Les treballadores del grup són víctimes de rebaixes de salari i de drets laborals continuades

Isidoro Álvarez, president d'El Corte Inglés els darrers 25 anys, va morir diumenge. Amb una fortuna d'uns 1.100 milions d'euros, segons la revista Forbes, la seva gestió ha estat caracteritzada per una...
Berta Camprubí / @bertacamprubi
15/09/2014

Corte Inglés

Durant 35 anys, les treballadores d’El Corte Inglés han vist la protecció i la mediació dels seus drets laborals en mans dels dos sindicats grocs majoritaris, FASGA (Federació d’Associacions Sindicals de Grans Magatzems) i FETICO (Federació de Treballadors Independents del Comerç). El grup amb més afiliació és FASGA, formació predemocràtica creada per alts càrrecs de l’empresa abans que la Constitució de 1978 reconegués la llibertat sindical i protagonista de contínues anades i vingudes entre la directiva de delegats sindicals i la cúpula empresarial –l’exsecretari general de FASGA, Carlos Quintana, per exemple, és l’actual cap de recursos humans del grup. FETICO va arribar al primer grup de distribució a l’Estat espanyol una mica més tard i buscava disposar d’una presència estratègica al sector de grans magatzems. Segons unes dades de FEITCO amb data indeterminada, de les 1.540 representants sindicals que té El Corte Inglés, 450 són seves i 900 pertanyen al grup majoritari. Cap dels dos sindicats ha donat mai suport a accions reivindicatives o a les darreres vagues generals i, dins els cercles crítics amb l’empresa, són acusats de caminar de la mà de la cúpula directiva i d’establir el diàleg amb les treballadores només quan s’acosten eleccions sindicals als centres de treball.

Paradoxalment, els sindicats majoritaris del sector a l’Estat, UGT i CCOO, són minoritaris a l’empresa privada que té més empleades (prop de 100.000). Josep Manel Hernández, secretari de la Federació del Comerç i l’Hostaleria (FECOHT) de CCOO a Catalunya, explica que aquesta situació es deu al “sistema intern de control de la plantilla” i a la “selecció” del personal, a qui se sotmet –o se sotmetia, quan es contractava personal nou– a unes entrevistes mitjançant les quals s’havien de poder detectar les candidates amb un nivell baix d’estudis i poca voluntat de progrés i esperit de lluita. “Gent dinàmica, amb dignitat i amb empenta, a la mínima que han pogut, han marxat”, denuncia Hernández.

Discriminació sindical

La complicitat entre els sindicats grocs i la cúpula de l’empresa es tradueix en repetits casos de discriminació sindical, fins al punt que la UGT de Catalunya ha denunciat El Corte Inglés per aquest motiu almenys dinou vegades. Durant els últims quinze anys, consten més d’un centenar de sentències relacionades amb conflictes laborals al grup, algunes de les quals són favorables a les demandants. El 1994, per exemple, la demanda interposada per quinze delegats dels sindicats CCOO i UGT a Madrid va ser ratificada pel jutge, que va acceptar que se’ls discriminava econòmicament per la seva militància sindical, una “pràctica”, afegia la sentència, “habitual dins l’empresa”.
La situació endèmica de desigualtat salarial i social que pateixen les dones a la cadena de grans magatzems, de tradició familiar i conservadora, és una mica més coneguda popularment. A resultes de diversos processos judicials que van empaperar públicament l’empresa per discriminacions de gènere, l’any 2008 es va firmar l’anomenat Pla d’Igualtat, que tenia com a objectius principals la representació equilibrada entre homes i dones als llocs de treball i l’abolició de la segregació laboral. Preguntada per aquest pla, Rosa Figarola, coordinadora del grup El Corte Inglés a Catalunya per FETICO, comenta que és un tema “molt complicat”, tenint en compte que “parlem d’una empresa masclista de tota la vida” –el 80% dels alts càrrecs són homes– i que és molt difícil de canviar perquè és “una cosa molt consolidada”. El 2011, una sentència del Tribunal Suprem va confirmar l’existència de discriminació de gènere i, el 25 de gener, l’Audiència Nacional va fallar a favor de CCOO i UGT en la demanda que havien presentat per l’incompliment del Pla d’Igualtat.

Retallades constants

Els últims sis anys, l’empresa del multimilionari Isidoro Álvarez, amb l’argument de la crisi –tot i que el grup va guanyar 210 milions el 2011–, ha aplicat una sèrie de mesures que han suposat la pèrdua progressiva de drets laborals del personal. El 2007 ja es va prescindir de les contractacions de suport durant les temporades d’augment de les vendes, fet que va sobrecarregar de feina les empleades. L’any 2009, en el marc de l’últim conveni de sector amb ANGED (la patronal de Grans Empreses de Distribució), es va eliminar el cobrament del salari durant els primers tres dies de baixa mèdica i es van instaurar unes noves jornades variables, que implicaven fer més hores, sobretot els caps de setmana. Finalment, el 2012, a través del Comitè d’Intercentres, format majoritàriament per membres de FASGA, es va acordar una modificació dels sistemes d’incentius de les venedores. “Un 30% del tipus de comissió la decideix el responsable d’àrea en funció de les aptituds” de la treballadora, explica Josep Manel Hernández. Un canvi que, en la majoria dels casos, ha suposat “directament, una minva d’un 30% de la comissió habitual”. Aquest acord també acabava amb molts dels descomptes en productes de l’empresa per a les venedores i amb les subvencions que rebien als menjadors de personal. A tot plegat, cal sumar-hi les desigualtats que ha causat des de la seva creació el controvertit “complement personal”, un agregat al salari base que, en teoria, és diferent en funció de l’antiguitat o les aptituds, però que, a la pràctica, també ho és en funció del gènere o l’afiliació sindical.

Nou conveni

A les 3 de la matinada del darrer 31 de gener, es va firmar el nou conveni del sector dels grans magatzems a l’Estat espanyol, que va suposar afegir 28 hores anuals, congelar els salaris i retallar l’extra dels festius, entre altres mesures. És poc habitual que la mesa de negociació es convoqui prop de períodes de venda especial –es va convocar el 28 de desembre, entre Nadal i l’inici de les rebaixes–, però el fet sense precedents és la resolució del document en menys d’un mes. “Nosaltres ens imaginem que ja han estat aplicant la reforma i que, quan ho han tingut enllestit, han convocat la comissió negociadora”, confessa el secretari de FECOHT a Catalunya, que afegeix que “FASGA i FETICO no tenen ni la capacitat de contranegociar la proposta de la patronal”, suggerint una simple actuació mediàtica perquè no se’ls pugui atacar jurídicament. El responsable estatal de CCOO a El Corte Inglés, Rafael Peinado, lamenta que s’estigui patint aquesta situació insòlita “des de fa 35 anys, sense que haguem pogut demostrar la relació que tenen les empreses d’ANGED amb aquests pseudosindicats”. Peinado assenyala els poders públics i els mitjans de comunicació, que no mostren res ni investiguen la realitat del segon anunciant més potent de l’Estat. Una realitat que, si es demostrés, representaria una falta greu, d’acord amb del que està estipulat a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical”. 

Aquest article va ser publicat a la DIRECTA n.307. Pots subscriure-t’hi o trobar-la als nostres punts de venda.