Llibertats

Feixistes i fiscalia colpegen l'antifeixisme

Sis activistes s'enfronten a 17 anys de presó acusades d'agredir un grup de neonazis. L'agreujant per delictes d'odi que se'ls vol aplicar, equipara jurídicament els dos col·lectius situant-los en un pla d'igualtat que la mateixa norma pretenia revertir
Èric i les seves companyes afronten la petició de tres càrrecs greus i tres lleus. Pels greus, cinc anys de presó per cada lesió; pels lleus i pels danys al bar, dos anys més
09/11/2017

"Cada 12 d'octubre es reuneixen partits feixistes i nazis a Barcelona i sempre hi ha quatre o cinc agressions a companyes, a part de les que ni ens assabentem", explica L'Èric, un dels joves antifeixistes encausats. Acusades d'agredir sis feixistes al barri de Sants el 12 d'octubre del 2013, ell i cinc persones més van passar 72 hores detingudes –el màxim fora de la legislació antiterrorista– i una d'elles va estar tres setmanes en presó preventiva.

Un dels denunciants va ser condemnat per atacar la casa d'una família magribina al crit de "moros de mierda" o "vamos a matar a los moros", però no se'ls va aplicar l'agreujant de racisme

Èric i les seves companyes afronten la petició de tres càrrecs greus i tres lleus. Pels greus, cinc anys de presó per cada lesió; pels lleus i pels danys al bar, dos anys més. En total, 17 anys de presó. "És una petició totalment desproporcionada pels fets de què se'ns acusa", exposa l'Èric. Es dóna el cas que un dels denunciants va ser condemnat per haver atacat l'any 2002 la casa d'una família magribina a Sant Vicenç de Castellet. Malgrat que els atacants van proferir crits com "moros de mierda" o "vamos a matar a los moros", no se'ls va aplicar l'agreujant de racisme.

El projecte Crimenes de odio: memoria de 25 años de olvido recull una "investigació incompleta de les víctimes de l'odi" a l'Estat espanyol del 1990 al 2015. Utilitza definicions de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i de la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància per parlar d'incidents, discursos o crims d'odi. Inclou 86 assassinats, dels quals 37 s'apleguen sota el concepte racisme i xenofòbia; dos, com a homofòbia; un, com a islamofòbia; dos, com a transfòbia, i sis com a odi ideològic. Si es mira el detall de tots ells, es comprova que aproximadament la meitat del total d'assassinats van ser perpetrats per feixistes.

La Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra bloquegen la marxa antifeixista del 12 d'octubre d'enguany a Barcelona / Victor Serri

 


Les agressions que l'Èric denuncia per cada 12 d'octubre s'han multiplicat el mes d'octubre de 2017. El motiu: el procés independentista català. Les víctimes: tothom que no sigui i pensi com els feixistes. D'ençà del referèndum de l'1 d'octubre, han tingut lloc tres grans mobilitzacions espanyolistes el 8, 12 i 29 d'octubre: totes elles han registrat agressions feixistes contra, sobretot, persones racialitzades, en especial venedores ambulants. Però les agressions s'han estès contra tothom qui no fos com ells, des de qui no els seguia la corda espanyolista fent càntics feixistes, fins a periodistes, treballadores que passaven per allà o militants socials.

Mentre les mobilitzacions antifeixistes són fortament controlades i sovint reprimides, els grups d'extrema dreta han pogut amenaçar i agredir Mossos d'Esquadra sense conseqüències

Especialment greu és l'apunyalament de dues militants llibertàries el divendres 27 d'octubre a Gràcia, davant la passivitat policial dels Mossos; va ser el mateix dia que van atacar Catalunya Ràdio i una escola. A tot això cal sumar-hi que en totes les mobilitzacions unionistes, fossin grans o petites, hi ha hagut agressions d'aquest tipus, que fins i tot han tingut lloc poc després de la manifestació antifeixista del dilluns 30, que precisament denunciava aquestes agressions i impunitat. Mentre les mobilitzacions antifeixistes són fortament controlades i sovint reprimides, els grups d'extrema dreta han pogut amenaçar i agredir Mossos d'Esquadra sense conseqüències.

L'advocada penalista Laia Serra és especialista en discriminació i delictes d'odi. Són els que tenen un component de discriminació, que es perpetren contra determinades víctimes pels seus trets identitaris i on, a més, la clau és que s'atempta contra una persona o col·lectiu concret però es llança un missatge general. Serra aclareix que quan algú agredeix una lesbiana al carrer, no només atempta contra la seva integritat física i moral per l'orientació sexual, sinó que llança un missatge a la col·lectivitat: "No us volem, estem en una posició de superioritat perquè entenem que és legítima la violència, jo t'escarmento, tu i el teu cercle deixareu de manifestar-vos, viure i pronunciar-vos amb normalitat d'acord amb la vostra orientació sexual", expressa Serra.

Manifestació contra les agressions feixistes el passat 30 d'octubre a Barcelona / Victor Serri

 


"Fins ara, als delictes d'odi no se'ls donava importància, perquè hi havia miopia jurídica com si el mòbil fos innocu", exposa l'advocada. Afegeix que no es tenia en compte que això atemptava contra la identitat, de manera que no es donava valor al mal social pel trencament de convivència i de missatge que es donava. Fins fa poc no s'ha entès que "tot acte de violència és un acte comunicatiu" per valorar també la dimensió i el dany social.

El codi penal conté un article que contempla l'agreujant de discriminació per motius racistes, antisemites i altres classes de discriminació ideològica. Per a Serra, en l'aplicació d'aquest article hi ha una "discussió jurídica important" i en l'ús contra antifeixistes ho considera una "perversió jurídica". La premissa de tota la legislació antidiscriminació és que l'organització social genera col·lectivitats en posició de desavantatge i que per això mereixen una especial protecció per corregir la desigualtat, que es tradueix en menys drets o menys visibilitat.

"Si apliquem l'agreujant del 22.4 a qui s'atribueix l'atac als feixistes, tenim una mena de contrasentit. Els feixistes que propugnen aquesta desigualtat, han de ser tutelats així?", es pregunta Serra

"Si apliquem l'agreujant del 22.4 a qui s'atribueix l'atac als feixistes, tenim una mena de contrasentit. Els feixistes que propugnen aquesta desigualtat, trencament de la convivència i missatges que atempten contra la dignitat i la igualtat, han de ser tutelats d'aquesta manera?", es pregunta. I conclou: "No, no està justificat tutelar l'extrema dreta". Entén que la legalitat mai no podrà justificar l'ús de la violència, però ho separa de l'aplicació de delictes o agreujants d'odi per protegir determinats col·lectius "que no ho mereixen". "Sempre els delictes d'odi es perpetren per part d'una majoria contra una minoria en sentit desigual", afegeix.

La professora de filosofia Fina Birulés hi coincideix. En l'aparició en el documental de Metromuster 12 d'octubre: cultura de l'odi i legítima autodefensa, exposa que "la violència d'aquells que agredeixen amb motius racistes o xenòfobs, homòfobs, que agredeix l'altre per ser l'altre, pretén eliminar la visibilitat i la possible llibertat d'aquests individus agredits". Per a Birulés, la violència "que reactua, que actua davant de la necessitat de frenar aquesta primera violència", pot ser considerada una violència que es vol "responsable políticament", que vol ampliar l'espai públic, de manera que les activitats dels neonazis siguin fortament penalitzades. Entén que feixistes i antifeixistes no són dos grups que es mouen violentament amb idees diferents i el mateix tipus de violència, sinó que en el segon cas hi ha una dimensió d'una certa responsabilitat política, i que és en aquest sentit que cal jutjar-los i comprendre-ho. "Amb la idea de condemnar qualsevol tipus de violència perdem la idea de matisar diverses formes de violència", diu la filòsofa.

Dissabte 11 de novembre a les dotze del migdia arrencarà des dels Jardinets de Gràcia de Barcelona una manifestació de suport a l'Èric i les seves companyes, seran jutjades els propers 15, 22 i 29 de novembre. No es té constància de cap detenció per les agressions feixistes del mes d'octubre de 2017, malgrat molt d'elles han estat enregistrades amb vídeo i difoses a les xarxes.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: