Col·lectius pel dret a l'habitatge de Barcelona demanen que un terç dels nous immobles es destini a lloguer social

La PAH, l'ABTS, el Sindicat de Llogaters, la FAVB i l'Observatori DESC presenten una moció per forçar l'ampliació del parc públic d'habitatge, que actualment només arriba a l'1,5%
L'Ajuntament de Barcelona assegura, segons el programa de Barcelona en Comú, que al final del mandat el parc públic d'habitatge gestionat pel consistori passarà de 6.500 a 10.000 pisos
Victor Serri
Gemma Garcia 13/02/2018

A ciutats com Berlín, París o Amsterdam el parc públic de lloguer representa el 20% i a Viena arriba fins al 26%. En canvi, a Barcelona recula fins a l'1,5%. En un context d'increment del 24% del preu del lloguer en els darrers tres anys, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogaters, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i l'Observatori DESC han decidit presentar una moció per forçar l'ampliació del parc públic d'habitatge.

L'Ajuntament de Barcelona assegura, segons el programa de Barcelona en Comú, que al final del mandat el parc públic d'habitatge gestionat pel consistori passarà de 6.500 a 10.000 pisos (als que s'hi han de sumar 4.000 del tercer sector), i per tant, de l'1,5 es passarà a 2,3% d'habitatge social. No conformes amb aquesta projecció, les entitats en defensa de l'habitatge proposen destinar el 30% del sostre dels edificis sotmesos a rehabilitació integral i de nova construcció a la ciutat, reservar el 40% del sostre d'allotjaments turístics a habitatge públic, declarar certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació, convertir d'edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d'ús residencial i crear un grup de treball de seguiment de la implementació.

Al ritme actual de 0,8% d'increment cada quatre anys del parc públic d'habitatge, és impossible arribar a assolir-ne ni el 15% en 10 anys

Al ritme actual de 0,8% d'increment cada quatre anys del parc públic d'habitatge, és impossible arribar a assolir-ne ni el 15% en 10 anys. I mentrestant, 1.000 persones malviuen sense llar, dues vegades més s'allotgen en pensions i albergs, 30.000 persones estan en llistes d'espera per aconseguir un habitatge que puguin pagar i 12.322 han estat desnonades els últims tres anys.

A Barcelona, 1.000 persones malviuen sense llar, dues vegades més s'allotgen en pensions i albergs, 30.000 estan en llistes d'espera per aconseguir un habitatge que puguin pagar i més de 12.000 han estat desnonades els últims tres anys /Victor Serri


Per aquest motiu, la moció recorda que la llei de l'habitatge de 2007 també contempla destinar reserves d'habitatges a preus assequibles a tota construcció en sòl urbà consolidat, a més de garantir el dret de tanteig i retracte de l'administració pública, és a dir, el dret de ser informada sobre les operacions de transacció de qualsevol immoble per poder optar a la compra. Si la legislació catalana ja contempla l'obligació de destinar el 20% com a mínim del sostre qualificat per a l'ús residencial, la proposta que s'ha presentat avui marca el 40%.

Si la legislació catalana ja contempla l'obligació de destinar el 20% com a mínim del sostre qualificat per a l'ús residencial, la proposta que s'ha presentat avui marca el 40%

Tot i que el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que va entrar en vigor el 6 de març de 2017, estableix un creixement zero dels habitatges d'ús turístic a tota la ciutat, Daniel Pardo de l'ABTS ha recordat que és necessari destinar part d'aquest tipus d'habitatge a lloguer públic o cessió d'ús; concretament, el 40%. Insisteixen en el fet que la cessió hauria de ser dins el mateix districte en un altre edifici. Pardo ha explicat que l'ajuntament ha aprovat la creació d'una comissió no permanent de revisió del Pla i que és una bona oportunitat per implementar la mesura.

El districte de Ciutat Vella té una menció especial en el text de la moció a causa de la pressió turística i especulativa que pateix. Per aquesta raó, proposen que s'inclogui immediatament en una llista d'àrees de conservació, a les quals es destinarien mesures com programes de rehabilitació i conservació, de detecció d'estat d'edificis i habitatge, d'expropiació o de lloguer forçós, entre altres.

Les entitats també proposen que l'exemple de l'antic Edifici de Tabacs de la Via laietana que, tot i que havia de tenir ús econòmic, finalment serà destinat a 160 habitatges públics, es repliqui en altres immobles de la ciutat.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades