Política

Les Roges del Molinar, símbol de la lluita antifeixista a Mallorca

La Nit de Reis del 1937 cinc dones varen ser assassinades en mans dels falangistes al mur de la creu de Porreres; cinc dones que han esdevingut símbols de la lluita per la justícia i els drets de les classes desposseïdes
“Racó de la Memòria”, rere l’Oratori del cementiri de Porreres, on les afusellaren
Anna Schnabel

A Palma, durant la República, la guerra i la postguerra diverses dones varen distingir-se per plantar cara als adversaris polítics. El lideratge del Grup Femení del Radi de Palma del Partit Comunista Espanyol (PCE), constituït el 1931, fou a càrrec d’Aurora Picornell, Belarmina González Rodríguez i les anomenades Roges del Molinar; nom popular amb que es coneixia la família integrada per Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer.

Picornell, González i les Roges del Molinar han esdevingut patrimoni col·lectiu de les ideologies progressistes i de la lluita contra el feixisme

Totes elles foren les principals impulsores del comunisme a la barriada del Molinar i lluitadores agosarades ja que, com explica l’historiador David Ginard al seu darrer llibre, “Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol”, les dificultats dels comunistes per penetrar socialment en un arxipèlag conservador s’accentuava notablement per a l’organització femenina. Picornell, González i les Roges del Molinar han esdevingut, amb el temps, patrimoni col·lectiu de les ideologies progressistes i de la lluita contra el feixisme.
 

Aurora Picornell (1912-1937)

La vida breu però vibrant d’Aurora Picornell i el seu assassinat la convertiren en el màxim referent històric del comunisme mallorquí de preguerra i de la repressió posterior. Picornell va ser una rellevant activista que vinculà la lluita contra el feixisme, el capitalisme i la guerra amb les reivindicacions de l’abaratiment de subsistències i la igualtat entre homes i dones. Va ser una de les principals dirigents del PCE a l’illa durant la II República, militant de la Lliga Laica de Mallorca i fundadora del Sindicat de Sastreria. Moltes la coneixien com “la Passionària mallorquina”. Participà en nombrosos mítings i aviat va esdevenir la figura més coneguda del comunisme pel seu carisma, capacitat de treball i estreta col·laboració política amb el seu company, l’agent de la Komintern Heribert Quiñones González. A la filla d’ambdós, nascuda el 1934, l’anomenaren Octubrina Roja.

Aurora Picornell, en una de les seves fotografies més divulgades. Fotografies històriques extretes del llibre de David Ginard “Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol”


El 19 de juliol de 1936, després de l’alçament militar contra la II República, Picornell es refugià a la Casa del Poble de Palma. Fou detinguda tot seguit i conduïda a la presó provincial per, més tard, ser traslladada a la presó de dones de Can Sales. Com explica Ginard, encara que era una de les preses més joves, exercia un cert lideratge moral sobre la resta, gràcies a la seva àmplia formació política. També fou una de les poques preses que plantà cara a l’obligatorietat d’assistir a missa. Segons Jeanne Marquès i Aina Llodrà, companyes d’Aurora Picornell a la presó de Can Sales i testimonis que recull en una entrevista Llorenç Capellà, va celebrar-se una festa a la presó durant el Nadal del 1936. “Aquell vespre vetlàrem fins les dues de la matinada. Oblidàrem la guerra”. “N’Aurora va pintar-se una cara de dona a la panxa i va posar-se a ballar, mig nua, tot contornejant-se. Ai, quan ho record…! N’Aurora era encantadora”. Però l’odi que generava entre els seus adversaris polítics i la seva condició de líder feia palpable que la seva vida penjava d’un fil.

Un grup de militants i simpatitzants comunistes mallorquins, apunt de partir d’excursió el novembre del 1930. Aurora Picornell és la sisena de la primera fila comptant des de la dreta, rere una senalla.


La nit de Reis de 1937, Aurora Picornell va ser afusellada al cementeri de Porreres. Capellà conta al seu Diccionari Vermell com l'endemà un home entrà a un cafè del Molinar exhibint uns sostens ensangonats dient: “són els sostens de n'Aurora”. Aquest fou un dels episodis més dramàtics de la repressió franquista de Mallorca.
 

Les Roges del Molinar

Catalina Flaquer Pascual (1879-1937), coneguda popularment com a Catalina Torreta, es guanyava la vida fent senalles d’espart al Molinar, era militant del Partit Comunista i es va separar del seu espòs abans de la guerra. Tenia un fill i tres filles, dues de les quals, Maria i Antònia, foren assassinades juntament amb ella. Sembla que havia estat vinculada a l’anarquisme i al feminisme. Els apunts històrics assenyalen que fou detinguda durant els primers dies de la rebel·lió militar i que la tancaren a la presó provincial, on fou objecte de diverses tortures per tal de que confessés el parador de les seves filles. Finalment, va reunir-se amb elles quan la traslladaren a la presó de dones de Can Sales. L’endemà del seu assassinat a Porreres, una dona del poble mostrava un mocador de Catalina Torreta: “Mira què he trobat avui a la Creu. Degueren matar a qualque vella. I qualque jove, perquè també he trobat pintetes de colorins”.

Antònia Pascual Flaquer fou, juntament amb la seva mare i la seva germana Maria, la principal col·laboradora d’Aurora Picornell en l’organització de dones comunistes durant la República


Antònia Pascual Flaquer (1908-1937) tenia 28 anys quan fou assassinada. Per guanyar-se el jornal, brodava a la Casa Singer, a la plaça de Cort de Palma. Era militant del Partit Comunista, col·laboradora del Nuestra Palabra, l’única revista comunista de les Illes, i companya del dirigent juvenil comunista Luis Montero Ramírez, qui acabà essent també afusellat. Amb l’esclat de la guerra, el 1936, Antònia va desaparèixer i fou detinguda al cap d’uns mesos. Conduïda a la presó de dones de Can Sales fou afusellada el 5 de gener al cementeri de Porreres, juntament amb la seva germana Maria, la més jove de totes.

Maria Pascual Flaquer (1914-1937) treballava en una botiga de confecció i estava casada amb Josep Julià Jaume, principal impulsor de les Joventuts Comunistes a Mallorca i també assassinat. Era militant del Partit Comunista. Ambdós tenien una filla, Natàlia. Quan esclatà l’alçament militar, Pascual s’amagà a la casa dels conserges d’una fàbrica i, quan els falangistes hi anaven a fer un escorcoll, ella s’amagava dins una alfàbia. Un dia un home va apropar-se a la seva filla Natàlia, que jugava al carrer. «Nineta, què noms guapa? Vols un caramel?». Parlaren. Potser jugaren. «Vols molts de caramels, petita? Idò m'has de dir on està amagada la teva mare i també n'hi durem». D'aquesta manera detingueren Maria Pascual i la tancaren a la presó de dones de Can Sales. El deu de desembre del trenta-sis va escriure la darrera carta a la família: «... pronto os mandaré el nuevo jersey. Resultará muy bonito, es una lana estupenda ... Hoy he tenido la nena, se pone muy gorda». Al cap de tres setmanes fou afusellada al mur de la Creu de Porreres.

Maria Pascual Flaquer, la més jove de les anomenades “Roges del Molinar”


De Belarmina González, comunista que fou afusellada la mateixa nit al cementeri de Porreres al costat de Picornell i les Roges, no se’n sap gairebé res. És probable que no estigués tancada a Can Sales, perquè les preses que han parlat de l’excarceració anomenen quatre dones i no cinc.
 

De l’assassinat i l’oblit a l’exhumació de la fossa

Des de l’agost del 1936, les carreteres i els cementiris de l’illa es cobrien de cadàvers de militants del Front Popular. Una de les principals modalitats repressives consistia en les anomenades tretes; és a dir, l’alliberament sobtat de presos no sotmesos a expedient judicial que eren després assassinats per escamots falangistes. La nit de Reis del 1937, la zeladora de la presó de dones de Can Sales de Palma va comunicar en veu alta que algunes recluses serien immediatament posades en llibertat. Va cridar els noms de Catalina Flaquer, les seves filles i Aurora Picornell: “Salgan, que las piden”. L’ordre d’excarceració estava signada pel governador civil Mateu Torres Bestard; un dels principals impulsors de les desaparicions forçades de republicans mallorquins fins a la primavera del 1937. Hores més tard, les quatre foren conduïdes al cementeri de Porreres, juntament amb Belarmina González Rodríguez, obligades a devallar dels cotxes i conduïdes rere l’Oratori de la Creu. Les forçaren a col·locar-se d’esquena a la paret del mur. Al seu costat mateix, prepararen els fusells. Dispararen. Foren arrossegades i enterrades a la fossa comuna, parcialment exhumada durant el passat mes de novembre i on descansen encara avui

Aquestes dones formen part de la llista de desapareguts que l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha presentat a l'Audiència Nacional. Molta gent té l’esperança de que una segona fase d’exhumacions de la fossa les llevi de la terra i que la història, que es nega a oblidar-les, finalment els faci justícia.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: