els presos preventius puguin arribar al primer d’ambdós centres. El tercer moviment implica el buidatge de la Model. Els primers presos que abandonaran la Model són els 127 interns en tercer grau (que només hi van a dormir) del Centre Obert 1, que seran traslladats a la Trinitat. La Generalitat preveu que, a partir del 20 d’abril, la Model es buidarà sense trasllats, ja que el 80% dels preventius s’hi estan una mitjana de 47 dies.

Una de les sis galeries que configuren l’estructura panòptica de l’edifici penitenciari / SANDRA LÁZARO


Una de les peces clau per al tancament de la Model i la reubicació dels interns és Mas d’Enric. El centre, que es va inaugurar fa un any i tres mesos, disposa d’una capacitat total de 1.022 reclusos i, avui dia, alberga 379 interns. Entre els mesos d’abril i setembre, Mas d’Enric obrirà els mòduls que resten per estrenar, que allotjaran 449 interns procedents de Ponent i de Brians 1. El centre reforçarà la plantilla amb 160 treballadors provinents de diversos centres. També destaca la incorporació de 221 reclusos a Brians 2, 100 a Ponent i 76 menors de 24 anys a Joves. El tancament de la Model no tindrà cap efecte al centre Puig de les Basses.

En els propers 8 anys la Generalitat tancarà a banda de la Model, Wad-Ras i la Trinitat. Els nous centres s’ubicaran a la Zona Franca, en un solar de 20.000 metres quadrats cedit per l’Ajuntament de Barcelona, i la previsió és que el complex que substituirà la Model (penats) estigui llest el 2021, el que serà la nova Trinitat com a Centre Obert (interns en tercer grau) el 2021, i Wad-ras (dones i preventius) el 2025. Amb el trasllat de les persones internes de la Model, la Trinitat i Wad-Ras, Justícia tancarà les tres presons més antigues de Catalunya.

Hi han passat grans noms propis de la història com Ferrer i Guàrdia, Garcia Oliver, Companys o Xirinacs i s’hi han perpetrat 40 execucions, la darrera, la de Salvador Puig i Antich

La Llei orgànica general penitenciària 1/1979 estableix la separació de la població reclusa condemnada i la que espera la celebració del judici. Així doncs, les persones penades i les que estan en règim preventiu no conviuen als mateixos espais de les presons. Per això, fins que no estigui llest el nou centre de la Zona Franca, Brians I i Mas d’Enric concentraran la gent en preventiva en uns mòduls concrets.


Dificultats per accedir a Brians en transport públic

Precisament, la dificultat d’accés als centres és un dels temes que més preocupen les famílies i les advocades de la gent en règim preventiu. Des de Barcelona fins a Brians 1 –on aniran a partir d’ara–, hi ha quasi 37 quilòmetres de distància. Actualment, per arribar-hi en transport públic, s’ha d’agafar un autobús que fa quatre sortides al dia (6:30, 11:00, 14:00 i 15:30) des de Barcelona els dies feiners i sis els caps de setmana. Diverses veus del col·lectiu de dones expreses Cassandra opinen que el tancament de la Model “és una putada pels familiars i per les dificultats de transport fins als nous centres”. Per això, asseguren, estan “a favor de derruir totes les presons, però començant per les que s’ubiquen fora de la ciutat i no dins”.

Aquesta és una preocupació compartida per moltes professionals de l’advocacia, que veuen el trasllat de la gent en preventiva com una dificultat afegida a la seva feina. Asseguren que el fet de no haver-hi un transport públic fàcilment accessible i amb diversitat d’horaris dificulta el dret a la defensa i fa que, a la pràctica, la principal perjudicada sigui la persona acusada. Tot i que s’ha previst la instal·lació de vuit sales de videoconferència a Brians –fins ara només n’hi havia dues–, alguns advocats es mostren insatisfets amb la solució perquè prefereixen fer les visites de manera presencial. A més, el cost del transport, en el cas dels advocats d’ofici, no està pressupostat i això vol dir que ho ha de pagar el mateix lletrat. Tot això també implicarà adequar les instal·lacions de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia, ja que les videoconferències només es poden fer des d’allà.

Fins que no estigui llest el nou centre de la Zona Franca, Brians I (Martorell) i Mas d’Enric (Tarragona) concentraran la gent en preventiva en uns mòduls concrets

Segons el Departament de Justícia, s’ha pressupostat un augment de 18.000 euros per finançar l’accés a Brians 1 amb transport públic, fet que suposa passar dels 18.000 de pressupost actuals a 36.000.


Amagar el sistema penitenciari

“El que fa el trasllat és treure tot el món penitenciari dels ulls de la ciutadania, fora del sistema”. Qui ho diu és Montse Fernández, advocada d’Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans. “Acceptem que hi ha unes lleis penals, unes presons amb uns presos, però no ho volem veure i ens sentim incòmodes perquè no queda bé”, explica l’advocada. És el que es coneix com a conflictes NIMBY (sigla provinent de l’anglès Not in my back yard, No al meu pati de darrere). Es tracta d’un conflicte social en què un grup de gent s’agrupa per mostrar el seu rebuig davant la instal·lació d’un centre psiquiàtric, un abocador, una deixalleria, un centre de tractament de drogodependents o altres edificis considerats conflictius en un espai determinat. Fernández també es mostra preocupada pel fet que, amb el trasllat de la presó, “la gent no es qüestioni què passa allà dins i no es pregunti per les denúncies, ja que es mirarà cap a un altre lloc”. Això accentuaria la invisibilització de les vulneracions dels drets humans que es produeixen dins les presons. Poder veure la presó manté viu el debat sobre la seva existència.

Manifestació de suport a un jove empresonat a la Model per l’efecte Can Vies / VICTOR SERRI


La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) i Jutges per la Democràcia a Catalunya també es mostren recelosos pel tancament: “No és positiu tendir cap a l’ocultació i la negació d’una realitat que ens concerneix a tots i que és responsabilitat de tots. La presó ha de ser visible per tenir sempre present que, a, dins hi ha persones i que la finalitat última d’aquesta institució és, d’acord amb la Constitució, la seva reinserció a la societat”.

En un comunicat conjunt, aquestes entitats denuncien que el tancament de la Model “no ha de suposar una disminució dels drets de les persones recluses, especialment tenint en compte que la Model és un centre de preventius, és a dir, de persones presumptament innocents que tenen les causes pendents de judici i, per tant, necessiten estar prop de l’òrgan judicial que les instrueix o les ha de jutjar”.

Des del col·lectiu de dones expreses Cassandra opinen que el tancament de la Model "és una putada pels familiars i per les dificultats de transport fins als nous centres"

La persona que entra a la presó per primera vegada, la presa primària, acostuma a viure la pèrdua de llibertat com un fet molt traumàtic. Durant els primers dies, és possible que només pugui rebre la visita de qui la defensa. “En moltes ocasions, acabem fent de psicòlegs, a més d’advocats, i també d’enllaç amb la família”, assegura Gabriel Miró, advocat i membre de l’OSPDH. I aquestes tasques difícilment es podran dur a terme amb la mateixa qualitat a través d’una videoconferència, tenint en compte les dificultats existents a l’hora de crear un clima de confidencialitat parlant a través d’una pantalla. “És molt difícil establir confiança”, valora Miró, un fet clau en el moment de preparar declaracions o parlar de qüestions policials.

Fernández reconeix que la situació actual en què es troba la Model i les condicions en què hi viuen els presos “són molt deficients: l’edifici és molt vell, hi ha molta insalubritat i dificultats en les comunicacions, els telèfons no funcionen i hi ha moltes incomoditats”. No obstant això, Miró assegura: “Mai cap pres no se m’ha queixat de les condicions. És el pretext en el qual s’escuda el Departament de Justícia. Un preventiu mai no preferirà estar a 40 quilòmetres de distància a canvi d’unes condicions més bones”.


El funcionariat, en peu de guerra

La preocupació principal de la plantilla de les presons són els acomiadaments. Si bé el Departament de Justícia assegura que no n’hi haurà i que “tots els funcionaris i interins de la Model i de la resta de centres tenen el seu lloc de treball assegurat”, els sindicats no ho veuen clar. Justícia insisteix que el tancament de la Model “farà possible un increment general de la plantilla a tots els equipaments de règim ordinari i també augmentarà la plantilla dels centres oberts”; hi haurà 534 places més, és a dir, la plantilla passarà de 3.882 a 4.416 persones.

Cel·la de contenció del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de Brians I / SÒNIA CALVÓ


A finals de febrer, després de protagonitzar diferents mobilitzacions, un 59,80% del personal treballador de la Model (302 persones) va participar en una consulta per plantejar una negociació amb l’administració sobre el tancament del centre. La reunió amb el secretari general i el director general de Serveis Penitenciaris es va fer el primer dijous de març. A la trobada, hi van assistir representants sindicals de CSIF, IAC-CATAC, UGT-Presons i CCOO.

“En moltes ocasions, acabem fent de psicòlegs, a més d’advocats, i també d’enllaç amb la família”, diu Gabriel Miró, advocat i membre de l’OSPDH de la Universitat de Barcelona

Més de cinc hores de trobada, un full de ruta amb 29 punts plantejat pels sindicats i la denúncia que l’administració té poca predisposició per buscar solucions per “minimitzar l’impacte negatiu sobre el conjunt dels treballadors de la Model”. Que els trasllats de plantilla no siguin a centres situats a més de 40 quilòmetres de Barcelona –demanda que exclouria el CP Lledoners de les possibles noves destinacions del personal de la Model– i, sobretot, saber en quina situació quedarà la gent interina són altres demandes. Els sindicats, que tenien la garantia de l’administració que no hi hauria acomiadaments, demanen que s’inclogui tot el personal interí del sistema perquè pugui escollir la seva destinació.

Les mobilitzacions del funcionariat han abaixat el to i la bel·ligerància contra els responsables de la Generalitat. En el transcurs dels darrers mesos, un corcó ha perseguit Oriol Junqueras i Alfred Bosch als actes públics de carrer d’ERC: les protestes del personal treballador de la Model, que els ha proferit diverses escridassades i xiulades. “La Model no es tanca sense la Zona Franca” o “Mundó dimissió” han estat alguns dels crits dels treballadors, que exigien al conseller de Justícia, Carles Mundó, “que deixi de fer actes propagandístics i posi seny”, davant el que el secretari general de CSIF, José Luís Escudero, qualifica de “situació d’autèntica emergència social”. El funcionariat s’ha tancat a la Model per evitar el seu tancament fins que el nou centre de la Zona Franca no es trobi en funcionament. En tot cas, la posició dels sindicats s’ha relaxat i s’ha passat de cridar “La Model no es tanca sense la Zona Franca” a participar en una taula de negociació per discutir el canvi d’ubicació dels llocs de treball.

Enmig d’aquesta campanya de força dels sindicats de presons, els drets de les persones internes –en aquest cas, en preventiva– han format part de l’argumentari del funcionariat. El mateix responsable de CSIF, José Luís Escudero, assegura que “el tancament de la Model sense Zona Franca suposa un canvi de paradigma cap a la dispersió i les presons contenidors”.


Què passa amb la Model a partir d’ara?

Segons l’Ajuntament de Barcelona, una part de la Model serà una escola pública a partir del curs 2017/18. Estarà formada per dues línies d’educació infantil amb 50 places noves. “La Model ja comença a tenir la cara del que ha de ser el seu futur: un conjunt d’equipaments pels veïns”, ha destacat la tinent d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz. Aquesta ha estat una llarga reivindicació del veïnat. La plataforma ciutadana Fem nostre l’espai de la Model demana “que les administracions compleixin els terminis compromesos per poder buidar la Model i que l’espai es destini exclusivament a zona verda, equipaments públics i espai de memòria”.

Els sindicats, que tenien la garantia de l’administració que no hi hauria acomiadaments, demanen que tot el personal interí del sistema pugui escollir destinació

“Aquesta vegada, ens ho creiem, però no abaixarem la guàrdia”, va proclamar, exultant, el president de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, Toni Colomina. Entre els equipaments promesos, també hi ha una llar d’infants, un casal per a gent gran, un per a joves i un memorial, a més de zones verdes.


______________________________

El nou mapa penitenciari català

L’1 de juny es tancarà definitivament la Model, d’acord amb un programa de canvi dels tres centres penitenciaris més antics. Després del tancament de la Model, vindrà el de la Trinitat Vella el 2021 i el de Wad-Ras el 2025. Quan s’inauguri el nou centre obert a la Zona Franca (amb capacitat per a 800 persones i 33,3 milions d’euros de pressupost), es tancarà la presó de l’Eixample i, quan estigui enllestit el nou centre de dones i preventius a la Zona Franca (capacitat per a 700 persones i 75 milions d’euros), serà el torn de Wad-Ras.


Actualment, a Catalunya, la població presa si situa en 8.566 persones, 1.264 d’elles amb caràcter preventiu. El sistema comptava amb la possibilitat d’acollir 10.575 persones, però la supressió de la Model fixa el nombre de places en 9.785. Tot i així, les dades de població presa a Catalunya mostren que hi ha hagut un descens progressiu de l’ocupació de les presons: l’any 2012, hi havia 10.062 persones; el 2013, 9.818; el 2014, 9.294, i el 2015, 8.810.

Amb el tancament de la Model, Mas d’Enric obrirà quatre mòduls que encara s’han d’estrenar. Aquest centre disposa de 618 cel·les i d’una capacitat per a 1.022 persones. El Departament de Justícia explica que, fins ara, només s’han obert cinc dels nou mòduls de vida i que, de moment, el centre està “infrautilitzat”. Augmentarà la seva població en 449 reclusos i se situarà al 81% d’ocupació. S’incorporaran 221 presos a Brians 2, 100 a Ponent i 76 menors de 24 anys a Joves, a la Roca del Vallès.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: