Arrenca a Madrid el judici a les anarquistes Mónica i Francisco

Els dies 8, 9 i 10 de març, a l'Audiència Nacional, tindrà lloc la vista oral contra Mónica Caballero i Francisco Solar, molt vinculada al futur de les encausades per les operacions Pandora i Pinyata
El dissabte 5 de març, l’entorn llibertari de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) va organitzar una manifestació per solidaritzar-se amb Mónica Caballero i Francisco Solar i denunciar la persecució de l’anarquisme
Antonio Cacio
Anna Celma 07/03/2016

Demà comença el judici contra Mónica Caballero i Francisco Solar, previst pels dies 8, 9 i 10 de març. La vista oral, assenyalada per l’Audiència Nacional espanyola (AN), arriba després de més de dos anys en presó preventiva, durant els quals l’acte de processament de Caballero i Solar ha esdevingut el germen d’una persecució de la dissidència i de l’anarquisme a gran escala. La seva detenció va ser el precedent de les ràtzies a diferents espais llibertaris, que es va plasmar en les operacions Pandora i Pinyata des del desembre de 2014 i que s’ha repetit en diverses fases al llarg d’aquests anys, sota l’atribució a una suposada organització terrorista GAC/FAI/FRI, existent tan sols als informes elaborats pels Mossos d’Esquadra. Hem parlat amb el col·lectiu llibertari Elissa abans d’aquest judici transcendental.

El relat d’aquest judici imminent comença fa més de dos anys. El 13 de novembre de l’any 2013, Mónica Caballero i Francisco Solar són detingudes sota l'acusació de formar part, presumptament, de l'anomenat Comando Insurreccional Mateo Morral. Aquest grup s’hauria adjudicat l’autoria d’un artefacte explosiu detonat a la basílica del Pilar de Saragossa, a més de responsabilitzar-se d’una explosió fallida a la catedral de l’Almudena de Madrid. A banda d’aquests fets, també van ser acusades d’estar preparant una acció similar a l’abadia de Montserrat.

Des d’aquesta detenció, Mónica Caballero i Francisco Solar han estat en presó preventiva i sota règim FIES als centres penitenciaris de Brieva i Villabona, respectivament. El 30 d’octubre de l’any 2015, l’Audiència Nacional va dictar l’ampliació del termini de presó preventiva dos anys més, a l’espera del judici, que arriba aquesta setmana. En aquell moment, però, semblava que podrien arribar a complir el temps màxim de presó preventiva que marca la llei, quatre anys, ja que la prolongació feia palesa la voluntat de mantenir el seu empresonament. A principis de febrer, es va fixar la data de la segona setmana de març per celebrar la vista. S’enfronten a una petició fiscal de 44 anys de presó sota els càrrecs de “pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes, estralls, lesions i conspiració”, principalment per l’acció duta a terme contra la basílica del Pilar de Saragossa.

Les processades van ser acusades de col·locar sengles artefactes a les catedrals del Pilar de Saragossa i l'Almudena de Madrid i de preparar un acció similar a Montserrat

Però, a més de les conseqüències personals que tindria una sentència condemnatòria per a les militants anarquistes, el seu cas va més enllà. El judici no només tindrà implicacions per l’explosiu de la basílica del Pilar, sinó que podria incloure tota una sèrie d’altres casos que quedarien vinculats sota el paraigua d’un suposat terrorisme anarquista. Donada la vinculació –tan sols explicitada als informes policials i sense proves reals que ho demostrin– dels fets de la basílica del Pilar amb una Coordinadora Anarquista GAC/FAI/FRI, que també apareix als informes justificadors de les diverses fases de les operacions Pandora i Pinyata, en cas que Mónica i Francisco fossin condemnades, la gravetat del processos judicials que hauran d'enfrontar les encausades a les successives operacions repressives augmentaria.


Repressió contra els espais llibertaris
Que l’AN considerés provada l’existència d’aquest suposat terrorisme organitzat al voltant de col·lectius anarquistes marcaria un abans i un després en el futur de les represaliades. Moltes d’elles ja van afrontar la presó preventiva, el pagament de fiances i tot un seguit de conseqüències arran de les ràtzies policials; el judici a Caballero i Solar podria ser una nova data calenta per aquests episodis repressius.
 

Durant una hora, les 300 manifestants van caminar fent crits i consignes per reclamar la llibertat de les preses anarquistes/ Antonio Cacio

 

El dissabte 5 de març, l’entorn llibertari de Sant Andreu va organitzar una manifestació per solidaritzar-se amb Mónica Caballero i Francisco Solar, davant el judici imminent, i denunciar la persecució de l’anarquisme. Com van recordar durant els parlaments de la manifestació, davant prop de 300 persones, Caballero i Solar són “dues més de les múltiples afectades per la persecució de la dissidència dels darrers anys”.

Com avançàvem, el seu cas està íntimament relacionat amb les operacions Pandora i Pinyata, amb les quals manté prou similituds per poder establir la línia temporal fins avui. L’operació Columna, amb cinc detingudes, seria el precedent de les altres dues actuacions policials que, des del desembre de l’any 2014 i a través de diferents onades repressives, han suposat l’assalt a ateneus, espais i domicilis privats de persones vinculades a l’anarquisme.

Des de la plaça Orfila, passant pel carrer Gran de Sant Andreu, la Rambla Onze de Setembre o el carrer de Segre, fins a tornar al punt d’inici, durant una hora, les 300 manifestants van caminar fent crits i consignes per reclamar la llibertat de les preses anarquistes. Hi havia una presència nodrida de policies de paisà, a tort i a dret, que contemplaven la marxa sense intervenir. No es va veure cap policia amb uniforme fins al final de la manifestació, quan, de lluny, dos guàrdies urbans i un cotxe de Mossos d’Esquadra miraven els darrers minuts de la concentració.

El barri barceloní de Sant Andreu coneix molt bé l’abast de la persecució de la dissidència: fins a tres vegades, els cossos policials han entrat a locals i habitatges de persones i grups andreuencs vinculats a l'anarquisme

El barri barceloní de Sant Andreu coneix molt bé l’abast de la persecució de la dissidència: fins a tres irrupcions a locals i habitatges particulars durant els últims anys. Diverses activistes andreuenques han estat l'objectiu directe d’aquestes persecucions i empresonaments. Han viscut en primera persona l’estratègia de teorització de l’enemic interior i persecució individualitzada de les activistes, derivada de la dedicació plena d’unitats del cos de Mossos d’Esquadra a vincular l’anarquisme i el terrorisme –com explicàvem a la Directa 396.

Entre les diverses activitats policials, destaca l’entrega de l’informe 2514/14 a l’AN espanyola, el 30 de setembre de l’any 2014. En aquest escrit, els Mossos d’Esquadra afirmaven que els GAC eren una organització amb finalitats terroristes, una afirmació que, amb el pas del temps i amb l’aixecament dels secrets de sumari, s’ha demostrat il·lusòria; només existeix a les justificacions que han volgut donar els cossos policials per continuar tirant endavant aquesta onada repressiva.


L'estigma del terrorisme
Hem parlat amb el col·lectiu llibertari Elissa per poder compartir la seva visió dels fets, des del cas de Mónica Caballero i Francisco Solar fins a les últimes escomeses contra el moviment llibertari, amb les noves fases de l’operació Pandora. Davant l’imminent judici, el col·lectiu Elissa titlla el procés policial i judicial com “la culminació d’un procés llarg i tortuós de més de dos anys, des de la seva detenció”.

Destaquen que, durant aquest temps, Caballero i Solar “han restat sempre en presó preventiva, dispersades a centenars de quilòmetres, en règim d'aïllament i amb les comunicacions restringides”. “Tant en l'àmbit judicial com en el penitenciari, es fa palès l'ànim venjatiu de l'Estat sobre aquestes dues companyes. Per exemple: el temps de presó preventiva ha estat ampliat quan les investigacions estaven aturades des de feia més d'un any”, expliquen les andreuenques.

"Tant en l'àmbit judicial com en el penitenciari, es fa palès l'ànim venjatiu de l'Estat sobre aquestes dues companyes", s'afirma des del Grup Llibertari Elissa

A banda, volen denunciar la “permanent campanya mediàtica que, des del primer moment, les ha considerat culpables, exposant-les públicament a elles i la seva vida privada”. Asseguren que “la maquinària propagandística dels mitjans de masses ha actuat com una part –i una part activa– dins el procés punitiu contra les dues preses”. Pel que fa a les perspectives del judici, afirmen: “Vista l'actitud de la judicatura fins ara, no tenim molts motius per esperar un resultat positiu de la vista oral. Tot i així, totes les possibilitats encara estan obertes”.

Pel que fa al relat construït al voltant de la suposada existència d’un grup terrorista emparat pels GAC/FAI/FRI, expliquen que "en aquest judici, la fiscalia i els cossos policials estan utilitzant una vella tàctica repressiva, basada a considerar unes persones individuals com a membres d’una suposada organització terrorista perquè els actes imputables a aquestes individualitats siguin atribuïbles, també, a un col·lectiu molt més ampli de persones, a les quals també s'enquadra dins l’organització-marc”.

En aquest cas, doncs, segons el col·lectiu Elissa, “estan intentant fer passar una coordinadora llibertària (els Grups Anarquistes Coordinats), que efectivament és real, per una organització terrorista que ha estat duent a terme múltiples accions al llarg d'aquests anys (des de sabotatges a bancs, camps de golf, l'escola ESADE, fins als aldarulls ocorreguts durant les darreres vagues generals, la mobilització Aturem el Parlament, etc.), cosa que no és real”, explica el col·lectiu Elissa.

"Estan intentant fer passar una coordinadora llibertària (els Grups Anarquistes Coordinats), que efectivament és real, per una organització terrorista que ha estat duent a terme múltiples accions"

"Fins ara, els cossos policials no han pogut aportar ni un sol vincle concret que demostri que alguna d'aquestes accions, o la de la basílica del Pilar, ha estat planificada i executada pels GAC; però el fet d'atribuir-los totes aquestes accions els permet crear un entramat, un esquema on hi ha lloc per a qualsevol activitat política que dugui a terme el moviment llibertari, des de les accions pròpiament dites fins a recollir diners pels presos, escriure propaganda, organitzar assemblees, etc.", asseguren.
 

Els parlaments finals de la manifestació van recordar que Caballero i Solar són “dues més de les múltiples afectades per la persecució de la dissidència dels darrers anys” / Sergi Rugrand


Per tant, ja no es tractaria de perseguir accions directes, sinó també l’activitat diària d’un col·lectiu anarquista. Com a exemple, comparteixen que algunes “jornades de debat sobre la repressió, en les quals van participar un gran nombre de companyes i persones afectades per casos molt diversos, estan sent conceptualitzades com una reunió secreta de l’organització”. Passa una cosa semblant amb l’atribució de posseir llibres com el tristament famós Contra la democracia o comptes de correu de Rise Up com a indicis de pertinença a organitzacions terroristes, tal com va passar amb l’operació Pandora, o amb el fet de fotografiar cargols i bombones de càmping-gas com a part del “perillós” material requisat en aquestes operacions.

I quines serien les conseqüències imaginables de tot plegat? El grup Elissa ho té clar: “Si aquesta construcció policial queda afermada per una sentència judicial, qualsevol persona que es mogui dins el moviment anarquista o autònom, fent qualsevol tipus d'activitat política, serà susceptible de ser perseguida com a terrorista, amb tota la duresa que impliquen aquestes lleis. L'exemple el tenim ben a prop, a Galícia, on el fetitxe terrorista Resistencia Galega està servint tant per aplicar duríssimes condemnes a militants acusats de sabotatges com per perseguir organitzacions públiques i processar els seus participants”, expliquen.


Solidaritat i suport mutu per fer front a la repressió
Per al grup Elissa, la solidaritat i el suport mutu són fonamentals per trencar l'estratègia d'aïllament posada en pràctica per l'Estat: “Si l'Estat busca anul·lar les nostres conviccions i els nostres vincles solidaris, volen dur a terme un càstig exemplaritzant públicament, mostrar a tothom que la lluita no serveix per res i que, a sobre, qui s'atreveix a dur-la a terme acaba molt malament. Quan, davant un cop repressiu com aquest, s'activa la solidaritat i els carrers s'omplen de gent decidida a desobeir la consigna d'apartar-se de les terroristes (com hem vist durant el procés Pandora), l'estratègia repressiva ha començat a fracassar”, expliquen.

Per elles, però, cal continuar estenent i enfortint aquesta solidaritat: “Cal crear una força que sigui capaç de desobeir les seves lleis i posar pressió sobre els responsables polítics de les maniobres repressives. I cal continuar lluitant i organitzant-se. La repressió està pensada perquè la gent agafi por o es cremi i marxi a casa. Seguint actius i determinats a lluitar, fem que la repressió no aconsegueixi el seu objectiu”. Per tot plegat, malgrat la distància i els entrebancs, Mónica Caballero i Francisco Solar no faran front soles a aquest judici, llargament esperat.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades