Política

Tretze dies de març: entre Palau i Pretòria

Aquest dimecres 1 de març arrenca el judici pel saqueig del Cas Palau amb el rerefons del finançament il·legal de CDC; i el dilluns dia 13 començarà a l'Audiència Nacional espanyola la vista per les presumptes tupinades del cas Pretòria
De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Fèlix Millet, Jordi Montull, Luis García 'Luigi', Macià Alavedra, Daniel Osàcar, Lluís Prenafeta, Bartomeu Muñoz i Gemma Montull. Totes elles s'asseuran al banc dels acusats en els judicis dels casos Palau o Pretòria
28/02/2017

País i paisatge, les dues confessions més sonades dels darrers anys no són ni sobtats remordiments, fets des del penediment, ni redempcions sobrevingudes amb afany de reparació. Són a penes meres estratègies de defensa. Si Fèlix Millet només va confessar quan ja l’havien enxampat; Jordi Pujol tan sols ho va fer quan ja sabia que els comptes andorrans estaven a punt de surar.

Entre confessió i confessió, país gris i paisatge ennegrit, tretze dies de març concentraran a partir de dimecres dos processos judicials –el cas Palau i el cas Pretòria–, que condensen tres trets definidors de la corrupció a Catalunya: la cultura de la cobdícia com a patró de conducta, el finançament il·legal dels partits com a pràctica silent i la corrupció urbanística com a tèrbol negoci.


Cas Palau: CDC, responsable a títol lucratiu

Dimecres vinent, vuit anys després que esclatés l’escàndol, arrencarà la vista oral per la peça central del cas Palau, relativa al saqueig de la institució cultural perpetrat per Millet i Montull i amb el rerefons del finançament il·legal de CDC. Setze persones s’asseuran a la banqueta dels acusats: els saquejadors confessos Fèlix Millet i Jordi Montull –que afronten penes de presó de 27 anys per malversació de cabals públics, falsedat documental, apropiació indeguda i delictes continuats contra la hisenda pública i una multa addicional de 22 milions d’euros–, l’extresorer de CDC Daniel Osàcar –amb petició de set anys i mig de presó per tràfic d’influències i blanqueig de capitals i una multa sol·licitada de vint milions d’euros–, l’exdirectora financera del Palau Gemma Montull –26 anys de presó sol·licitats– i l’exdirectora del Palau Rosa Garicano –a qui es demanen nou anys i mig de presó. Els acompanyaran a la banqueta dels acusats dos alts directius de Ferrovial –Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, sobre qui recauen peticions de quatre anys i mig de presó per tràfic d’influències– i CDC com a responsable civil a títol lucratiu. 

La resta dels acusats són l’assessor fiscal Edmundo Quintana, els advocats Raimon Bergós i Santiago Llopart i sis empresaris: Miguel Jiménez Salinas, Juan Manuel Parra, Pedro Luis Rodríguez, Vicente Muñoz, Juan Antonio Menchén i Ramon Marc Martí. Per prescripció delictiva, ha quedat exonerat l’històric diputat convergent Jaume Camps, a qui es demanava any i mig de presó, també per tràfic d’influències. Cara i creu, a la vista oral també hi seran, com advocats defensors, els habituals despatxos de luxe –el Molins-Silva en col·laboració amb el bufet Roca Junyent–; 38 parts processals actives; onze responsables civils subsidiaris; dues acusacions públiques; tres acusacions particulars –Palau, Consorci i Advocacia de l'Estat– i una de popular, l’exercida per la FAVB després d’un autofinançament social participat per més de 250 persones i entitats. 


El qui, el què i el com d'un "pacte criminal estable"

Durant els quatre mesos que durarà el judici es succeiran 55 sessions amb 115 testimonis, en una causa que ocupa 60.784 folis, agrupats en 102 volums i 65 capses. Es celebrarà paradoxalment a la Ciutat de la Justícia –les obres comissionades de la qual centren part de les acusacions– i anirà a càrrec de la Secció Desena de l’Audiència Provincial, sota la presidència del magistrat Julio Hernandez Pascual. Entre els 115 testimonis hi destaquen tres exconsellers d’Obres Públiques –Pere Macías, Felip Puig i Joaquim Nadal–, així com Miquel Roca o Andreu Viloca. La Directa us ofereix en document adjunt tot el calendari previst de les compareixences.

El judici esclarirà si, entre 1999 i 2008, CDC va rebre, triangulant a través del Palau de la Música, 6,6 milions d'euros provinents de la constructora Ferrovial

L’escrit final de fiscalia, en una investigació desplegada per Emilio Sánchez Ulled, qualifica de "pacte criminal estable" la relació entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Ferrovial i constata un "cercle socioeconòmic i polític on interessos compartits de tot tipus van convergir en una convenient ceguesa davant de qualsevol sospita d'irregularitat". De rerefons, l’obra pública, les comissions il·legals i les concessions de la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro, que ja acumula avui uns sobrecostos del 674%. El judici esclarirà si entre 1999 i 2008, CDC va rebre, triangulant a través del Palau de la Música, 6’6 milions d’euros provinents de la constructora Ferrovial en concepte de comissions il·lícites: "un veritable peatge", segons detalla la fiscalia anticorrupció.

El jutge ja va imposar a CDC una fiança de 3,2 milions d'euros en la fase d'instrucció: en primera instància la van validar amb l'escriptura i taxació de l'antiga seu del carrer de Còrsega, avui abandonada i en runam interior / Gemma Garcia

 

Per al magistrat Josep Maria Pijuan, el partit va percebre de Ferrovial sumes de diners que obeïen "al pagament de comissions per obres públiques adjudicades a aquesta constructora pel Govern de la Generalitat i per altres entitats públiques". En una teranyina cotitzada al 4% –el 2’5% per CDC i un 1’5% per a Millet i Montull, com a intermediaris–, el pagament s’hauria fet mitjançant tres procediments: entregues en efectiu als tresorers convergents Carles Torrent –mort el març de 2005– i Daniel Osàcar, via factures falses a determinades empreses proveïdores del partit –New Letter, Letter Graffic, Altraforma o Hispart- o en aparents convenis anuals de col·laboració –630.000 euros entre 2002 i 2008– amb les fundacions convergents: primer la Fundació Trias Fargas, substituïda després per la Fundació Catdem. En fer-se públiques aquestes donacions, Artur Mas es va comprometre a restituir les quantitats rebudes per les fundacions. 

Pel magistrat Josep Maria Pijuan, el partit va percebre de Ferrovial sumes de diners que obeïen "al pagament de comissions per obres públiques adjudicades"

Aquesta és la principal acusació que pesa sobre l’antiga Convergència, considerada responsable civil amb finalitats lucratives i amb els extresorers com a principals munyidors de la trama milionària de finançament il·legal. Per aquest motiu, el jutge ja va imposar a CDC, en la fase d’instrucció, una fiança de 3,2 milions d’euros que en primera instància van validar amb l’escriptura i taxació de l’antiga seu del carrer Còrsega, avui abandonada i en runam interior. Abans de vendre la seu central, van canviar i presentar com a fiança quinze seus repartides arreu del territori. També val la pena recordar que el gener de 2011, després que CiU guanyés les eleccions i emprant els serveis jurídics de la Generalitat, el Consorci del Palau va demanar als jutjats la retirada de l’acusació contra Daniel Osàcar, una petició que no va prosperar.


Frau estimat: 35 milions d'euros

Si en un primer moment, Millet i Montull van confessar la desviació per a lucre personal de 3’3 milions d’euros, les auditories posteriors van elevar el forat fins als 35 milions d’euros, dels quals només se n’han recuperat, ara per ara, sis. El judici se centrarà, però, en 25 milions defraudats: 18 milions usurpats per Millet i Montull –7 per Millet, 1’3 per Montull i 9’6 en parador desconegut i destí incert– i 6’6 milions que haurien engreixat la galàxia convergent. El que sí que resta documentat i acreditat és l’alt tren de vida milionari i luxós, a càrrec de fons públics, de Millet i Montull: països exòtics, obres milionàries en les seves propietats i, fins i tot, estafar la pròpia família. Millet va cobrar la meitat de la factura de la boda de la seva filla als seus consogres, malgrat el casori havia estat finançat íntegrament a compte del Palau.

Joan Llinares, home clau en destapar l’abast de l’espoli continuat del Palau, recorda a la Directa que quan es va fer càrrec de la direcció del Palau, a finals de juliol de 2009, "pensava que l’operació de la Fiscalia, escorcollant la institució, havia fet net i resolt l’assumpte: havia destapat pagaments injustificats en metàl·lic per import d’uns 2 milions d'euros retirats dels bancs en bitllets de 500 euros". Però tot just fer-se’n càrrec va percebre que "no era una institució cultural normal: hi havia al voltant d’un centenar de comptes bancaris dispersos per multitud d’entitats, inversions en borsa, adquisicions innecessàries d’immobles, quatre estructures organitzatives amb els seus corresponents NIF i pressupostos diferents però gestionades centralitzadament pel Millet i el seu equip". Llinares, que va rebre amenaces i va portar protecció durant mesos, afegeix: "vaig detectar que el personal més vinculat a Millet que treballava al Palau estava triturant documentació i, a més, des del primer dia m’endarreriren il·lícitament els treballs d’aclariment; era evident que el Palau havia de ser auditat a fons".

Joan Llinares: "el Palau s'auditava cada any i fins la Sindicatura de Comptes també hi va ser el 2002, als anys que vam descobrir que ja es robava. Com fou possible?"

Un any després, Llinares presentava en el jutjat les auditories que acreditaven que el frau assolia la xifra de 35 milions d'euros: "durant les auditories aparegueren molts documents entre els quals em va cridar l’atenció una relació d’adjudicacions d’obra pública, la línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia, i unes operacions que deduïen de les xifres d’adjudicació el 4,5%; també uns substanciosos convenis de patrocini de l’empresa Ferrovial, una de les adjudicatàries d’aquelles obres; convenis del Palau amb la fundació Cat-Dem –vinculada a CDC– que no es pogueren justificar pels perceptors; un grapat de factures que sumaven uns quants milions d’euros per serveis que no es van prestar en el Palau i que les empreses beneficiàries no van poder demostrar que havien executat: un quadre de repartiment de les xifres que coincidia amb les factures i amb els convenis, i que va sortir de l’ordinador de la secretaria de Montull amb el nom que, si es creuaven les agendes de Millet i els quaderns de notes, acreditava les visites habituals dels tresorers de CDC". En retrospectiva, Llinares assenyala: "el Palau s’auditava cada any i fins i tot la Sindicatura de Comptes també hi va ser el 2002, els anys que vàrem descobrir que ja es robava. Com va ser possible?".


Jordi Pujol: "Si entrem per aquí, prendrem mal"

El Cas Palau també deixa un reguitzell de cites antològiques de l’hemeroteca. Des del "si entrem per aquí, prendrem mal" que va etzibar l’expresident Jordi Pujol al periodista Xavier Bosch en el programa Àgora de TV3, fins al clarificador "som 400 i sempre som els mateixos" que Fèlix Millet va explicitar al periodista Andreu Farràs l’any 2001. Millet, fill de nissaga colonial catalana, exalumne de Virtèlia i expatró de la FAES del Partit Popular –a través de la filial catalana Catalunya Futur–, ja havia estat empresonat el 1984 per l’estafa del cas Renta Catalana. En la seva joventut a Guinea havia muntat un grup de música de nom eloqüent: els Banana Boys.

Del Cas Palau queda també la lentitud de la justícia: vuit anys, cinc jutges, desenes de recursos dilacionistes i sis morts que ja no compareixeran

Del Cas Palau, també queden multitud de serrells i detalls: la lentitud de la justícia –vuit anys, cinc jutges, desenes de recursos dilacionistes i sis morts que ja no compareixeran–, la destrucció de proves acreditada –el setembre de 2008 fou enregistrat un treballador emportant-se documentació que mai es va poder recuperar–, els deutes sufragats de 72.000 euros al Partit per la Independència d’Àngel Colom –secretari d’Immigració de CDC–, quinze seus embargades com a fiança i una causa prèvia –la de l’hotel Palau– que va cloure amb sentència condemnatòria al TSJC i amb posterior absolució penal dictada pel Tribunal Suprem, malgrat acreditava la tupinada urbanística i reprovava la manca de transparència i rectitud en els tràmits.

Com a teló de fons també, el finançament il·legal dels partits polítics com a problema estructural i sistèmic. En l’escena catalana, hi ha tres sentències fermes –Filesa, relativa al PSC; Turisme i Treball, relatives a UDC– que comparteixen un mateix doble final: la condemna ferma i, alhora, la impunitat efectiva. En el cas Filesa i Treball, via indult: en tots dos casos, concedit pel Partit Popular. En el cas Turisme, via rebaixa de la pena decretada pel Tribunal Suprem, que va fer que cap dels condemnats ingressés a la presó, malgrat la sentència palesava que "ens trobem davant d’un cas de corrupció en el sí de l’Administració Pública" per valor de 478.485 euros. Molt abans, el 1997, la sentència que arxivava el cas Casinos sí donava per acreditada la donació de 1.000 milions de les antigues pessetes a CDC des del complex Casinos-Inverama de la nissaga Suqué-Mateu. El 2010, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va qualificar aquella instrucció de "deficient" i "desencoratjadora": "el desenllaç va ser diferent del que podia haver sigut".

Per prescripció delictiva, ha quedat exonerat l'històric diputat convergent Jaume Camps, a qui es demanava any i mig de presó, també per tràfic d'influències

 

De Palau a Petrum: un canvi de paradigma

Vuit anys després, en el forat negre del finançament il·lícit dels partits queda una constància, una evidència i una incògnita. Constància perseverant: que el mal endèmic continua, ara a través del forat negre de les fundacions, el blanqueig de l’operativa financera i el pas d’un esquema de comissions il·legals d’amagat a un escenari d’aparents donacions voluntàries. La certesa evident: aquí i ara, empreses que reben milionaris contractes d’obra pública formalitzen donacions voluntàries a les fundacions dels partits que copen el govern que les atorga. I és legal: feta la llei feta la trampa, la reforma de la llei del PP prohibia als partits tot el que encara permet a les fundacions. I la incògnita irresolta: com de voluntàries són avui aquestes donacions –que en alguns casos s’aproximen molt a xifres llindats al 3% de l’obra pública concedida– és el que pretén esclarir la investigació en curs del cas Petrum. Un cas obert on cal recordar que no concorren ni UDEF, ni Marcelos ni informes apòcrifs: neix d’una denúncia valenta d’una exregidora d’ERC a Torredembarra contra els tripijocs de l’exalcalde i els cobraments que rebia d’empreses de la nissaga Sumarroca. L’exregidora Montserrat Gasull –que va interposar el 2012 sis denúncies davant fiscalia, que va rebre insults, insídies i una querella criminal arxivada de l’exalcalde– va morir el passat 19 de febrer després d’una llarga malaltia.

Empreses que reben milionaris contractes d’obra pública formalitzen donacions voluntàries a les fundacions dels partits que copen el govern que les atorga 

Hi ha, a més, un altre element històric concorrent. Abans de la prohibició de les donacions anònimes als partits i en el còmput global acumulat entre els anys 1987 i 2007, destaca que el 90% d'aquest tipus de donacions opaques anaven a parar a les arques de CiU, PNB i PP. Precisament CDC (22,85 milions) i UDC (19,74 milions) encapçalaven el rànquing, amb 43 milions d'euros en donacions anònimes: el 40% del total. 
 

Pretòria, 13 de març: "puta interventora"

Tretze dies després de que hagi arrencat el judici pel cas Palau, l’Audiència Nacional –les obres de reforma de la qual, a càrrec de FCC, han costat el doble del previst– seran l’escenari del cas Pretòria: nou processats per delictes de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de capitals. La investigació, iniciada l’octubre de 2009, acredita una xarxa especulativa per influir en adjudicacions públiques als municipis de Santa Coloma de Gramenet -Operació Pallaresa–, de Sant Andreu de Llavaneras –Operació Niesma– i Badalona –Port Esportiu. El modus operandi consistia en invertir en terrenys, aconseguir que l’ajuntament canviés els seus usos, es revaloritzés el preu i poder vendre’ls a un preu superior: de per mig, comissions milionàries i comissionistes coneguts. El cervell de la trama seria Luis Andrés García Sáez, Luigi, exdiputat del PSC al Parlament i exassessor de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, també imputat. Al seu costat estan processats dos homes forts del pujolisme: l’exconseller d’Economia Macià Alavedra i l’exsecretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, icona de l’anomenat "sector negocis" de CDC. També estan processats l’exregidor d’urbanisme del PSC a Santa Coloma Manuel Dobarco; els empresaris Manuel Valera, Josep Singla i Manuel Carrillo; Glòria Torres, amiga d’Alavedra; Philip McMahan Bolich, testaferro d’Alavedra, i Maria Lluïsa Mas Crussell, esposa de Prenafeta.

El jutge Pablo Ruz, que va cloure la instrucció, ha conclòs que en les tres operacions urbanístiques es van defraudar 44’75 milions d’euros, dels quals Luigi hauria obtingut deu milions. Entre els altres beneficiaris, destaquen l’exconseller de CiU, Macià Alavedra, que hauria rebut sis milions, i Lluís Prenafeta, que per les tasques d’intermediació s’hauria endut 14’98 milions. Tots dos haurien ocultat aquests diners en entramats societaris radicats a les Illes Caiman, Suïssa i Andorra. Per a ells, la Fiscalia Anticorrupció demana sis anys i deu mesos de presó pels delictes de tràfic d’influència i emblanquiment de capital, mentre que per a Luigi, que feia d’enllaç en operacions urbanístiques i que es va lucrar amb 5’8 milions, la petició s’eleva als vuit anys. També està encausat l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, que hauria obtingut 1’72 milions i a qui demanen sis anys de presó. 

El jutge Pablo Ruz, que va cloure la instrucció del cas Pretòria, ha conclòs que en les tres operacions urbanístiques es van defraudar 44,75 milions d'euros

Del Cas Pretòria també queden algunes diàlegs enregistrats durant la investigació. Una, en la que Luigi li diu a l’exalcalde "Hay que echarla. ¿Quién coño se cree que es esta puta interventora?". L’insult és en relació a l’assetjada –i acomiadada– funcionària Maite Carol, que signava informes negatius a les pretensions de la trama corrupta. En altres converses, l’exalcalde Bartomeu Muñoz afirmava: “ Sí, ya lo he arreglado y tema liquidado y ni una palabra a nadie, ¿eh?”. En les mateixes converses immobiliàries es podia escoltar: "El conseller me consta que está haciendo toda la presión, però tenemos que ir más arriba". I Prenafeta –"cobrem, vaja, és clar, Macià!"– li deia a Alavedra: "A aquest nen al final no li deixarem guanyar les eleccions, si fem el burro". El nen era, és clar, l’expresident Artur Mas. Anècdota carcerària a banda, quan la parella convergent que tant ha significat el sector negocis de l’extinta CiU es va plantar a la presó de Soto del Real ho van fer requerint per què no hi havia vi a la cel·la i per què carai els llits no estaven fets. 

Tretze dies convulsos de març, doncs. País trinxat i paisatge devastat. Entre Palau i Pretòria. Entre la Ciutat de la Justícia i l’Audiència Nacional, una amb comissions il·legals i l’altre amb sobrecostos acumulats. Entre l’ú i el tretze de març. Dos judicis que seuen a la banqueta els protagonistes d’un cicle polític sencer, de tot un model depredador, marcat pels angles cecs del poder sociovergent. Primavera socarrada, però encara n’hi ha més: aquests dies clou el judici als responsables de la Fundació Catalunya i Territori –desviació de fons públics per a la Unió de Duran Lleida–, a l’abril arrenca la vista oral pel cas Adigsa –les beceroles de les denúncies pel 3%– i al maig el cas ACM (Associació Catalana de Municipis, d’òrbita convergent), on es jutja l’antiga cúpula pel desviament d’un milió d’euros en benefici propi. L’oasi, en el país dels peatges, ja no arriba ni a miratge. 
 

La Directa us ofereix en document adjunt tot el calendari previst de les compareixences al judici del cas Palau, així com del cas Pretòria

 

Notícies relacionades: