Drets

L'activisme digital alça la veu contra la directiva europea que vol protegir els drets d'autoria a Internet

57 entitats en defensa dels drets fonamentals promouen un manifest en contra de la nova directiva, a la qual acusen de dur la xarxa a un escenari de control de la informació contrari als seus principis fundacionals
Entitats com Human Rights Watch i Reporters sense Fronteres consideren que la proposta vulnera la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
12/04/2018

La Comissió Europea ha estat l'encarregada de crear un nou marc legal que reguli com compartim i col·laborem a Internet. La proposta de la nova Directiva del Copyright està feta a mida dels lobbies dels drets d'autor i vol acabar de manera dràstica amb la llibertat d'Internet com l'hem conegut fins ara, segons una cinquantena d'organitzacions de drets humans i digitals i de centres d'investigació universitaris que denuncien que les llibertats fonamentals perillen amb aquest nou marc normatiu. La votació definitiva al Parlament Europeu està planificada pel 20 de juny vinent. Les 57 entitats que defensen els drets fonamentals, entre les quals hi ha Human Rights Watch i Reporters sense Fronteres, han signat un manifest en contra de la nova directiva, així com diferents centres d'investigació líders europeus. Critiquen, entre altres aspectes, que la proposta vulnera la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, és contrària a la legislació del comerç electrònic, i és ambigua i inconsistent en la seva formulació. L'ONG European Digital Rights (EDRi) ha creat una web on trobar més informació i on es proposen accions.

Quins canvis proposa la nova legislació per als ciutadans? Vegem-ne algunes conseqüències: si algú inclou al seu blog una citació d'un article d'un diari i un enllaç a l'article original caldrà demanar permís al diari i pagar drets d'autor; si algú vol pujar fragments d'una pel·lícula al seu Dropbox o compartir per We-transfer fotos tretes d'una publicació d'Internet, Dropbox i We-transfer estaran obligades a escanejar qualsevol material, sigui vídeo, foto o text, i bloquejar-lo en cas de sospita que algun fragment estigui protegit amb copyright. Escanejar articles de la web per una recerca científica serà complicat, perquè el simple fet de fer minatge de text –una tècnica que fan servir els buscadors– serà delictiu i, per conseqüència, prohibit. En cas de compartir programari lliure en una plataforma com Github per treballar amb altres desenvolupadors de manera col·laborativa, si es troba només un fragment del codi idèntic al codi d'un software privatiu, Github podrà ser denunciada per infracció del copyright i es tancarà el projecte.

Simona Levi (X-net): "Tot es basa en una visió antiquada de la informació, que encara vol taxar cada còpia, mentre el cost per copiar dades s'ha reduït a zero i la velocitat per transportar-les ha igualat la de la llum"

La proposta que està sobre la taula és, per a moltes associacions d'usuàries, inversemblant i contrària a l'essència d'Internet tal com l'hem concebut fins ara: un espai de lliure circulació d'informació. Segons Simona Levi, defensora dels drets digitals a través de la plataforma X-net, s'aplica la lògica del copyright de l'era analògica a la societat de la informació digital. "La directiva obliga a escanejar qualsevol text, foto o vídeo abans de penjar-lo a la xarxa, per tal de poder reclamar drets d'autor sobre cada còpia d'aquestes dades digitals. En el cas que la màquina de rastreig detecti una similitud amb l'"original protegit", es bloquejarà i no es podrà pujar a la xarxa, a no ser que es paguin drets d'autor. Tot es basa en una visió antiquada sobre la informació, que encara vol taxar cada còpia, mentre el cost per copiar dades s'ha reduït a zero i la velocitat per transportar-les ha igualat la de la llum". L'activista de X-net sosté que la directiva té un paral·lelisme amb la inquisició que cremava llibres arran de la invenció de la impremta: "De la mateixa manera que l'església perdia el seu poder a causa de la lliure circulació dels llibres impresos, les empreses del copyright perden el seu poder amb l'aparició de la Internet. Utilitzen la llei per mantenir l'statu quo i impedir l'avanç tecnològic".

Els articles 13 i 11 de la nova directiva són els més flagrants, segons aquesta activista. L'article 13 estableix que qualsevol proveïdora d'Internet és responsable de les infraccions contra el copyright que fan les usuàries. Si un bloguer penja una foto al seu blog que està protegida amb copyright, no és responsabilitat del bloguer sinó del servei del blog. Tal com diu Simona Levi de X-net: "és com si una botiga de ganivets fos responsable per l'ús que en fan els compradors. Òbviament, no vendran cap ganivet a algú si tenen la mínima sospita. El resultat d'aquesta llei serà un augment de control, de limitacions i de prohibicions, per acabar amb els drets bàsics".

L'article 11, sobre les citacions de premsa és encara més xocant. Restringeix el dret a citar a només "fragments breus" (sense definir què és "breu"). Qualsevol fragment que no sigui "breu", i fins i tot l'enllaç on apareix el titular de l'article, requereix permís de l'autora. D'aquesta manera es pensa evitar que les notícies siguin llegides a mitjans socials o altres plataformes sense visitar la web original. A moltes activistes els resulta difícil d'entendre com aquest fre a la lliure circulació de la informació pugui beneficiar algú, i és improbable que es pugui mantenir un debat lliure a la premsa, si no es poden incloure citacions i enllaços.

Segons l'investigador del CRAI de la UAB Ignasi Labastida, la nova directiva amenaça "llibertats bàsiques i iniciatives de cultura lliure i creació ciutadana que volen obrir el coneixement a tothom, com la Wikipedia, el software lliure i molts béns comuns digitals"


Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona, considera que l'actual proposta de directiva és incoherent i insostenible, i fins i tot la qualifica de "nyap". "Estira el concepte de la propietat intel·lectual per salvar models de negoci obsolets, com és el cas de la premsa escrita. Els grans mitjans de comunicació perden subscriptors i veuen que els ingressos de publicitat van a plataformes i mitjans socials, on es comparteixen les notícies. La indústria de la premsa, i també de la música, del cine o del software privatiu, està perdent ingressos i poder a les noves plataformes. La proposta de la directiva actual s'ha d'entendre com una batalla de poder entre els lobbies d'aquests dos grups: d'una banda els titulars dels drets d'autor –grans mitjans de comunicació i gestores de drets d'autor com Warner Bross, EMI o Sony– i de l'altra banda les empreses que controlen la informació o les dades, com Google o Facebook. La Directiva del copyright reconeix explícitament que vol canviar l'equilibri entre els dos blocs, donant més poder als titulars de drets d'autor. Pel camí es carreguen les llibertats bàsiques i les iniciatives de cultura lliure i creació ciutadana que volen obrir el coneixement a tothom, com la Wikipedia, el software lliure i molts béns comuns digitals. Tampoc aporta cap solució a la concentració de poder de les plataformes, perquè simplement genera altres monopolis," sentencia Labastida.

Ignasi Labastida (investigador de la UB): "La directiva del copyright pretén protegir els autors, però en realitat defensa una indústria poderosa que en la majoria dels casos no representa els autors"

Un exemple d'una empresa innovadora que haurà de plegar si s'aprova la nova directiva és Maadix, un servei de hosting descentralitzat que garanteix la privacitat de les comunicacions i la seguretat de les dades. "Oferim un sistema de núvol encriptat similar a Google Drive. Si la directiva del copyright ens obliga a filtrar tot el material dels usuaris per infraccions de drets d'autor, vulnerem la privacitat de les usuàries, que és la nostra raó de ser. Però encara que volguéssim fer-ho, simplement no podem pagar aquest programari. Google ha desenvolupat un sistema per rastrejar vídeos i detectar fragments copiats, que els va costar 60 milions de dòlars. Les llicències d'ús d'aquests sistemes són tan cars que només uns quants proveïdors molt grans podran oferir el servei de hosting, filtrant l'entrada de qualsevol arxiu que els usuaris vulguin pujar a la web. Això significa la fi de la Internet descentralitzada", explica la fundadora de Maadix.

Segons Ignasi Labastida, cal una reflexió profunda sobre la propietat intel·lectual en el segle XXI. "Les eines de producció i difusió s'han democratitzat i provoquen un encaix problemàtic amb la definició de l'autor de l'era analògica. Un autor ja no és algú que escriu un llibre que després l'editorial publica; o algú que compon una cançó seguida d'una campanya de promoció per fer-la conèixer. Qualsevol pot escriure un text i posar-lo a la xarxa, i el cost de difusió de la música s'ha reduït dràsticament. La directiva del copyright pretén protegir els autors, però en realitat defensa una indústria poderosa que en la majoria dels casos no representa els autors. Quan es va inventar la nevera, els venedors de gel també s'havien de reinventar. Em sap greu, però ha aparegut Internet. El copyright ha de canviar, i no val abusar de la llei per solucionar el seu negoci," opina el professor.

Diego Naranjo, d'EDRi, avisa que la Directiva Europea del Copyright és molt semblant als mecanismes de filtració que utilitza la indústria xinesa de vigilància del copyright, i que el govern xinès fa servir per reprimir la dissidència política. "Aquests dos usos sempre van lligats, i quan hi ha possibilitat de control, s'acaba instrumentalitzant per la censura política i la repressió," opina aquest lobbista per drets digitals. Naranjo assegura parlat amb tots els grups polítics del parlament europeu, advertint sobre els perills de la nova directiva, però constata que entre els parlamentaris hi ha molt poca consciència i una certa incredulitat del que està en joc. Estima que la votació serà molt ajustada, i es pot inclinar en qualsevol direcció.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: