Llibertats

La israeliana IMI proveirà l'exèrcit espanyol de munició per als rifles d'assalt

Israel Military Industries Ltd. (una companyia propietat de l'Estat d'Israel) ha firmat un contracte de quatre anys per valor de 22,5 milions d'euros amb el Ministeri de Defensa espanyol per subministrar la munició oficial de l'OTAN
Munició del calibre 5,56 (l'estàndard de l'OTAN) produïda per IMI. Gràcies a un acord de 2006, Israel ha aconseguit que les seves armes estiguin adaptades als estàndards de l’aliança militar, de la qual no és membre

El 22 d’agost d'enguany, el Butlletí Oficial de l'Estat publicava la formalització d’un contracte de 33.720.392 euros per adquirir cartutxos del calibre 5,56 (l'oficial de l’OTAN i, per tant, dels fusells de l'exèrcit espanyol) a diferents empreses. L’adjudicatària del cartutx ordinari –el més usual i, per tant, la partida més gran– era la companyia israeliana Israel Military Industries Ltd.(IMI).

El 29 de setembre, el portal econòmic israelià Globes, publicava la notícia d’un contracte entre el Ministeri de Defensa espanyol i IMI per al subministrament de cartutxos del calibre 5,56. El contracte té una durada de quatre anys ampliable a dos més i una quantia de 22,5 milions d’euros anuals. La notícia, però, no ha estat recollida pels mitjans de comunicació de l'Estat espanyol. Per què? Perquè aquest contracte pot ser molt controvertit.

Israel és un Estat petit (una mica més de set milions d’habitants) amb una indústria militar sobredimensionada arran de la necessitat de mantenir l’ocupació de Palestina i una situació contínua de tensió política i militar amb els països veïns. Per mantenir aquesta indústria i reduir-ne els costos, li cal exportar gran part de la seva producció. Aquest fet explica les relacions especials que manté Israel amb l’OTAN, de la qual no forma part: gràcies als acords de 2006, ha aconseguit que les seves armes estiguin adaptades als estàndards de l’OTAN, cosa que permet que els exèrcits de l’organització les utilitzin i, per tant, facilita els acords comercials.

Gràcies als acords de 2006, Israel ha aconseguit que les seves armes estiguin adaptades als estàndards de l’OTAN, fet que permet que els exèrcits de l’organització les utilitzin

Aquest contracte seria el segon acord més important de venda d’armes israelianes a l'Estat espanyol, després del dels míssils Spike, valorat en 372 milions. Aquest darrer programa, però, és de llarga durada (de fins a setze anys) i el contracte de 22,5 milions pels cartutxos seria anual.

Les adquisicions anteriors es podrien justificar perquè són armes de tecnologia avançada amb un valor afegit militar, però, en aquest cas, estem parlant de cartutxos ordinaris del calibre 5,56, els estàndards de l'OTAN. La munició, doncs, no és un article d'alta tecnologia i quasi tots els estats europeus tenen fabricants que en produeixen, fins i tot la fàbrica d'armes de Palència. L’excusa que les bales israelianes tenen un preu més baix no és creïble, ja que la diferència és mínima: Israel les va oferir per 0,259 euros i NAMMO, el grup gestor de la indústria castellanolleonesa, per 0,27 euros.

Les importacions, sense control parlamentari

En la situació de crisi en què ens trobem, en comptes de decidir-se per la fàbrica d'armes de Palència i, d'aquesta manera, afavorir la indústria i l'ocupació locals, el Ministeri de Defensa encarrega aquest subministrament a una indústria forana adscrita al Ministeri de Defensa d’Israel. El febrer d’enguany, el comitè d’empresa de la fàbrica d’armes castellanolleonesa ja va denunciar aquest fet.

També cal tenir en compte que IMI va ser condemnada per suborns a l'Índia i que, entre el seu historial de clients, trobem països com l'Argentina de la Junta Militar, el Xile de Pinochet, la Nicaragua de Somoza o la Guinea Equatorial de Teodoro Obiang. A més, el Ministeri de Defensa espanyol es sobreendeutat, situació que aquest contracte tan quantiós pot agreujar.

IMI va ser condemnada per suborns a l'Índia i, entre el seu historial de clients, trobem països com l'Argentina de la Junta Militar, el Xile de Pinochet, la Nicaragua de Somoza o la Guinea Equatorial de Teodoro Obiang

Tots aquests factors ens porten a preguntar-nos el perquè d’aquest contracte i el silenci mediàtic que pesa sobre ell (les notícies de premsa relacionades amb altres operacions de menys volum econòmic solen ser habituals). Contràriament al que passa amb les exportacions d’armes, les importacions no han d'estar sotmeses al control del Congrés espanyol.

Comprar productes a la indústria militar israeliana és una manera indirecta de subvencionar l’ocupació de Palestina. La societat civil palestina va iniciar la campanya internacional Boicot, Desinversions i Sancions contra l'adquisició de productes de l’Estat d’Israel fins que acabi l’ocupació, es respectin els drets humans de la població palestina, es posi fi a la situació d’apartheid que viu el poble palestí als territoris ocupats i dins d'Israel i es permeti el retorn de les persones refugiades, com demana la resolució 194 de les Nacions Unides.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: