Osona: cinc porcs per persona

Gairebé 800.000 porcs esperen la mort a les granges d’Osona. La sobreexplotació de la comarca per part de la gran indústria ramadera comporta greus problemes ambientals, condicions laborals nefastes i un règim de producció massiva que arruïna les granges
09/02/2016

Qui no ha menjat mai un espetec de Casa Tarradellas? Ara bé, qui sap com han arribat el greix, els teixits musculars i l’intestí del porc a la nostra nevera? Amb l’embotit passa el mateix que amb la resta de productes: ens fixem en l’aspecte i el preu, però gairebé mai som conscients del seu origen, de la cadena d’elaboració. Un procés que, en aquest cas, s’assembla ben poc a les idíl·liques escenes rurals que apareixen a la publicitat de l’esmentada càrnia vigatana.

Per mostrar-vos les entranyes de la indústria porcina, un equip de periodistes de la Directa ens hem desplaçat a Osona, comarca insígnia del sector a Catalunya. Un 52% del producte interior brut osonenc està relacionat amb l’explotació del porc. Des de principis dels anys 80, la població d’animals s’ha quadruplicat; ara frega els 800.000, en un territori habitat per 152.000 persones. Durant el mateix període, el nombre mitjà de porcs per explotació s’ha multiplicat per vint i ha passat de 52 a més d’un miler. Paral·lelament, tant la quantitat de bestiar com la seva concentració massiva han provocat un greu impacte ecològic que afecta l’aigua, l’aire i el sòl.

La xarxa hídrica, contaminada amb orina

El principal problema ambiental és el dels purins, terme amb què es coneixen el pixum i els excrements del porc. Milions de litres d’aquest suc, que té un alt contingut en nitrats, es barregen amb aigua i s’aboquen als camps de conreu de la comarca; la substància és filtrada pel sòl i contamina els aqüífers subterranis.

Comencem la jornada a Manlleu, on ens reben Ginesta Mary i Eudald Rifà Castro, membres del Grup de Defensa del Ter (GDT). El GDT és el col·lectiu ecologista de referència en qüestió de purins: fa quinze anys que du a terme una anàlisi exhaustiva i periòdica de les fonts de tot Osona, que el 2005 va recollir al llibre Les fonts que tenim. Des d’aleshores, ha pogut comprovar que la presència de nitrats no ha parat de créixer. La meitat de les fonts d’Osona han deixat de ser potables per culpa dels purins.

Seiem a la vora de la font de la Mare de Déu, un dels indrets més emblemàtics de Manlleu. A l’època de Felip V, es va edificar una petita capella al voltant de la deu que, malgrat la sequera, brolla amb fluïdesa. Des de l’Edat Mitjana, el pou havia tret la set al poble. A causa dels purins, però, se li ha penjat el rètol de no potable. L’aigua conté uns 250 mil·ligrams de nitrats per litre, cinc vegades la concentració màxima permesa per l’Organització Mundial de la Salut. “Han contaminat els aqüífers, d’on sortia una aigua de qualitat durant tot l’any. És una gran pèrdua haver acabat amb un recurs comú, gratuït”, explica Eudald Rifà.

/HUGO CORNELLES
/HUGO CORNELLES

 

Fins a l’arribada de la gran indústria porcina, cada municipi de la plana de Vic s’autoabastia amb els recursos hídrics propis. Amb la contaminació dels aqüífers, el subministrament ha hagut de canviar: “S’ha fet un esforç molt important de diners i infraestructura, que hem pagat tots els contribuents, per portar una aigua de menys qualitat i pitjor gust des del Ter, que ha de passar per plantes potabilitzadores i ser redistribuïda per les diverses localitats amb un sistema de canonades”. També s’ha de tenir en compte l’elevat consum de la indústria: la neteja de les granges gasta uns 60 litres per dia i porc.

“Davant el gran pes econòmic del ‘lobby’ porcí, l’administració s’ha caracteritzat per la seva inacció”, afirma Eudald Rifà, membre del Grup de Defensa del Ter

La primera sentència judicial contra l’abocament de purins data de 1994 i les institucions europees han condemnat l’Estat espanyol en dues ocasions per incomplir les directives comunitàries. Segons Rifà, “l’administració, davant del gran pes econòmic del lobby porcí, s’ha caracteritzat per la seva inacció. Ha provat tot tipus de pedaços sense enfocar el problema real, que és l’excés de porcs”. Un dels projectes més polèmics van ser les anomenades plantes de cogeneració, que cremaven gas natural algerià per fer electricitat i evaporaven l’aigua de purí com a refrigerador. Els nitrats, però, després retornen al sòl. “Era un procés ecològicament estúpid i econòmicament ruïnós que depenia del diner públic per ser rendible”, opina el GDT.

‘Fonts medicinals’

A més dels nitrats, el 2010, es va detectar la presència d’antibiòtics a les aigües d’Osona i la Selva. “A la càrnia, se’n fa un ús generalitzat per prevenir epidèmies provocades per l’amuntegament en què viuen els animals. Els porcs metabolitzen les substàncies i les expulsen per l’orina”, explica Ginesta Mary.

El mateix 2010, diverses investigadores de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) van fer un estudi per veure l’impacte de les sulfamides i altres compostos a les aigües subterrànies. El document destaca la inexistència de normatives o límits legals i assegura que “la presència d’antibiòtics afecta tant la qualitat dels aqüífers com els recursos d’aigua que contenen”. També s’hi afirma que, tot i que els efectes sobre el consum humà encara estan en estudi, “l’ús indiscriminat d’antibiòtics és responsable del desenvolupament de soques bacterianes patògenes resistents i de la impossibilitat de tractament antibacterià de determinades malalties infeccioses”.

Pudor d’amoníac i elevat consum de petroli

Abocar purins als camps de conreu de la comarca provoca intensos efluvis, que, sumats a l’orografia de la plana, on l’aire tendeix a estancar-se arran de terra, impregnen Osona d’una desagradable pudor amoniacal. Bona part de les terres on s’escampen el purí i la seva olor estan a tocar de nuclis habitats. L’amoníac també incrementa les partícules en suspensió a l’atmosfera. “En algunes zones, l’aire està més contaminat que a Barcelona”, afirma Mary.

/B.G.R.
/B.G.R.

 

D’altra banda, la indústria càrnia fa un gran ús del petroli. Un 92% de les emissions de CO2 d’Osona provenen de la ramaderia. Per agilitzar el pas dels milers de camions que cada dia transporten pinsos, animals i carn processada, s’han construït grans infraestructures com l’Eix Transversal. El GDT ha rebatejat aquesta via com l’Eix dels Porcs, ja que connecta les comarques catalanes on el porcí té més pes: el Segrià, la Segarra, el Bages, Osona i la Selva.

Explotació integrada

Fa segles que s’engreixen porcs a Osona. Les darreres dècades, però, el model ramader ha experimentat un canvi radical. El sector ha estat copat per una sèrie d’empreses, originàries de la comarca, com Casa Tarradellas, Patel (grup Vallcompanys), Càrniques Solà, Baucells Alimentació i Cárnicas Toni Josep. Tarradellas és la principal empresa d’Osona, seguida per Bonpreu. Sota el concepte de ramaderia integrada, aquests grups passen a controlar tot el circuit del porc, de la fabricació del pinso a l’engreix i l’escorxador.

Aquest model productiu es basa en explotacions massives en què s’amunteguen més de mil animals, alimentats amb pinso fet a base de soja transgènica: el 86% de la matèria primera necessària per elaborar-lo prové de l’estranger. A banda de la desforestació, la destrucció de la biodiversitat i els perjudicis per l’agricultura d’autoabastiment que comporten els monocultius de cereals a alguns països, el producte fa un llarg recorregut, que implica un alt consum de combustibles fòssils: només el transport del pinso suposa el 70% del cost d’engreix de l’animal. L’alta dependència dels preus de la soja i el petroli, a més, fa que tota la indústria sigui molt vulnerable a les oscil·lacions dels mercats globals.

Pel que fa als residus, en aquest cas, els purins, la indústria s’aprofita d’una legislació ambiental laxa: a Catalunya, el cost mitjà de la gestió del purí volta els cinc euros per metre cúbic, una quarta part de la mitjana europea. En l’aspecte laboral, el sector usa mà d’obra poc qualificada, bona part de la qual és aportada per persones migrants que, segons Mary, “són explotades en condicions de semiesclavatge”. Les infraestructures destinades a satisfer les necessitats de transport de la indústria porcina –Eix Transversal, túnel de Bracons– o a intentar posar remei als problemes ambientals que aquesta genera –potabilització de l’aigua, plantes de tractament– van a càrrec de les arques públiques.

“Massa porcs”

Tot plegat comporta una sobreproducció de carn barata, la meitat de la qual s’envia a l’estranger, sobretot a la Unió Europea i els països asiàtics –el 61% de les exportacions de carn de porc de tot l’Estat són catalanes. Les petites granges familiars són incapaces de competir amb els preus de la megaindústria i, avui dia, ja només suposen un 25% del total d’explotacions.

B.G.R.
B.G.R.

 

“El pagès de tota la vida tenia pocs animals, els alimentava amb cereals dels seus conreus i els tenia en unes condicions més bones. Ara, el bestiar viu sobre un reixat sota el qual s’emmagatzema el purí, que no és un bon fertilitzant, satura el sòl i es filtra als aqüífers”, explica Mary. Pel GDT, la solució passa, en primer lloc, per la reducció del nombre de porcs: “Ara mateix, hi ha un excés del 75%, perquè el màxim que pot assumir Osona serien uns 200.000 animals, els que hi havia abans de la reconversió. El purí no és el problema, el problema és el model”.

 

----------------

Efectes de l’aigua contaminada per purins

Ingerir aigua amb un alt contingut de sals de nitrogen és perjudicial per la salut: incrementa els nivells de metahemoglobina, un derivat de l’hemoglobina que no pot transportar l’oxigen i que, en concentracions elevades, dóna un to blavós a la pell i fa tornar la sang de color marró. Això és especialment perillós en dones embarassades i lactants, ja que provoca la “síndrome del bebè blau”, que pot ser letal. Els nitrats també són un agent cancerigen que pot afavorir l’aparició de diversos tipus de neoplàsies, sobretot de còlon i d’estómac.

 

----------------

Granges o camps d’extermini?

Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter, ens porta en cotxe fins a la granja de Monellots, entre els termes de Gurb i Sant Bartomeu. L’antiga explotació de Pinsos Victòria, “coneguda per les horribles condicions en què tenien els animals”, va passar a mans de Casa Tarradellas fa un parell d’anys. “És la granja que l’empresa fa servir com a mostra, hi ha una casa per rebre les visites i, per aquí, sovint passen cotxassos que van i vénen”.

/BRAIS G. ROUCO
/BRAIS G. ROUCO


Aprofitant la ubicació de l’indret entre dos municipis, l’empresa va ampliar la granja construint les naus al “poble del costat” –uns metres més enllà– i, d’aquesta manera, va evitar les limitacions legals. “Empreses com Tarradellas solen complir la legislació, el problema és que la legislació és qüestionable”, explica Mary. Cada dia es maten 30.000 porcs a Osona. Al documental El preu del Porc, emès per TV3 fa un parell de mesos, el consultor porcí i representant d’un escorxador Guillem Burset valorava el volum d’animals sacrificats: “És un holocaust diari, però és així”.

“És un holocaust diari, però és així”

Ens apropem als voltants de la granja i veiem com tres homes amb bótes altes fan pujar un grup de truges enormes en un camió, entre renecs i cops de pal. Els xiscles de pànic són esfereïdors. Se’ns apropa l’encarregat per demanar-nos que, si us plau, no filmem. Ens fa una breu explicació de l’escena: “El pal que fan servir no està electrificat. Aquest té claus a la punta, fa una ferida a l’animal amb la marca de la granja, perquè a l’escorxador sàpiguen d’on ve”. Les verres que pugen al camió són reproductores. Han parit set o vuit vegades i, ja esgotades, avui se’n van cap a l’escorxador. Probablement, és el primer cop que veuen el sol. La mirada dels animals, que treuen el musell entre els barrots del camió, ho diu tot.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: