Internacional

La diàspora kurda a Europa arriba a les Nacions Unides

La marxa internacionalista, amb més de 1.500 persones d'arreu del món, arriba a l'ONU per reclamar una intervenció davant l'ofensiva turca a la ciutat kurd-siriana d'Afrin. Un equip de periodistes de la 'Directa' s'hi ha unit per fer-ne seguiment
La Marxa Internacionalista avança des de Laussana a St. Suplice, Suïssa, durant la quarta jornada
Lara M. Pascual

La segona marxa internacional liderada per la diàspora kurda arriba avui divendres a les portes de les Nacions Unides (ONU), a la plaça Constitució de Ginebra, per reclamar una intervenció davant del risc de genocidi en què han desembocat els 27 dies d'ofensiva turca a la zona kurd-siriana d'Afrin. La mobilització, organitzada pel Comitè en Defensa d'Afrin i el Comitè per la Llibertat d'Öcallan i els Presos Polítics, havia de sortir de Luxemburg i arribar fins a Estrasburg, recorrent territoris de l'oest de l’Estat francès, com ja havia fet l'any passat. Finalment però, el seu rumb s’ha vist alterat, ja que les convocants van decidir a última hora dirigir-se cap a Suïssa arran de la intensificació de l'ofensiva turca contra Afrin. D'aquesta manera s'han travessant ciutats significatives per al moviment kurd com Lausana, on es va signar el tractat de divisió del Kurdistan en quatre estats l'any 1923, i Ginebra, que allotja la seu europea de l'ONU.

El que va començar com una marxa amb poc més d'un centenar de persones ha acabat aplegant-ne més de 1.500, entre les que es comptabilitzen més de 200 activistes internacionalistes de 17 països d'arreu del món. En trepitjar territori suís, és quan es van sumar més persones a la marxa: membres del Moviment Europeu de Joventut del Kurdistan, diverses organitzacions polítiques i socials del territori de Rojavai militants i representants de partits polítics de Turquia i del Kurdistan (HDP, BDP i partits marxistes-leninistes turcs, entre d'altres).

Durant un descans, dones kurdes comparteixen música i balls tradicionals / Lara M. Pascual 

 

El Confederalisme Democràtic, paradigma de l'organització social i territorial desenvolupat pel líder del moviment, Abdullah Öcallan, s'ha volgut replicar al llarg de tota la marxa. Les manifestants internacionalistes s'han articulat en diferents "comunes democràtiques", on es discutien els temes més importats que afectaven la comunitat, i es recollien crítiques i propostes de millora a través del sistema de codelegades.


La diàspora kurda al cor d'Europa

La marxa, que culminarà a Estrasburg dissabte 24 de febrer davant del Tribunal dels Drets Humans d'Europa, fa una parada avui davant la seu europea de l'ONU. Allà es llegirà un comunicat instant la institució a intervenir en "el genocidi que s'està cometent a Afrin, ja que, fins ara, només s'ha pronunciat per demanar que no hi hagi víctimes civils", explica Sivan Zerdesti, membre del Congrés Nacional Kurd, el govern kurd a l'exili. Per a Zerdesti, amb aquesta actitud de passivitat, "a la que també s'hi ha sumat Europa amb la venda d'armament pesant, tancs i aviació, l'únic que s'està aconseguint és alentir encara més a continuar amb la massacre".

A Alemanya, el 2016, van arrestar 14 persones acusades d'estar relacionades amb el PKK. La pressió ha continuat amb una sentència que prohibeix l'exhibició de banderes de 43 organitzacions

A aquesta situació s'hi sumen les dures condicions repressives que ha aplicat Alemanya els darrers anys contra el moviment kurd i que han impossibilitat el pas de la marxa pel país. L'any 2016 van arrestar 14 persones acusades d'estar relacionades amb el PKK; una pressió que ha continuat quan els tribunals van dictar una sentència que prohibia l'exhibició de banderes de fins a 43 organitzacions, que van relacionar directament amb el PKK. La mesura també s'està treballant en aquests moments a l’Estat francès, on es refugia gran part de la diàspora kurda a Europa. L'any passat, els tribunals alemanys van prohibir el dret de manifestació dels col·lectius assenyalats.


Un mes d'ocupació turca

Ja es compleixen 27 dies de l'inici de l'ofensiva batejada amb el nom de Branca d'Olivera, una operació encapçalada per l'exèrcit turc amb el suport dels seus aliats del Free Syrian Army (FSA) contra el cantó kurd sirià defensat per les Forces democràtiques de Síria (SDF).

Turquia està atacant la població kurda des del Nord i l'Oest del cantó d'Afrin, i ha penetrat entre tres i cinc quilòmetres en territori de l'administració democràtica des de l'inici de les hostilitats. La tàctica militar turca reprodueix l'estil del Blijstrick –bombardeigs aplicats de forma pionera en la Segona Guerra Mundial. En un primer estadi, fins a 71 avions de combat bombardegen les ciutats i viles kurd-sirianes per penetrar-hi amb una primera línia de tropes terrestres del FSA, un cop causat el caos. Segons han denunciat diverses militants kurdes, molts dels membres que integren aquests escamots provenen de faccions islamistes com Al-Nusrah, Al Qaeda o Daesh. Bateries de míssils, avions i drons de reconeixement amb armament complementen l'atac turc. Tot i que l'ofensiva principal arriba pel nord, l'Estat turc ha aconseguit generar quatre fronts d'atac des dels quatre punts cardinals, d’Idlib a Azaz Jorab, aprofitant la retirada de Rússia i la no-intervenció dels EUA.

Es compleixen 27 dies de l'inici de l'ofensiva Branca d'Olivera, una operació encapçalada per l'exèrcit turc amb el suport dels seus aliats del Free Syrian Army (FSA) contra el cantó kurd sirià 

El recompte, elaborat per l'oficina de premsa de les SDF, reportava, en el darrer informe del 14 de febrer, un total de 851 enemics morts. Per part de les YPG-YPJ hi havia 96 combatents caiguts, a més de 80 civils. A més l'informe reportava 668 atacs de l'aviació turca, 16 d'helicòpters, així com atacs d'artilleria i tancs. L'informe afegeix que 51 tancs i/o vehicles blindats, una base militar i dos helicòpters han estat destruïts per la milícia kurda.

Per la seva banda, segons el balanç publicat per l'Observatori Sirià pels Drets Humans, fins al dia 14 de febrer, les YPG i les SDF haurien patit 148 baixes mentre l'exèrcit turc i les milícies islamistes en comptabilitzen 185. Finalment, les forces armades turques apuntaven al fet que havien neutralitzat 1528 terroristes.


"El Vietnam" de Turquia

Tot i la potència i el desplegament de l'armament turc, l'operació està trobant més resistència de la prevista en el seu avançament fins a la ciutat d'Afrin. "Les SDF no poden combatre frontalment o a camp obert al potent exèrcit turc, però sí que són molt efectives mitjançant operacions de guerrilla", apunta Huseyn Inan, membre del Congrés de la Societat Democràtica Kurda a Europa (KDCK-E). El militant explica que la població d'Afrin porta preparant aquesta ofensiva des de fa sis mesos, quan es va produir la primera part de l'operació Wrath of Euphrates, on l'Estat turc va començar a ocupar Afrin i a construir un mur de "seguretat". Des de llavors, les kurdes han construït un potent entramat de túnels i trinxeres que permeten sorprendre a l'enemic. "S'està reproduint un format similar al de la guerra de Vietnam, aprofitant l'orografia muntanyosa de la regió i mitjançant operacions ràpides i sorprenents, molt efectives, que desmoralitzen l'enemic", afegeix Inan.

Marxa internacionalista en la seva arribada a la seu de l'ONU a Ginebra / Lara M. Pascual 



Per aquest motiu, Turquia hauria intensificat els seus atacs contra districtes i viles properes i properament, preveu la mobilització de tropes d'assalt especialitzades, que ja van actuar en les darreres operacions a Bakur, el Kurdistan de Turquia.

Inan destaca a la Directa el suport i la mobilització armada i civil que està rebent Afrin. "Nombroses unitats armades de Shengal, forces d'autodefensa de les YPG-YPJ d'altres cantons de Kobane o Cizre, així com batallons d'internacionalistes i població civil han anat arribant a Afrin els darrers dies, responent a les crides a la resistència i la defensa del territori. Tothom dona el seu suport, d'una manera o altra" afirma.

En paral·lel, la Joventut Revolucionaria Kurda (DGH-K) també està duent a terme accions de guerrilla urbana contra infraestructures de les principals ciutats de Turquia per tal de damnificar econòmicament l'Estat turc.


El joc geopolític de Rússia, Síria i els EUA

Amb els tres quilòmetres conquerits, Turquia s'ha apropiat d'una franja amb diferents poblacions, fet que suposa una annexió de facto d'aquests territoris, zones que probablement no seran recuperades ni per les YPG ni pel Govern d'Assad. Inan critica que el dictador sirià veu en l’operació una oportunitat de recuperar cert control sobre el nord de Síria, així com dels pous petrolífers de Deir Al-Zor.

Turquia s'ha apropiat d'una franja amb diferents poblacions, fet que suposa una annexió de facto d'aquests territoris, zones que probablement no seran recuperades ni per les YPG ni pel Govern d'Assad

D'altra banda, el Pentàgon dels EUA ha pressupostat en 500 milions de dòlars l'aportació per a l'equipament militar de les YPG el 2019. Això ha seguit tensant la relació amb Turquia, que ha respost amb amenaces de trencar les aliances. Tot i el gest, que sembla complementar una bona sintonia entre els EUA i les YPG, Inan es mostra escèptic: "Tan sols salvaguarden els seus interessos a la regió. Financen i equipen les YPG, no per afinitat, sinó per evitar que altres grups armats com Hezbollah o els Guardians de la Revolució d'Iran obtinguin influència a la regió".
 

Propaganda contra optimisme

El ministre turc Yildirim, de visita a Alemanya, va assegurar que l'actual intervenció no és una guerra: "Una guerra es realitza entre dos països. A Síria no hi ha un estat, així que no pot haver-hi una guerra. No podem confondre això".

"Aquí no només està en joc Afrin. Si Turquia guanya, ens eliminarà i massacrarà totes les minories ètniques o religioses de la regió que no s'adaptin a l'islamofeixisme turc", alerta una jove militant

Inan també denuncia la propaganda que els avions turcs llencen des de les seves aeronaus sobre el territori, amb pamflets que anuncien a la població que estan desenvolupant una operació de neteja de terroristes, o bé aprofitant per enviar cartes de reclutament voluntari. "Com que la població no vol abandonar les seves cases, els avions bombardegen objectius civils per forçar la població a fugir i alimentar la idea que el PKK utilitza escuts humans".

L'ambient de les kurdes que participen en les mobilitzacions d'aquests dies a Suïssa és d'un optimisme imperant. Gran part de les consignes coincideixen de forma unànime en assenyalar l'oportunitat històrica que se'ls presenta: "Aquí no només està en joc Afrin. Si Turquia guanya, ens eliminarà a nosaltres i massacrarà totes les minories ètniques o religioses de la regió que no s'adaptin a l'islamofeixisme turc, com els cristians o els yazidites", subratlla una jove militant en un acte a micro obert. "Demostrarem que podem defensar el nostre projecte social i polític, perquè el que proposem no és només per a nosaltres, sinó que és un model per a Orient Mitjà i per a tota la humanitat. Això és el que també hem vingut a defensar a Europa amb aquesta marxa".

 

 

Continguts relacionatsMostra'l en portada

Notícies relacionades: