Dones Sàvies de Sant Cosme:"Davant l’individualisme, hem de recuperar els llaços comunitaris"

08/03/2016

Conchita Castells té 80 anys i va arribar al Prat de Llobregat el 1948; Iluminada Aceituno en té 78 i hi va arribar el 1972, mentre que Conchita Chinchilla en té 80 i va establir-s’hi el 1958. Totes provenen de famílies empobrides durant la postguerra, quan les penúries van obligar una part de la societat espanyola a emigrar a terres catalanes. Instal·lades a Sant Cosme, un barri dels afores, van participar en vagues per assolir els serveis bàsics que els havien de permetre prosperar. Aquest pòsit les va conduir fins a Dones Sàvies de Sant Cosme, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament del Prat arran d’una experiència similar sorgida a Gavà. Des d’aleshores, el col·lectiu aplega 21 dones, coordinades pels Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS) al seu local situat en una entrada d’illa. Malgrat els inconvenients de l’edat, les integrants es belluguen cada dia per reclamar els drets socials o exigir, a través de la campanya Primera pedra, que els mandataris internacionals acabin amb la guerra i els desastres que en deriven.

/GORKA LEIZA
/GORKA LEIZA

 

Com recordeu els primers anys al barri de Sant Cosme?

La majoria vam fer vagues perquè hi arribés l’autobús i per tenir un dispensari, que aleshores s’habilitava dins un bar, i una escola nova, perquè l’única que hi havia oberta estava en uns baixos que s’inundaven contínuament. A més d’ocupar-nos de la llar, doncs, vam participar en protestes davant dels grisos per reclamar una vida digna. En general, n’hem passat de tots colors, sobretot qui no ha tingut la família al seu costat.

Això us ha unit en els moments difícils?

Totes compartim l’anhel per un món millor i la lluita contra les injustícies que assetgen Sant Cosme o qualsevol altre indret, ja sigui la droga –que vam poder desterrar del barri– o els afectes provocats per l’atur o la manca d’habitatge.

Quins canvis considereu que hi ha hagut a la societat?

Avui, cadascú mira pel seu benefici i, arran del període de bonança econòmica, ha augmentat l’individualisme. Quan veiem que no es cuiden les places ni els carrers, ens entristim, perquè la democràcia ens havia de portar la llibertat, però també altres maneres d’actuar. I aquesta tasca es va deixar exclusivament en mans de l’escola, quan caldria recordar que un mestre pot ensenyar, però no educar. Per això ens trobem amb tants problemes.

El jovent no rep l’educació adequada?

Tothom està imbuït de la cultura d’enriquir-se tan ràpid com sigui possible. I, en general, aquest afany distreu, sobretot, els més joves. Molts adolescents s’aïllen amb el mòbil i deixen de comunicar-se entre si; abans, les trobades eren personals i ens permetien un altre tipus de relacions. Dit això, és cert que hem avançat en moltes coses. A força de coratge i de molta lluita, les dones ja no som les criades dels nostres marits, sinó persones amb autonomia i capaces d’actuar independentment.

Quan impulseu la campanya Primera pedra?

L’origen té lloc a les runes de Belchite, un poble de l’Aragó destrossat durant la Guerra Civil. Aquell escenari de devastació ens va connectar amb les imatges dels refugiats que arriben a Europa fugint dels conflictes que castiguen els seus països. Sembla mentida que, al segle xxi, passin aquestes coses i els mandataris no facin res. Tenen prou recursos per posar-hi fi, però la corrupció i les ànsies de poder els tenen tenallats. Amb la Primera pedra no pretenem llançar-los cap provocació, al contrari: els hem enviat cartes per manifestar-los la necessitat de teixir ponts, parlar i mantenir l’esperança que un altre món és possible.

Quins resultats heu obtingut?

A més d’algunes respostes, hem contactat amb el Dalai Lama, les Madres de la Plaza de Mayo o la Madres contra la Droga de Madrid, que són la nostra font d’inspiració. En paral·lel, tenim la intenció de transformar una masia de Sant Cosme en un espai de permacultura on es promogui el contacte amb la natura i unes noves relacions socials. Davant l’individualisme, hem de recuperar els llaços comunitaris.

Us coordineu amb altres grups d’activistes?

Amb els Iaioflautes, recollim signatures a l’Hospital de Bellvitge per denunciar les retallades, que han provocat la mort de moltíssimes persones a causa del tancament de quiròfans i l’increment de les llistes d’espera. Cada dimarts, sense defallir, ens plantem allà per exigir que s’obrin les plantes.

No us resigneu en aquesta lluita?

Hem deixat d’estar davant la televisió per fer obres de teatre i col·laborar amb el festival Esperanzah o la iniciativa Sopes del Món, que ens acosta a la diversitat de cultures que hi ha a Sant Cosme. També participem a les associacions contra el Càncer i l’Alzheimer, el Banc dels Aliments o les tasques que s’organitzen per donar suport als col·lectius més desvalguts. I n’hi ha prou amb l’estima que rebem per continuar ajudant allà on calgui. Ningú no ens traurà la il·lusió.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: