Quan l'Esperança és l'última opció

El projecte d'okupació més gran de l'Estat espanyol, a Gran Canària, allotja famílies amb un risc elevat d'exclusió social
L'Esperança està formada per quatre grans blocs de pisos intercomunicats

“Entre tots els exclosos socials, a l'Esperança, hi viuen els més exclosos”. Així comença la presentació Ruymán Rodríguez, membre de la Federació Anarquista de Gran Canària (FAGC) i portaveu de la Comunitat Esperança, per descriure la situació humana als blocs de pisos ocupats al municipi gran canari de Santa María de Guía i els terrenys que conformen l'okupació més gran de l'Estat espanyol.

L'Esperança és un projecte per allotjar famílies amb un risc elevat d'exclusió social i desemparament. Només hi poden residir famílies amb menors a càrrec que no disposin de cap propietat i rebin menys de 426 euros mensuals (corresponents a la prestació canària d'inserció, PCI). Tot i així, una part dels quatre blocs ocupats, format per habitatges individuals, es destina al reallotjament de persones soles amb trajectòries vitals de risc.

“Aquí, la majoria de persones provenen de situacions de pobresa crònica i desnonaments, de la indigència, els maltractaments domèstics, la immigració sense papers, la malnutrició, les malalties cròniques i la recollida de ferralla. L'Esperança no és una okupació més; tot i la convicció i la reivindicació, està moguda per la supervivència i la necessitat. És l'última sortida abans de caure en la pobresa i la marginalitat”, afirma Ruymán.

Formada per quatre grans blocs de pisos intercomunicats de color verd pastís i uns terrenys annexos que les famílies desenrunen per convertir en un hort del qual abastir-se, una gran grua brota des d'un dels seus carrers interiors; herència inamovible que s'ha integrat com a part del paisatge comunitari. La porta d'accés es troba integrada en un gran mur aixecat per les veïnes per resistir un eventual desallotjament i, a sobre, un mural hi resa: “Comunitat l'Esperança: l'últim que es perd”.

 

Als blocs, hi poden residir famílies amb menors a càrrec que rebin menys de 426 euros mensuals

 

La comunitat va néixer el gener de 2013, impulsada per la Federació Anarquista de Gran Canària (FAGC) i enfortida per les lluites contra els desnonaments que van prendre força a les illes –durament colpejades pel fenomen– amb el 15-M. Els quatre blocs d'habitatges van ser posats a disposició de 73 famílies sense recursos, un total de 260 persones, 160 de les quals són infants.

Els quatre blocs d'habitatges van ser posats a disposició de 73 famílies sense recursos, un total de 260 persones, 160 de les quals són infants

La FAGC, que en aquell moment desenvolupava iniciatives com el Grup de Resposta immediata contra desnonaments i l'Assemblea d'inquilins i desnonats, va contactar amb la propietària dels blocs deshabitats i va obtenir una cessió per allotjar famílies sense recursos.

Tot i així, Ruymán defensa que la tasca de la FAGC no és l'assistencialisme: “En un primer moment, alliberem un habitatge perquè la gent tingui una base per empoderar-se i oferim les eines i els principis llibertaris com a forma d'organització i vertebració comunitària. A l'Esperança, s'aposta per l'acció directa, el suport mutu, l'assemblearisme i la democràcia directa. La FAGC es desvincula de qualsevol mena de tutela i la forma de gestió interna i la supervivència pacífica de la comunitat depèn de totes les veïnes”, aclareix.

 

Organització interna

Celebrada un diumenge al mes a l'Asambleatorio i oberta a totes les residents que hi vulguin dir la seva, l'assemblea és el màxim òrgan de poder i decisió de la comunitat. Allà, es debaten els problemes comunitaris i els objectius a assolir, tot i que les agressions o els conflictes que impossibilitin la convivència es plantegen en assemblees extraordinàries puntuals. “Si parlem d'actituds persistents i l'assemblea decideix expulsar algú, la FAGC reallotja aquesta persona en un altre habitatge, fora de la comunitat”, explica Ruymán.

 

L'assemblea, que es reuneix a l'Asambleatorio, és el màxim òrgan de poder i decisió de la comunitat

 

Diferents comissions rotatives es reparteixen les tasques i els objectius comunitaris, els reallotjaments de noves famílies (actualment hi ha una llista d'espera per unes altres 70 famílies), el manteniment dels espais, el treball a l'hort i l'assessorament legal.

La comissió d'economia té una rellevància especial, ja que gestiona l'aportació voluntària de 25 euros mensuals per família, que –sobretot– van destinats a sufragar l'aigua que abasteix la comunitat. “Durant diverses hores al dia, l'aigua està tancada i tenim polítiques de racionament estiu-hivern”, explica Ruymán. Aquesta comissió també gestiona les donacions a la comunitat que fan diverses persones i col·lectius d'arreu i que provenen, fins a la data, de moviments llibertaris ibèrics.

“Tot i que la majoria de gent no prové d'entorns militants o activistes, funcionem amb principis llibertaris perquè són els més pràctics per organitzar-nos. És un anarquisme de barri que defuig les grans teoritzacions perquè preval la supervivència. Vivim en condicions d'extrema precarietat; es donen situacions molt complicades que no apareixen als llibres i, a vegades, cal improvisar”, assenyala Ruymán.

“Aquí no som el sexe dèbil”, defensa la María, víctima de violència de gènere en el passat i que ara lluita perquè els serveis socials li retornin els seus fills. “Portem part del pes de la comunitat gestionant comissions, mediacions i treballs manuals. És un feminisme espontani, però també conscient”.

 

Repressió

D'altra banda, les residents de la comunitat denuncien les contínues pressions exercides per la Guàrdia Civil de Guía en forma de seguiments, diligències policials, intimidacions i identificacions.

El mateix Ruymán va ser detingut per agents de paisà, secretes, de la Guàrdia Civil quan sortia de la comunitat el mes d'abril passat i va ser portat a dependències policials. “Vaig ser apallissat i torturat durant 24 hores i vaig rebre amenaces perquè abandonés la comunitat i el municipi”, declara. Un cop en llibertat, Ruymán va denunciar els fets a la jutgessa; al mateix temps, els agents el van imputar per un delicte d'atemptat contra l'autoritat.

Les residents de la comunitat denuncien les contínues pressions exercides per la Guàrdia Civil de Guía en forma de seguiments, diligències policials, intimidacions i identificacions

“A comissaria, em van dir que em menjaria cinc anys de presó. Estem a l'espera de judici. No m'importa, és una estratègia d'assetjament i enderroc d'allò que hem construït aquí. Volen desestabilitzar-nos i m'ataquen perquè creuen que tenim líders, però això és horitzontal i s'aguanta sol”, defensa Ruymán.

“A Guía, no som benvinguts”, explica la Rocío, tresorera en funcions de la comunitat. “És un poble amb un nivell adquisitiu alt, quasi aristocràtic. La Guàrdia Civil ens assetja i diu que omplim el poble d'escombraries, referint-se a les persones de la comunitat, perquè moltes de nosaltres venim de barris guetificats de l'illa amb un fort estigma, com Jinama”, explica.

“Tenim els mateixos problemes que qualsevol comunitat de veïns, però som pacífics i vivim tranquil·lament; ho tenim tot net i habilitat pels infants. Tenim molta més exigència que la resta de famílies de l'illa; els serveis socials vénen cada dia i amenacen de prendre'ns els nens si hi ha res que no els agrada”.

 

Les famílies desenrunen els terrenys annexos per fer-hi un hort comunitari

 

Les Canàries, damnificades per l'atur i els desnonaments

Les illes Canàries es basen en una economia terciaritzada (75% dels llocs de treball), impulsada per un sector turístic fort. L'any 2014, l'arxipèlag va rebre prop de 9,6 milions de visitants, principalment de la Gran Bretanya i Alemanya. Els darrers anys, aquesta orientació de les illes cap al turisme va anar aparellada amb un increment del sector de la construcció.

Per contra, segons el darrer informe de la Plataforma per la dignitat de les persones sense llar de l'any 2012, prop de 600.000 persones vivien sota el llindar de la pobresa a les Canàries i tan sols un 25% de les llars no presentava cap indicador d'exclusió social.

L'any 2012, prop de 600.000 persones vivien sota el llindar de la pobresa a les Canàries i tan sols un 25% de les llars no presentava cap indicador d'exclusió social

D'altra banda, les elevades taxes d'atur han esdevingut cròniques els darrers anys a les illes fins a convertir-se en un mal social endèmic que abraça diferents estrats de població. Es tracta de la comunitat autònoma amb un percentatge més alt de famílies amb tots els seus membres a l'atur (16%) i amb una taxa d'atur estabilitzada al voltant del 30% els darrers anys. Un 52% de les persones aturades són de llarga durada, una xifra que no baixa del 50% entre les menors de 25 anys, segons dades de l'INE.

Amb aquests indicadors, la virulència dels desnonaments ha sacsejat amb força l'arxipèlag. Entre els anys 2007 i 2014, el nombre de desnonaments es va quadruplicar i es van produir 16.634 execucions hipotecàries. Només l'any 2014 i el primer trimestre de 2015, es van registrar un total de 4.298 llançaments a les illes, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Al conjunt de les illes, es produeixen una mitja de dotze desnonaments diaris.

Entitats com la PAH Canàries, que han declarat la situació d'emergència d'habitatge, estimen que hi ha prop de 130.000 habitatges buits a tot l'arxipèlag i, d'altra banda, prop de 21.000 famílies sol·licitants d'habitatge, segons el govern de les Canàries.

Arran de les mobilitzacions i les fortes campanyes ciutadanes contra els desnonaments, el juny de 2014, el consell de govern canari, “donada la situació d'emergència social”, va aprovar la llei d'habitatge de les Canàries o la llei contra els desnonaments, que permetia l'aplicació de mesures de xoc com la sanció o l'expropiació d'habitatges buits als bancs i immobiliàries.

No obstant això, la llei no s'ha arribat a aplicar a causa del recurs interposat pel govern central del PP i la consegüent suspensió cautelar de la llei per part del Tribunal Constitucional l'abril de 2015.

 

Els blocs han estat absorbits per la SAREB



 

Esperança en el futur

Actualment, els blocs es troben en un complex procés judicial per dirimir-ne la propietat, ja que han estat absorbits per la SAREB per liquidar el deute de la propietària amb Bankia. Tot i així, el recurs interposat per la propietària contra aquesta absorció ha aturat el procediment i la SAREB haurà de superar el recurs per reclamar els blocs.

Però, sigui quin sigui el resultat del procés judicial, l'Esperança es manté ferma en el seu projecte i ara intenta regularitzar els subministraments bàsics, tot i el silenci administratiu de l'Ajuntament. “Actua hipòcritament en ignorar-nos, però, de manera informal, ens deriva famílies necessitades perquè les acollim”, critica la María. “Busquem feina per sortir d'aquesta situació de misèria i també plantegem alguna forma d'autofinançar-nos des de la comunitat, però és complex perquè l'Ajuntament hi està molt a sobre per acusar-nos de qualsevol cosa il·legal”. I afegeix: “Lluitarem per regularitzar la nostra situació jurídica i aconseguir una cessió o lloguer assumible, però d'aquí no podem marxar. L'Esperança és l'únic que tenim i continuarem lluitant per ella”.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades