Un moviment d’homes o homes en moviment?

Un tímid però incipient moviment explora el seu gènere a través d’espais amb motivacions i objectius diversos. Els seus participants volen desenvolupar formes més conscients de ser, de relacionar-se i de viure en societat

Gràcies a l’extensió i les aportacions dels feminismes, avui, podem comprendre com s’articulen, es reprodueixen i es normalitzen les violències masclistes a la nostra cultura, com formen part de la quotidianitat a casa, a la feina, en les relacions. Els feminismes han analitzat amb precisió les violències culturals i estructurals, han posat èmfasi a descriure com les persones internalitzem aquestes dinàmiques i les reproduïm, a vegades de forma visible i clara, a vegades sense adonar-nos-en.

Aliats del feminisme a la manifestació del 25N /GUYE SANCHO
Aliats del feminisme a la manifestació del 25N /GUYE SANCHO

 

Aquests moviments han posat sobre la taula les desigualtats o les injustícies socials i han servit perquè moltes persones amb experiències personals carregades d’emocions, patiment i dolor s’expressin i siguin escoltades. Tot i així, les persones que els donen suport continuen sent, majoritàriament, dones i persones LGBTI. En la majoria dels casos, la relació establerta amb els homes és incerta, inexistent o conflictiva.

Homes i feminismes

Diverses veus dels moviments feministes reclamen, des fa dècades, la responsabilitat dels homes en la lluita contra l’heteropatriarcat. Assumeixen que una causa fonamental de les violències contra les dones, l’homofòbia i la transfòbia tenen a veure amb l’assimilació dels models culturals dominants sobre com ser un home. Per aquests motius, defensen que els homes haurien de ser part activa de la transformació.

Molts homes s’han sumat als feminismes amb ganes de col·laborar, però sense desenvolupar un treball profund de voluntat de canvi i d’autoconeixement

La resposta masculina ha estat, majoritàriament, un silenci fruit del desconeixement o de la comoditat de mantenir-se en un sistema que els atorga privilegis. Els qui n’han parlat, sovint, ho han fet negant l’existència de la problemàtica, restant-li importància o prioritat o atacant amb menyspreu qui els assenyala. D’altra banda, molts homes s’han sumat als moviments feministes amb bones intencions i ganes de col·laborar, però sense desenvolupar un treball profund d’autoconeixement, responsabilitat o voluntat de canvi personal. En aquest context, durant els últims anys, s’ha produït un tímid increment d’homes sensibilitzats, amb voluntat d’aprofundir en l’exploració de les masculinitats, el suport als feminismes o el creixement i la curació personals. A voltes, s’han organitzat com a grups d’homes i han trobat espais de suport mutu.

Els grups d’homes

Aquests grups són espais no mixtos, iniciatives fruit de motivacions i objectius diversos. Segons Rai Crespí, antropòleg, terapeuta Gestalt i psicocorporal: “Generalment, es creen per la sensació d’insatisfacció personal o social. Es treballa per trobar una manera de ser home (o desfer-se d’aquesta categoria) amb la qual se sentin còmodes amb ells mateixos, que sigui congruent amb el que pensen, senten i fan”. Segons Crespí, existeixen, a grans trets, dos tipus de moviments de grups d’homes. Un d’ells està orientat a “criticar el model heteropatriarcal, reconèixer els privilegis adquirits com a homes i construir una masculinitat més conscient i revolucionària”. L’altre vessant el composarien uns grups “que busquen resignificar l’experiència de la masculinitat postpatriarcal recuperant i redignificant l’home, les seves emocions, força, vulnerabilitat, etcètera”.

Els privilegis i el vessant politicosocial

Visibilitzar i treballar els privilegis és un tema central per als feminismes i per a alguns grups d’homes vinculats a l’acció politicosocial. Segons Rubén Sánchez, membre del col·lectiu Aliats del Feminisme (AF): “AF és un grup d’homes compromès amb la lluita feminista. Ens esforcem i lluitem cada dia per deconstruir-nos del model de masculinitat hegemònic heteropatriarcal i acabar amb els nostres privilegis”. Juanjo Compaire, membre del col·lectiu Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya), comenta que, “sense el feminisme, que ens il·lumina el camí, la reflexió interior seria només mirar-nos el melic”.

Sessió de treball del grup d’homes de Sants (Barcelona)
Sessió de treball del grup d’homes de Sants (Barcelona)

 

Aquesta incorporació del vessant sociopolític, així com el qüestionament del masclisme, sovint és absent o poc definida en altres moviments d’homes. I això pot generar certa controvèrsia terminològica. Segons Sánchez: “Amb la postmodernitat, sovint es parla superficialment de noves masculinitats. No es tractaria de masculinitats igualitàries i inclusives, sinó de neomasclismes o postmasclismes. La vigorèxia o la metrosexualitat en són exemples”. Per això, una part dels moviments feministes considera més correcte referir-se a masculinitats alternatives quan s’inclou la dimensió politicosocial i la consciència dels privilegis.

El treball de creixement i curació personals

Molts espais o grups d’homes posen èmfasi en un treball personal més profund com un dels eixos bàsics per a la transformació i l’autodesenvolupament. Segons Crespí: “En aquests grups, s’aprèn a compartir emocions amb altres homes i a validar-les. Són espais on poder despullar-se i veure com els grans mites de l’home totpoderós estan allunyats de la realitat. Donar-se aquest permís conjuntament és sanador, perquè la identitat masculina s’amplia i, amb això, el permís de ser i de pertànyer”.

Una part d’aquests moviments considera més correcte referir-se a masculinitats alternatives quan s’inclou la dimensió politicosocial i la consciència dels privilegis

Andrés Waksman, artista i terapeuta, destaca que “la transformació sol anar en la direcció de l’acceptació d’un mateix, del que sent i de poder expressar les emocions; quan la trobada és honesta, conscient i respectuosa, es permet la proximitat, la cura o la lluita i, llavors, els homes respiren millor”.

Una trobabada organitzada per l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere
Una trobabada organitzada per l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere

 

El grup d’homes En Tropell va sorgir fa quatre anys a València. Jordi Cascales, un dels seus membres, parla de com interaccionen la dimensió sociopolítica i el creixement personal: “Partim de l’acció política per treballar temes que considerem personals o polítics, com els micromasclismes, les relacions de parella, l’amor romàntic, la violència o la coresponsabilitat, mitjançant l'autoformació i el treball personal".

Limitacions i vies que cal reforçar. Un moviment embrionari

En referència als grups més vinculats a les lluites socials, una de les crítiques compartides és l’intent d’alguns homes d’aparentar canvis personals, gràcies a eines discursives, sense que es produeixi una transformació profunda. Com critica Sánchez, “el més difícil és diferenciar el postureig i els canvis reals; és a dir, distingir l’home que diu que vol canviar i el que realment vol canviar”. Compaire es refereix als “homes que volen recuperar un cert estatus privilegiat, no de la manera tradicional, sinó per la via de ser més feministes que ningú”.

D’altra banda, els tres grups coincideixen a assenyalar la manca d’estratègies per arribar a la majoria d’homes. Segons Sánchez: “Som un moviment contra corrent, contra un tsunami diari de discurs masclista a través de models reproduïts per videojocs, televisió, internet”. Cascales apunta: “Al País Valencià, hi ha una manca de participació d’homes en temes de gènere, no s’impliquen”. Compaire va un pas més enllà i destaca “la manca d’estratègies per arribar als homes que podrien ser més receptius al missatge”.

Tot i que avui dia encara no existeix un moviment d’homes transversal, cohesionat i ben articulat amb els moviments socials, s’han fet passos en aquesta direcció. AF, AHIGE i En Tropell treballen les vinculacions amb altres moviments i feminismes, enxarxant-se per compartir lluites i impulsar iniciatives conjuntes com l’organització de trobades: cafès d’homes. AHIGE ha dedicat molts recursos a la tasca de divulgació de les masculinitats alternatives. Com destaca Compaire: “El darrer any, hem fet 70 tallers amb joves i hem impulsat la xarxa activa de joves per la igualtat (XAJI). Hem celebrat les jornades internacionals Men in movement i també publiquem la revista Hombres igualitarios”.

Segons l’antropòleg basc Xabier Odriozola: “En trenta anys, hi ha hagut canvis positius en la implicació dels homes per la igualtat. Els següents trenta anys poden ser molt interessants”. De moment, però, destaca: “No hi ha un moviment d’homes, sinó homes en moviment”.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: