Una nit al Casino de Barcelona

Què trobem una nit qualsevol en un casino? Com funcionen els jocs que s’hi ofereixen? On van a parar els diners que generen les apostes?
07/09/2016

Una nit de divendres qualsevol, entre turistes cremats pel sol i joves ben vestits com De Niro i Sharon Stone a la pel·lícula de Scorsese, entrem al Casino de Barcelona. Tot i que s'aixeca a l'ombra de l'Hotel Arts, d'on entren i surten vehicles tan luxosos com les seves suites, el casino no és un espai reservat per a gent milionària. Actualment, l'entrada és gratuïta i s'hi pot arribar en transport públic. Hi entra tothom qui vol. Queden enrere els anys de Sant Pere de Ribes, població on es va ubicar l'establiment des que es va legalitzar el joc a l'Estat espanyol (a finals dels anys setanta) i fins al 1999. Aleshores, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que té les competències del sector, van autoritzar una reubicació que ha implicat l'obertura del casino a un públic massiu.

El Casino de Barcelona està ubicat a la vila Olímpica, entre hotels de luxe i turisme  / Victor Serri
El Casino de Barcelona està ubicat a la vila Olímpica, entre hotels de luxe i turisme  / Victor Serri

 

Un cop passa la cua, la noia que hi ha a l'accés ens demana el DNI. Si no hi hem estat mai, es queden les nostres dades i (com a qualsevol establiment on s'ofereixin jocs d'atzar, com els salons de joc o els bingos) es comprova que no apareguem al registre de persones prohibides. Naturalment, no hi poden entrar menors d'edat ni les persones amb una prohibició judicial expressa, però tampoc les anomenades autoexcloses: persones que, pels problemes d'addicció que pateixen, demanen a la Generalitat que no les deixi entrar durant un període determinat. Oficialment, les persones en estat d'embriaguesa o amb “símptomes d'alienació mental” tampoc no hi poden accedir, segons la llei autonòmica del joc.

A les instal·lacions, no hi poden accedir menors d’edat ni persones amb una prohibició judicial, però tampoc les que s’autoexclouen pels problemes d’addicció que pateixen

Passegem per la planta superior, oberta les vint-i-quatre hores del dia, enmig del soroll alienant de les màquines escurabutxaques. Són el joc solitari per excel·lència: una persona juga contra la màquina sense ningú amb qui xerrar ni amb qui comentar l'aposta. Són aparells més sofisticats que els dels bars. La lògica que les regeix, però, és la mateixa: cada fitxa és una jugada i, si els ninots de la pantalla es posen en línia i combinen, cau un premi proporcional. Al mig de la sala, tenim caixers del Banc Sabadell i de La Caixa i una finestreta on fer canvis de divises o bescanviar els diners per fitxes, monedes o bitllets més petits.

Els jocs de casino

L'espai principal del casino és la sala inferior. És aquí on percebem el caos, el tràfec desordenat de jugadores que s'amunteguen a les taules. Allà, hi trobem els jocs de casino: aquells que, segons marca la llei, només es poden jugar en espais com aquest. Les ruletes, el blackjack, els daus, el punt i banca i el pòquer en totes les seves modalitats són exclusiva d'aquests establiments, raó per la qual, amb la norma a la mà, no podríem muntar un torneig de texas hold'em gratuït a les festes del barri o el centre social. Obrint-nos pas entre la gent, arribem a les taules de blackjack, on les participants reben cartes fins a sumar vint-i-u sense passar-se i aposten contra la casa que la seva jugada és millor que la del crupier. Veiem jugadores que arriben i marxen, nois joves, un matrimoni de vacances. N’hi ha d'altres que seuen durant hores desapassionadament i s'ho prenen com una feina: per la familiaritat amb el personal, entenem que són habituals. Omplen els passadissos en silenci, dissimulats per l'allau de gent del cap de setmana. Molts d'ells són xinesos, sovint amb dificultats per comunicar-se amb les empleades en català o castellà, que fan servir només el llenguatge de les fitxes, les cartes i els diners, el llenguatge del joc. A l’altra banda de la taula, trobem crupiers majoritàriament joves i, com ens diu un extreballador de la casa, “gent amb bona presència que pugui formar-se en allò més bàsic”. El seu poder adquisitiu, ens diu, s’ha reduït els darrers anys, ja que les propines –que sempre han estat una part important de la seva remuneració– han disminuït molt. També ens diu que, en general, a l’Estat espanyol, tenen una retribució considerablement més baixa que a altres països d’Europa.

Segons un extreballador, el poder adquisitiu dels crupiers s’ha reduït: la retribució és considerablement més baixa que a altres països i les propines han disminuït molt

Canviem d'espai i ens acostem a una de les dotzenes de taules que poblen aquesta sala diàfana. És la taula de la ruleta americana, potser el joc més emblemàtic del casino. N'hi ha de diferents nivells, amb diferents apostes mínimes: a la més assequible de totes, la fitxa més petita que podem posar costa 2,5 euros. A l'altra ala de l'establiment, també n'hi ha de més cares, més exclusives i amb menys aglomeracions. En ambdues zones, però, el funcionament del joc és ben senzill. Hi ha una roda amb 37 números, del 0 al 36, i una piloteta que, després de cada tirada, va a parar a un número diferent. Les jugadores posen les fitxes que vulguin en un tapet on hi ha marcats tots els números. Quan la piloteta cau al número escollit, algú guanya i obté 35 vegades l'import de la seva aposta com a benefici. També hi guanya la casa: a cada tirada, el casino paga 36 (la quantitat apostada més el guany), tot i que hi ha un total de 37 caselles. Amb aquesta casella de marge que mai no es paga, les desenes de fitxes apostades cada tirada i les desenes de tirades que es fan cada hora, el casino obté el seu guany milionari sense necessitat de fer trampes.

Al voltant de cada ruleta, hi poden haver fins a quinze jugadores apostant. Cada participant juga amb un color de fitxa diferent i, en principi, tothom agafa el premi quan toca. Un empleat controla els moviments i, en cas de confusió o conflicte, pot demanar que es revisin les càmeres. Mirem al sostre i ens n'adonem: hi ha càmeres a tot arreu, cada pocs metres, enfocant cada racó de la sala. I entenem que tot està sota control, que es pot rastrejar una fitxa fins a esbrinar-ne el propietari. Res no és molt greu quan es perd una d'aquestes fitxes amb valor de dos euros i mig, però la cosa canvia amb les plaques de 500 euros. En principi, aquest control també s'ha d'aplicar quan, com marca la normativa catalana, el casino tingui sospites fonamentades de la procedència il·lícita de les fitxes o plaques. I pot intervenir per donar compliment a determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals. Malgrat aquest mandat, de tots els casinos de l’Estat espanyol, l’any passat només es van comunicar cinc operacions amb indicis fraudulents, segons l’informe anual de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals.

Al fons, trobem la sala de pòquer, un espai diferent a la resta pel tipus de persones que hi passegen, potser més joves i especialitzades. També és diferent el tipus de joc: al pòquer de cercle, no s'aposta contra la casa sinó contra la resta de jugadores. L'atzar hi intervé, però l'habilitat és un element important. Al casino, li és igual que les jugadores siguin més o menys hàbils perquè no juga contra elles. El guany el treu del rake, un percentatge del pot generat a cada mà. Per aquest motiu, moltes persones es poden plantejar dedicar-s'hi professionalment. A la ruleta, qui juga perdrà contra la casa a la llarga; al pòquer, pot guanyar si juga millor que la resta. La darrera quinzena d'agost, el casino es va omplir de competidores d'arreu del món amb l'European Poker Tour, una competició amb ínfules esportives i retransmissió televisada. Per esdeveniments com aquest, el món del pòquer reivindica una consideració especial dins els jocs de casino.

 

-----------------------------------

Qui paga impostos?

Darrere nostre, una parella crida emocionada perquè ha guanyat un pot gran a la ruleta i ho celebra trencant l’aglomerat de sons de fitxes amb rialles nervioses que sent tot la sala. Se’n van a caixa a cobrar, a bescanviar el piló de fitxes per bitllets calents. Allà, un noi amb uniforme compta les fitxes, tot separant-les i apilonant-les ostensiblement; les recull i, a continuació, fa el mateix amb els bitllets que lliura a la parella en èxtasi. Un cop finalitzat el canvi, la parella guanyadora puja l’escala palatina i marxa, tal com ha arribat. No hi ha cap signatura, cap comprovant dels diners guanyats. I la pregunta es fa evident: com controla aquestes transaccions l’Estat? Qui paga impostos per aquest lucre immediat sense treball ni producció de riquesa? En definitiva, com es taxa l’activitat als casinos?

Les jugadores han de tributar els beneficis obtinguts amb el joc, però és molt difícil quantificar les pèrdues i, per tant, comprovar quina és la quantitat que cal taxar / Thomas Hawk
Les jugadores han de tributar els beneficis obtinguts amb el joc, però és molt difícil quantificar les pèrdues i, per tant, comprovar quina és la quantitat que cal taxar / Thomas Hawk

 

Per una banda, la persona jugadora ha de pagar impostos pels beneficis obtinguts, que compten com a guany patrimonial a l’IRPF. Per tant, s’han de declarar anualment a la declaració de la renda, sempre que superin els mil sis-cents euros, i enguany tributaven a partir del 19%. Quan parlem de beneficis, però, cal tenir en compte els diners que ha apostat la jugadora perquè es pot donar el cas que la nostra parella apostadora hagi gastat més durant l’exercici del que ha guanyat amb aquella tirada. El que s’ha de declarar a hisenda, doncs, són els beneficis del joc, és a dir, el que s’ha guanyat menys el que s’ha apostat. El problema és que això darrer –tal com hem vist– no queda registrat. Del benefici obtingut al casino, l’Estat se n’assabenta perquè, des de 2012, qualsevol pagament superior a 2.500 euros s’ha de fer amb xec, com indica la normativa antifrau. De les pèrdues, en principi, el casino no en dóna cap mena de comprovant i no és fàcil saber quina és la quantitat que cal taxar.

El mateix casino, que opera sota competències autonòmiques, paga a la Generalitat per la seva activitat econòmica en funció dels seus ingressos bruts. Del total d’ingressos que obté del joc, es resten les quantitats satisfetes a les jugadores pels seus guanys. Es paga un tipus diferent depenent d’aquesta quantitat, en quatre trams: des del 20% si la base imposable és igual o inferior a 1,2 milions d’euros, fins al 55% si la base és superior als 4,5 milions d’euros. Aquí és on entra una de les polèmiques que envolten Barcelona World: la Generalitat va pactar amb les empreses operadores dels casinos de Catalunya una rebaixa brutal d’aquestes taxes, que entrarà en vigor quan obri el primer casino del Centre Recreatiu Turístic de Salou. Quan això passi, tots els tipus es reduiran al 10%.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: