No és fàcil resumir el batec informatiu d’un any en què sembla que el món s’hagi aturat. L’epidèmia de la COVID-19 ha estat la gran protagonista d’aquest 2020 que està a punt d’extingir-se. A la Directa, però, també ha estat l’any que hem dut a la impremta el número 500 de la nostra edició de paper, tota una fita en temps que s’imposa el periodisme en format digital, que vam commemorar amb un especial dedicat a les transformacions que s’han produït durant la darrera dècada i mitja en les nostres diverses àrees d’interès. L’aparició del virus ens ha obligat lògicament a ressituar-nos, però a l’hora de posar el retrovisor i fer recapte dels darrers dotze mesos, hem de concloure que el brot pandèmic no ens ha contagiat del tot i hem pogut seguir abordant –sempre des de la limitació de mitjans d’un espai comunicatiu autogestionari i que es nodreix bàsicament dels esforços de les nostres subscriptores i col·laboradores– la realitat que ens envolta amb una òptica transformadora i, en alguns casos, el nostre periodisme ha generat debat públic i ha forçat a alterar agendes. Son temes que, com proclama la nostra campanya d’hivern, han deixat empremta. Repassem-ne alguns.
Suplantacions digitals
A finals d’octubre, a la Directa 510, vam destapar una trama de suplantacions digitals per captar informació que afectava diverses organitzacions de l’esquerra independentista així com el Sindicat de Llogateres, l’Ateneu La Base i Vilaweb. Ja aleshores, les investigacions apuntaven als Mossos d’Esquadra i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Però després de continuar estirant del fil, l’afectació s’ha anat eixamplant – per ara toca almenys catorze adreces electròniques i inclou més d’una seixantena de correus falsos d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris– i l’origen de la trama s’ha anat estrenyent: algunes connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP que s’utilitzen des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), sota les ordres de la Comissaria General d’Informació. Mentre el cas segueix el seu curs judicial, els Mossos, després d’una investigació interna, han obert un expedient disciplinari a un agent i l’han apartat de les seves funcions.
El temporal Glòria
Avui ja queda molt lluny, però encara no fa ni dotze mesos que una tempesta més pròpia de regions tropicals va fer estralls en diversos indrets dels Països Catalans. A la Directa ho vam abordar aproximant-nos a la realitat d’un dels territoris més castigats pel temporal, el Delta de l’Ebre, amb inundacions que han posat en risc la mateixa pervivència d’aquest singular accident geogràfic, tal com el coneixem. Ho vam fer a través del documental La gota que fa vessar el Delta. Un futur sota l’aigua, un treball de Joan Giralt i Pau Cardellach que ens acostava a la lluita de les habitants del delta de l’Ebre per garantir la supervivència d’aquest indret d’alt valor ecològic, fortament castigat pels efectes recents del Gloria, però també pel llast històric que ha suposat l’abandó de les successives administracions públiques de la seva obligació de preservar-lo.
Natura de ‘souvenir’ avortada al Maestrat i als Ports
El mes de juny, a la Directa 503, un reportatge d’Ester Fayos i Lluis Pascual explicava amb tot detall el projecte Maestrazgo – Els Ports. El pla, impulsat des d’una obscura fundació dels Estats Units, pretenia transformar en un parc temàtic natural un territori de 550.000 hectàrees, més de la meitat de les quals protegides per la Xarxa Natura 2000, a les comarques de l’Alt i el Baix Maestrat, els Ports, la Terra Alta, la Matarranya i al Maestrazgo aragonès, amb l’objectiu de convertir-les amb un destí ecoturístic com a via per combatre el despoblament. L’obscurantisme que envoltava la concepció del projecte, el seu finançament i la procedència de les entitats promotores, sumada a la contestació que va generar en diversos agents del territori arran de la seua publicació a la Directa, va fer que, a finals de juliol, la Fundació Global Nature, encarregada de gestionar i promoure el projecte, anunciés que renunciava a seguir treballant-hi, primer al Nord del País Valencià, i posteriorment en tots els territoris afectats.
Moviment a les presons
Les presons han estat, des de sempre, un àmbit d’especial atenció a les pàgines de la Directa. Durant aquest 2020, a partir del seguiment que n’ha fet el nostre col·laborador Vicent Almela, hem anat informant de les vagues de fam que diversos grups de presos socials duen a terme periòdicament per reclamar que garanteixin els drets humans bàsics a l’interior dels centres penitenciaris, unes vulneracions que, segons els diversos col·lectius que donen suport als reclusos mobilitzats des de l’exterior, s’han vist incrementades arran de les restriccions imposades per l’aparició en escena de la COVID-19, que va provocar una nova onada de protestes murs endins. També hem parlat del cas de Raquel E. F., una dona morta al centre de Brians I la família de la qual lluita perquè la justícia reconegui la negligència de l’administració catalana per no haver aplicat correctament el protocol anti suïcidi en aquest cas. I hem acabat l’any amb un reportatge d’obertura, a l’edició 514 de la Directa, que investiga el funcionament del treball a les presons a l’estat espanyol i al francès, un model –que només a Catalunya utilitza 4.000 persones preses a través del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)– que permet a moltes empreses obtenir mà d’obra barata i que diverses recluses denuncien per carta com una font de vulneracions de drets i incompliment de la normativa laboral.
Revolta contra la incineració
La silueta de l’antiga central tèrmica de Cercs obria l’edició 491 de la revista quinzenal, al mes de gener. Una opaca societat pretenia reciclar part de les instal·lacions i ubicar-hi un forn crematori de residus. La lluita veïnal i ecologista ho va aturar in extremis, amb la denegació del projecte per part del Departament de Territori i Sostenibilitat. El reportatge de Jesús Rodríguez i Aleix López abordava l’impacte en l’atmosfera d’aquesta pràctica en llocs com Sant Adrià del Besòs (al Barcelonès) o a les Garrigues. S’acompanyava d’un documental realitzat per Aleix López i Marc Freixenet.
El blindatge de l’Europa fortalesa
Un any més, des de la Directa hem hagut de posar el focus en les polítiques migratòries de la Unió Europea, unes polítiques que continuen deixant milers de morts a la Mediterrània. Hem reseguit les noves rutes migratòries que fan joves algerians per poder arribar a les costes de les Illes, com explicava Tomeu Mesquida en aquest reportatge publicat a la Directa 505. El tancament de les rutes tradicionals ha fet que moltes persones reprenguin antigues rutes migratòries, com les que arriben a les illes Canàries, que han vist multiplicades per cinc les arribades d’embarcacions. I tot, davant la inacció del Govern espanyol. A més, amb motiu del número 500, David Bou repassava en aquest reportatge la trajectòria dels CIE a l’Estat espanyol.
Dret a l’habitatge en temps de reclusió
La sagnia dels desnonaments ha continuat durant l’any 2020 –en alguns casos, fins i tot, incomplint la llei que els regula– malgrat que durant els mesos de confinament més dur la maquinària judicial es va paralitzar. Des de les pàgines de la Directa hem seguit fiscalitzant els abusos del mercat especulatiu de l’habitatge, en aquests temps que moltes persones ni tan sols han tingut garantit el dret de poder tenir un sostre on recloure’s dignament. A principis de desembre, Gemma Garcia radiografiava el fons de capital Cerberus, un gegant mundial de les inversions que a l’Estat espanyol és, juntament amb Blackstone i Lone Star, és dels que més actius immobiliaris ha adquirit a la banca i a la Sareb durant els darrers anys, a través d’una teranyina de més de 2.000 filials i 8.000 participacions en societats diverses. En la mateixa línia de posar la lupa en els grans propietaris de parcs d’habitatge, aquest reportatge d’investigació publicat al número 508 de la revista quinzenal, confegia un mapa de tots els habitatges en mans de grans tenidors (bancs, fons d’inversió o la Sareb), que tenen a les seves mans gairebé 3.000 pisos buits només a Catalunya.
Monarquia al descobert
Abans que saltessin a la llum els escàndols financers del rei emèrit Joan Carles I, abans de la seva sortida discreta de la Zarzuela amb destí a Abu Dhabi, abans fins i tot que el seu fill Felip VI, actual titular de la corona espanyola, renunciés a l’herència del seu pare, per parar la sagnia d’informacions que el relacionaven amb comptes i societats opaques, a la Directa ja vam parlar de la casa reial borbònica i els seus afers. El reportatge d’obertura del número 493 de la revista disseccionava el patrimoni immobiliari públic dels Països Catalans que està reservat per a ús privat de la família reial espanyola, amb casos com el Palau de Marivent a Palma o el Palauet Albéniz de Barcelona, que el Govern Balear i l’Ajuntament de Barcelona –que en són titulars, respectivament– han accedit a obrir al públic de forma molt restringida i només en dates molt assenyalades, tot i les demandes de la ciutadania. En aquell reportatge també s’incloïa un informe sobre la despesa pública que la institució monàrquica ocasiona cada any a les arques de l’estat, sobre la qual és gairebé seguir-ne el rastre complet tot i les proclames de transparència que ha fet l’actual titular del Palau de la Zarzuela.
Racisme policial al Bages
El mes de juny fèiem pública una gravació que deixava en evidència tot un reguitzell d’agressions i insults de caràcter racista, de “negre de merda” en amunt, que va rebre un jove veí de Sant Feliu Sasserra (Bages) per part d’un grup d’agents dels Mossos d’Esquadra, mentre era detingut pels mossos d’Esquadra. El cas està sent investigat pel jutjat de Manresa, arran de la denúncia de la víctima (que va poder gravar amb el seu telèfon mòbil el succés, conegut com a Wubi, amb el suport de SOS Racisme. El Departament d’Interior va descartar suspendre de sou i feina els agents policials implicats en l’afer, tot i la indignació social que va causar la publicació del cas i que el mateix Parlament de Catalunya va aprovar una resolució instant l’administració catalana a emprendre aquesta mesura disciplinària.
I sí, el virus
Per les persones que fem la Directa ha estat tot un repte abordar un tema informatiu amb tantes arestes que ha acaparat el debat públic com possiblement cap altra qüestió en molts anys. Fugint des del principi de l’anàlisi estrictament epidemiològic, vam aproximar-nos als efectes de la pandèmia fixant-nos sobretot en els impactes que produirà entre els sectors més vulnerables, i analitzant amb expertes quines receptes calia posar damunt de la taula per evitar que els estralls de la crisi econòmica i social que ja tenim al damunt. Aquest va ser el leit motiv d’una edició especial de la revista que, per motius de seguretat i higiene i en ple confinament, vam decidir no dur a la impremta i que fos oberta per a totes les lectores en format digital. Aquell quadern, entre molts altres continguts, també conetenia un informe que repassava les altres epidèmies (algunes amb índex de mortalitat molt superiors a la del coronavirus) que durant les últimes dècades han castigat especialment les regions més pobres del planeta, enmig de l’oblit mediàtic general. A l’edició digital, també hem abordat, d’una forma més específica, l’impacte que la declaració de l’estat d’alarma i el confinament tenien per en àmbits com les treballadores de grans superfícies comercials, les sense sostre, la gent gran o la salut mental, Igualment vam estar seguint de prop les xarxes de solidaritat i suport mutu que es van conformar en molts barris i localitats per fer front a l’aïllament social. I també hem abordat com les grans empreses van intentar treure’n partit amb la tramitació d’ERTO sobre milers de treballadores malgrat els beneficis milionaris que obtenen exercici rere exercici, l‘altruïsme de cara la galeria d’algunes grans fortunes o com s’han disputat el nou pastís de negoci generat amb la crisi grans grups del sector sanitari i farmacèutic amb la producció de material higiènic i, més recentment, amb les vacunes que han de combatre l’expansió del virus.
