Dues dècades d’externalitzacions

Des dels anys noranta, la xarxa de serveis oferts directament pel sector públic s’ha afeblit. Diversos grups, com la plataforma Municipalitzem, pressionen per revertir aquest procés
31/05/2016

A Catalunya, les empreses privades gestionen tot tipus de serveis públics que són externalitzats per l’administració. Amb el temps, aquesta via de gestió, articulada a partir dels anys noranta, s'ha consolidat. Actualment, les concessions de serveis de necessitat ciutadana a companyies privades afecten gairebé tots els espais de l’administració catalana, des de l’àmbit municipal fins als espais dependents del govern autonòmic. Molts ajuntaments, diputacions provincials o la mateixa Generalitat deriven una bona part de les seves funcions a corporacions. A parer d'Óscar Murciano, membre de la Confederació General del Treball (CGT), “les externalitzacions són com privatitzacions encobertes”. Segons el sindicalista, “el model es basa a destinar prerrogatives públiques a empreses privades que extreuen grans beneficis i plusvàlues d’un servei que és dels ciutadans”.

L’Ajuntament liderat per Ada Colau explica que està preparant un pla de municipalitzacions

 

L’administració i molts partits polítics han defensat aquest traspàs de serveis públics que es va posar en marxa fa dues dècades. Segons la seva postura, es tracta d’una manera més eficaç i barata de prestar certes competències. Tanmateix, des que va esclatar la crisi econòmica fa vuit anys, una part de la ciutadania ha posat en qüestió aquest model de gestió indirecta. Actualment, hi ha grups polítics, sindicats i diverses entitats que lluiten per revertir les externalitzacions des dels seus espais. En l’àmbit de les institucions públiques, les candidatures ciutadanes d’arrel municipal que van accedir als ajuntaments el maig passat i diverses organitzacions polítiques com la CUP o Barcelona en Comú critiquen la viabilitat del model existent des d'òptiques diverses.

Impulsar la municipalització

Actualment, també hi ha gent treballadora que s’ha organitzat contra aquest sistema de gestió. L’abril passat, diverses persones i col·lectius de personal de companyies contractades per l’Ajuntament de Barcelona van fundar la plataforma Municipalitzem. Després d’haver celebrat diverses assemblees, l’entitat integra centenars de treballadores que volen aconseguir que els serveis públics externalitzats pel consistori tornin a estar sota gestió municipal. L’associació, que també recull les demandes del personal interí de l'Ajuntament, vol acabar amb la precarietat i garantir l’estabilitat laboral de tothom qui treballa als serveis municipals.

Municipalitzem integra centenars de treballadores que volen aconseguir que els serveis públics externalitzats pel consistori tornin a estar sota gestió municipal

Actualment, a la ciutat comtal, hi ha 15.000 persones que treballen als serveis externalitzats del consistori. A escala interna, però, també hi ha 3.000 persones empleades per fer tasques de l’Ajuntament amb contractes interins. “A Barcelona, l’administració és un dels sectors que genera més ocupació, però la tendència és que externalitzi els serveis que necessita”, explica Paco Jiménez, portaveu de la plataforma Municipalitzem i treballador de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI).

Segons Jiménez, Barcelona en Comú (BeC) no ha mostrat prou clarament la voluntat política de posar fi a les externalitzacions després d'un any a l'alcaldia. El servei de premsa del consistori, però, explica que l’equip governamental liderat per Ada Colau fa sis mesos que ha iniciat un procés de municipalització d'escoles bressol, dels punts d’informació i d’atenció a la dona i dels serveis d’atenció, recuperació i acollida de dones víctimes de la violència masclista. “L’Ajuntament està fent municipalitzacions que són pioneres a l’Estat. Es treballa en un pla que es presentarà d’aquí uns mesos, quan s’enllesteixi”, declara el gabinet de l’alcaldia.

Barcelona, paradigma externalitzador

Segons Isabel Vallet, jurista i exdiputada de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, “Barcelona és el màxim paradigma del model d’externalitzacions”. Paco Jiménez, portaveu de Municipalitzem, hi coincideix: “Segurament, hi ha al voltant d’un miler d’empreses que se'n beneficien. En aquesta situació, conèixer bé tot l’entramat organitzatiu de les externalitzacions és molt complex”. Segons el membre de la plataforma partidària de la municipalització de serveis públics, a la ciutat comtal, no hi ha un sol model externalitzador. En moltes ocasions, es fa a través d’organismes públics-privats, però també hi ha consorcis afectats per la concessió de serveis a empreses privades que no només depenen de l’Ajuntament i tenen la titularitat compartida amb la Generalitat, la Diputació o altres institucions.

L’associació també recull les demandes del personal interí de l’Ajuntament de Barcelona, vol acabar amb la precarietat i garantir l’estabilitat laboral als serveis municipals

A la capital de Catalunya, “els serveis socials, els organismes de gestió cultural i els òrgans encarregats de la informàtica són els sectors que pateixen les externalitzacions de manera més intensa”, explica Jiménez, que afegeix que, “en tots aquests àmbits, els treballadors en plantilla són minoria”. En el cas dels serveis culturals, Magma Cultura o la multinacional de treball temporal Manpower són dues de les companyies que han aconseguit més adjudicacions. D’altra banda, a l’àrea de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI), corporacions multinacionals com Castinfo, NTT Everis o Mediacloud han estat algunes de les principals receptores de contractes.

La tònica general en el món de les externalitzacions és d'inestabilitat laboral i sous mínims. “La via de gestió indirecta de serveis públics es basa a col·locar un intermediari empresarial que fa la tasca pròpia de l’administració i guanya diners d’allò que pot retallar en salaris”, critica el portaveu de Municipalitzem. “Els empleats que treballen a través d’empreses externes cobren menys i tenen unes condicions laborals molt pitjors que la gent contractada com a plantilla fixa de les institucions públiques. Es tracta d’una pressió constant cap a la precarització que no genera sortides de futur”, afegeix.

 

------------------------
Les municipalitzacions al territori

Darrerament, la CUP també ha iniciat dues campanyes per promoure la municipalització de recursos i serveis públics. Una de les iniciatives està centrada en la gestió directa de l’aigua per part dels municipis. “L’empresa Sorea controla el mercat de l’aigua a molts pobles del Principat. En alguns llocs, la companyia controla la concessió dels recursos hídrics des de fa 40 anys i, en alguns casos, amb contractes caducats”, denuncia Vallet, jurista i exdiputada de la CUP-AE.

Més enllà de la qüestió de l’aigua i del cas particular de Barcelona, Vallet explica que l’externalització de serveis públics és gairebé total a grans ciutats catalanes com Badalona, l’Hospitalet de Llobregat o Sabadell. “Com que aquests processos es van iniciar fa més de vint anys, és molt difícil trobar llocs on els serveis municipals siguin de gaire amplitud. Si hi ha localitats on s’han mantingut en mans públiques, ha estat per la consciència del poble”, explica la militant de la CUP.

Als municipis on la CUP gestiona les alcaldies, l’organització independentista ha començat un procés per municipalitzar serveis com els equipaments esportius, les residències, les escoles bressol, el subministrament d’aigua, la neteja viària, la recollida de residus, la neteja dels espais públics i el manteniment d’edificis. A l’Ajuntament de Ripollet, la CUP ha iniciat un procés de municipalització de l’aigua, mentre que a Argentona s’ha internalitzat el servei de funeràries. “A nivell legal, els processos per municipalitzar són més fàcils del que sembla. Es tracta d’una prerrogativa que té l’administració i els consistoris la poden tirar endavant quan ho creguin oportú, però molts ajuntaments no acostumen a rescindir contractes d’externalització en vigor”, explica Vallet.

Properament, la probable aprovació del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP en les seves sigles en anglès) pot posar en escac la sobirania de les institucions. “El TTIP inclou dues clàusules que afecten directament la possibilitat de municipalitzar serveis. Un cop s’hagi aplicat, hi haurà una restricció que impedirà el retorn a mans municipals dels serveis externalitzats a empreses, cosa que farà que sigui molt difícil recuperar-los”, denuncia Vallet. Segons l’exdiputada, s’han de fer tantes municipalitzacions com es pugui abans que s’aprovi el tractat perquè “el TTIP no tindrà capacitat legal per revertir les internalitzacions que ja s’hagin fet”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: