Dijous Sant a Palafolls: neonazis, xenòfobs, falangistes i paramilitars

Palafolls (Alt Maresme) s'ha convertit en l'epicentre català de la parafernàlia ultracatòlica durant la Setmana Santa. Des de 2014, l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios (HACL) de Barcelona hi celebra una processó
L'HACL va néixer l'any 1966, durant el franquisme, per agrupar els membres de la Legió Espanyola després d'acabar els seus anys de servei
Carola Antich
Carola Antich 26/03/2018

Boines, camises verdes i embalum militar. Per molt que hi hagi un crist crucificat al davant, costa identificar-hi el missatge de pau i amor que predica el cristianisme. Des de 2014, l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios (HACL) de Barcelona celebra una processó el dia de Dijous Sant a Palafolls (Alt Maresme). Actes similars se celebraven, amb notable presència d'ultradretanes, en altres localitats com Badia del Vallès o l'Hospitalet de Llobregat.

Ajuntaments com Badia del Vallès o l'Hospitalet de Llobregat es van negar a autoritzar les desfilades i la localitat altmaresmenca ha esdevingut el darrer baluard legionari

Tanmateix, l'any passat, els ajuntaments d'aquestes ciutats es van negar a autoritzar-les i el barri de Sant Lluís de la localitat altmaresmenca ha esdevingut el darrer baluard legionari. Aquest fet ha provocat que diferents col·lectius de la comarca s'hagin organitzat entorn de la Plataforma Palafolls Antifeixista per intentar posar punt i final a les exhibicions paramilitars.

L'HACL va néixer l'any 1966, durant el franquisme, per agrupar els membres de la Legió Espanyola –creada pel militar José Millán Astray, amic personal de Franco, el 1920– després d'acabar els seus anys de servei. Pocs anys després, el 1974, s'integrà dins de la Confederación Nacional de Excombatientes, una organització creada per diverses entitats de caràcter paramilitar i filofranquista com l'Hermandad de la División Azul o l'Hermandad de Excombatientes del Tercio de Requetés. L'objectiu d'aquesta associació, que no es va dissoldre fins al 2011, era lluitar per mantenir vigent l'esperit del règim de Franco.


El vincle ultra

Tot i que en l'actualitat el president de l'entitat és José Luís Cordoba, la Setmana Santa del 2017 el màxim responsable de l'entitat i, per tant, l'encarregat de dirigir l'acte de Palafolls era Jesús Cañadas. Conegut per haver ocupat el sisè lloc a les llistes pel PP a la població maresmenca de Premià de Mar durant les eleccions de 2011 i regentar El Mesón del Legionario a la mateixa localitat, en l'actualitat manté molt bones relacions amb Manuel Canduela i Democràcia Nacional (DN), partit amb el qual coincideixen a la plataforma Por Espanya Me Atrevo.

Mossèn Carlos Bey conversa amb legionaris i organitzadors de la processó

 

Aquest grup, que ha estat protagonista de bona part de les convocatòries ultres al voltant del passat 1 d'Octubre, va ser creat el 2017 per fer tasques de seguretat a la processó de Palafolls i congrega, a banda de DN, Generació Identitària, Somatemps i Legión Urbana. Aquest darrer grupuscle, liderat ara per Cañadas, és la translació a l'àmbit civil de l'esperit de l'HACL.

La plataforma Por Espanya Me Atrevo va ser creada per fer tasques de seguretat a la processó de Palafolls i congrega, a banda de DN, Generació Identitària, Somatemps i Legión Urbana

L'any passat Cañadas va anar acompanyat en tot moment de Fernando Quintilla Manresa, excombatent de la División Azul –mort aquest gener– habitual de diverses concentracions i homenatges ultres. Quintilla era també exlegionario i mantenia vincles estrets amb Democràcia Nacional. Se l'ha pogut veure fotografiant-se amb diferents militants de la formació neonazi a l'interior del local que, malgrat les queixes veïnals, l'HACL encara manté a Sant Andreu de Palomar.

Qui també era a l'acte era el capellà Carlos Bey. Mossèn de capçalera a les misses que organitza l'HACL i candidat a la demarcació de Lleida per la Falange Española de las JONS durant les eleccions al Parlament de 1980. Als actes de l'HACL també és habitual veure-hi desfilar a Julián Campillo Zafrilla, que el 1988 fou part de les llistes a les eleccions del Parlament català de la formació ultradretana Juntas Españolistas.


Democràcia Nacional, PxC i Falange

Més enllà de les files legionàries, a la processó hi havia també altres ultres coneguts. Destaca, sobretot, la presència de membres de Democràcia Nacional entre l'equip de seguretat creat per Por España Me Atrevo o entre el públic, exhibint banderes que els seus companys es van afanyar a demanar que amaguessin. Així doncs, per exemple, es podia veure conversar habitualment amb els organitzadors a Albert Bruguera, Delegat a Catalunya de Democràcia Nacional. També ho feia Juan de Dios Osuna "Juande", un conegut ultra terrassenc habitual a les files de Democràcia Nacional. Osuna va ocupar el número 16 de la llista del nacionalsocialista Moviment Social Republicà (MSR) a la província de Tarragona.

Ell no era, però, l'únic assistent a la processó amb passat a les files del MSR. Entre el públic hi havia també el Secretari d'Organització de Plataforma per Catalunya, Jordi de la Fuente, que havia estat cap de files del MSR. Amb De la Fuente hi havia una representació de militants de la xenòfoba PxC, com el regidor de Salt Sergi Fabri o el militant de Mataró Rafael Pérez.

Legionaris tapen amb una tela una de les pintades que les antifeixistes havien fet abans de la processó / Carola Antich



Entre els presents hi havia també un conegut ultra mataroní que va irrompre, a finals de 2013, a l'acte de presentació de l'associació de castellanoparlants Súmate a la capital del Maresme. La Directa el va identificar aleshores com a part del dispositiu de seguretat de la manifestació convocada el 6 de desembre del mateix any pel PP, Ciutadans i UPyD a favor de la constitució espanyola i contra la independència del Principat. L'any 2016 ja vam dedicar aquest article a la processó de Palafolls.


El promotor

Al cor de l'acte, que enguany tindrà lloc el pròxim 29 de març, hi ha la confraria Sant Lluís i Santa Maria de Palafolls. Al capdavant d'aquesta, el regidor palafollenc Óscar Bermán –abans al PP i ara com a no adscrit. Bermán, que és conegut per les seves sortides de to masclistes contra Ada Colau a Alerta Digital, és ara el líder de Nosotros. Aquesta formació, creada per ell, té objectius tals com combatre la multiculturalitat i la "ideologia de gènere" o preservar la unitat de l'Estat espanyol.

Al cor de l'acte hi ha la confraria Sant Lluís i Santa Maria de Palafolls, al capdavant de la qual hi ha el regidor palafollenc Óscar Bermán, abans al PP i ara com a no adscrit

Al nou partit l'acompanya l'expresident del Moviment Cívic Espanya i Catalans (MCEC), Eduardo García González. MCEC va ser la responsable d'organitzar la primera manifestació espanyolista a plaça Catalunya amb motiu del 12 d'octubre de 2012. La marxa va congregar cap a cinc mil persones i comptà amb la presència de nombroses organitzacions d'extrema dreta.

Caldrà veure si aquest cop Bermán aconsegueix repetir la processó. De moment, des de la Plataforma Palafolls Antifeixista han demanat a l'alcalde socialista Valentí Agustí que no l'autoritzi. Remarquen, també, que l'any 2016 el consistori va aprovar una moció a favor d'impedir que els legionaris desfilessin per aquesta població altmaresmenca. Si no s'atura l'acte, des de la plataforma adverteixen que convocaran un acte públic de protesta el mateix dia.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades