Vitòria: 39 anys d'un crim d'Estat

Les famílies dels cinc obrers assassinats per la Policia Armada a la capital alabesa el 3 de març de 1976 continuen reclamant que es depurin responsabilitats penals
Els familiars de les víctimes han lliurat al Tribunal Europeu dels Drets Humans una petició per esclarir els fets
Àlex Romaguera 03/03/2015

Avui dimarts, 3 de març, es compleixen 39 anys de la mort de cinc treballadors al barri de Zaramaga de Vitòria a mans de la Policia Armada. Gairebé quatre dècades després dels succés, encara no s'ha jutjat els comandaments policials ni els autors intel·lectuals d'aquella massacre, amb la qual el govern d'Arias Navarro, sorgit arran de la mort del general Franco, va intentar sufocar les protestes socials que tenien lloc arreu de l'Estat i, en particular, al País Basc.

Els assassinats van produir-se en el marc d'un cicle de mobilitzacions a la indústria i el comerç en defensa d'un nou règim de llibertats i contra les polítiques regressives que aleshores aplicava l'Executiu de Transició. A Vitòria, després de diversos actes, les empreses en lluita van convocar el 3 de març d'aquell any una jornada de vaga a la qual es van sumar diverses organitzacions d'esquerres -algunes encara il·legals- i plataformes d'estudiants i d'obreres autònoms. A mitja tarda d'aquell dia, i quan 5.000 treballadores es trobaven reunide en assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís, un ampli dispositiu de la Policia Armada va irrompre als voltants del recinte i va llançar-hi a l'interior centenar de pots de fum amb l'ànim de desallotjar les persones congregades.

La Plataforma 3 de març ha aconseguit després d'aquests anys que el barri de Zaramaga aculli avui un espai en homenatge als obrers assassinats

En el seu intent d'escapar, centenars de treballadores van rebre una veritable pluja de bales per part de les forces antidisturbis, que en total van causar cinc morts i 150 ferits, mentre moltes altres van ser atonyinades als carrers adjacents de la parròquia. Al capdavant de l'operatiu policial hi havia el fundador del Partit Popular, Manuel Fraga Iribarne, llavors ministre de Governació, i Rodolfo Martín Villa, que en aquell moment ocupava la cartera de Relacions Sindicals.

Malgrat les evidències que atribuïen la responsabilitat d'aquests crims als caps policials i als dos representants polítics, la justícia va arxivar la causa en considerar que no hi havia proves concloents per identificar els policies que van realitzar els trets ni tampoc va encausar Fraga Iribarne ni Martín Villa.

Amb tot i això, la Plataforma 3 de març ha aconseguit després d'aquests anys que el barri de Zaramaga aculli avui un espai en homenatge als obrers assassinats i que la jutgessa argentina María Servini hagi cursat una ordre de cerca i captura contra Martín Villa per uns delictes de lesa humanitat que, segons aquesta magistrada, haurien de resoldre's amb severes penes de presó. De moment, però, l'Estat espanyol s'ha negat a extradir l'exmembre del PP i expresident de Sogecable.

Amb motiu del 39è aniversari de la massacre, els familiars de les víctimes han lliurat al Tribunal Europeu dels Drets Humans i a la resta d'instàncies comunitàries una petició per tal que es pronunciïn a favor de l'esclariment dels fets.


 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades