Drets

1 de maig: una lluita col·lectiva

Telefónica, l'estiba, Las Kellys, els taxistes i les càrnies prenen la paraula per explicar què significa el Primer de Maig i en quin moment es troba la seva lluita pels drets laborals
Amb motiu del Primer de Maig, donem veu a diferents lluites laborals
01/05/2017

Als Països Catalans, un total de 1.154.400 persones es troben a l'atur i vora el 50% de treballadors i treballadores són mileuristes. El risc d'exclusió, en base a l'indicador AROPE (At-Risk-Of Poverty and Exclusion, per les seves sigles en anglès) s'enfila fins el 28%; 3'8 milions de persones es troben en risc d'exclusió. En aquest context, i amb motiu del Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, donem veu a diverses lluites que en els darrers temps han pres protagonisme amb la reivindicació dels seus drets laborals. 

Les treballadores subcontractades i autònomes de Movistar-Telefònica que van iniciar una vaga indefinida històrica el 2015, i que van arribar a ocupar en dues ocasions la seu de la multinacional a la plaça de Catalunya de Barcelona. Càrnies en Lluita que aglutina treballadors i treballadores dels escorxadors d'Osona, que van començar a plantar cara als empresaris amb una vaga a Esfosa el març del 2016. Al marge del sindicalisme tradicional, les treballadores d'hotel que reivindiquen els seus drets laborals agrupades al col·lectiu Las Kellys. I també hi tenen veu dues lluites que han estat en primer pla recentment: la de l'estiba, que s'ha oposat frontalment al decret espanyol per reformar el sector que feia perillar 6.000 llocs de feina a tot l'Estat, i la del sector del taxi que lliura una batalla contra la competència deslleial de les aplicacions de vehicles amb conductor.
 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: