El Clot de les Granotes, un espai històric de les lluites veïnals de Lleida

Picabaralla entre l’esquerra independentista, el moviment veïnal i el PP pel canvi de nom de la plaça de la Constitució per la denominació popular de Clot de les Granotes
L’esquerra independentista ha reivindicat, un any més, el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel nom amb què l’anomena popularment el veïnat de Lleida ocultant la placa amb un adhesiu on es podia llegir plaça del Clot de les Granotes
Arran Lleida
Joana Soto 06/12/2015

La ciutat, explica l’antropòleg Manuel Delgado, és el lloc de trobada per excel·lència. L’espai públic és l'indret on es creuen la societat i la cultura, on s’interconnecten i es defineixen els contextos històrics, polítics i socials específics. Les ciutats reals, que són aquelles “on la vida és vida”, funcionen com un entramat de percepcions i pràctiques socioculturals diverses, que es produeixen i es resignifiquen constantment. L’espai públic, per tant, no és un espai buit de contingut, sinó un receptacle que permet la configuració d’imaginaris socials i de posicionaments polítics i ideològics diversos.

Justament aquest procés antropològic, que entén l’espai públic com un recipient ple de sentit, és el que s’ha posat de manifest aquest cap de setmana a Lleida, a través d’una picabaralla entre l’esquerra independentista i el Partit Popular per la nomenclatura del nom de la plaça del Clot de les Granotes. L’organització independentista ha reivindicat, un any més, el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel nom amb què l’anomena popularment el veïnat de Lleida. Ho ha fet ocultant la placa amb un adhesiu on es podia llegir Plaça del Clot de les Granotes. Per la seva banda, el Partit Popular de Lleida, durant un acte de campanya, ha arrencat la nova placa per tornar a mostrar el nom oficial d'aquest espai públic.

L’esquerra independentista i el moviment veïnal advoquen pel canvi de nomenclàtor de la plaça de la Constitució per plaça del Clot de les Granotes

L’antropòleg Carles Feixa explica que cada règim polític busca rebatejar l’espai urbà perquè “la lluita per anomenar el món és un dels escenaris on es juga el combat cultural”. Els noms del carrers, assegura, simbolitzen aquesta lluita per l’hegemonia ideològica a l’espai públic i cal parar atenció als processos de resignificació.

Aprofitant, doncs, aquesta picabaralla, la Directa ha recollit la història d’un dels espais històrics de les lluites populars de la ciutat.

Les lluites veïnals van fer fora els camions

A finals dels anys setanta, el moviment veïnal de Lleida va iniciar una revolta centrada a solucionar els problemes urbanístics de la ciutat. Entre els seus cavalls de batalla, hi havia la voluntat de frenar la construcció d’un bloc de pisos a l’anomenat Clot de les Granotes i l’eliminació del pas a nivell que travessava l’actual plaça Europa i que havia ocasionat més d’un accident mortal. Segons el POUM, els terrenys del Clot estaven destinats a ser una zona verda, però, l’any 1975, una empresa de Saragossa va demanar els terrenys per construir-hi blocs de pisos i un pàrquing.

Cartell col·locat per l'esquerra independentista damunt d'una de les plaques amb la denominació oficial / CUP Lleida

 

L’associació veïnal del Clot de les Granotes, una de les entitats més actives de la ciutat, es va bolcar en una lluita per impedir aquest projecte i aconseguir convertir la plaça en una zona verda. Va promoure converses amb la Paeria, van penjar banderoles i pancartes als balcons del barri i fins i tot va impedir que els camions entressin a la zona per començar les obres en més d’una ocasió. Després de set mesos de mobilitzacions, es va posar punt final al conflicte el 20 de juny de 1981 i, avui, la plaça del Clot és un dels espais de lleure més concorreguts de la ciutat.

Tanmateix, aquesta zona de la ciutat ha continuat sent un espai de reivindicació al llarg dels anys. Popularment, la plaça s'anomena el Clot de les Granotes, nom amb què la coneixia la gent durant els anys de desús. Tanmateix, coincidint amb la inauguració, l’Ajuntament de Lleida va decidir anomenar-la plaça de la Constitució i, des d’aleshores, hi ha hagut diverses manifestacions populars a favor del canvi de nomenclatura.

El grup de teatre Oink Oink va canviar les plaques per primera vegada per unes de noves amb el nom de Clot de les Granotes l'any 2000

Ho va fer, per exemple, un grup de teatre anomenat Oink Oink l’any 2000, quan va canviar per primera vegada la placa amb el nom de plaça de la Constitució per una altra on es podia llegir plaça del Clot de les Granotes. L’esquerra independentista de Lleida va agafar el relleu i, any rere any, aprofita el dia de la Constitució per reivindicar el canvi de nom.

Picabaralla pel nom entre l’esquerra independentista i el PP

Aquest divendres, l’esquerra independentista de Lleida ha exigit canviar el nom de la plaça de la Constitució pel nom amb què l’anomena popularment el veïnat de Lleida. Les organitzacions que conformen el col·lectiu (Arran, CUP i SEPC) ho van evidenciar col·locant una placa amb el nom de plaça del Clot de les Granotes sobre la nomenclatura oficial que actualment dóna nom a la zona.

 

Aquest cap de setmana, Arran de Lleida ha dut a terme una acció simbòlica de substitució d'indicatius viaris dedicats a personatges vinculats al franquisme a la ciutat / Arran Lleida

 

En la mateixa línia, aquest cap de setmana, Arran Lleida ha retirat tots els indicatius viaris dedicats a personatges vinculats al franquisme de la ciutat i ha aprofitat per denunciar mitjançant un comunicat que “la Paeria encara manté fins a 358 elements del règim en els seus edificis i carrers”. Segons el col·lectiu, aquest fet converteix Lleida en la segona ciutat de Catalunya amb més símbols franquistes.

El Partit Popular de Lleida ha respost davant aquestes accions. Aquest diumenge, la formació ha aprofitat un acte de campanya per retirar la placa que va col·locar l’Esquerra Independentista divendres passat.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades