Comença la recollida de signatures per a la ILP catalana per l'habitatge

La ILP impulsada per iniciativa de la PAH, l'Aliança Contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC ha de recollir en els tres mesos vinents 50.000 signatures per arribar a debatre's al Parlament
Mariana Cantero 18/12/2014

Gairebé un any i mig després que el PP tombés al Congrés dels Diputats la ILP estatal per l'habitatge, la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC tornen a posar sobre la taula dels polítics un dels principals problemes que ha causat la bombolla immobiliària i l'especulació amb l'habitatge: la necessitat de prendre mesures urgents contra els desnonaments i la pobresa energètica que pateixen les ciutadanes.

Les tres entitats han presentat avui en roda de premsa una nova ILP, anomenada ILP per l'habitatge, que busca aconseguir a l'àmbit autonòmic això que va ser impossible al Congrés per la majoria absoluta del PP: que no es puguin produir desnonaments i que cap família sense recursos pateixi pobresa energètica. Aquesta nova ILP, que va ser admesa per la mesa del Parlament el passat 13 d’octubre, ha de recollir en els tres mesos vinents 50.000 signatures per arribar a debatre's al Parlament.

Per a la ILP estatal la PAH va aconseguir 400.000 signatures només a Catalunya. “Vam aconseguir que tots els partits polítics es posicionin i que es parli d'un tema que estava silenciat” ha manifestat el portaveu de la PAH, Carlos Macías, a la roda de premsa. Malgrat això finalment el PP “va decidir rescatar els bancs i no la ciutadania”. Per Macías ara és el moment que els parlamentaris de Catalunya i el govern “demostrin que volen una Catalunya amb dret a l'habitatge i no una Catalunya que lidera el rànquing dels desnonaments i de talls de subministraments”.

Mesures de mínims

A Catalunya hi ha 50 desnonaments al dia, sense comptar els desallotjaments per impagament de lloguer i es calcula que unes 320.000 famílies pateixen pobresa energètica. És la comunitat autònoma on es produeixen més desnonaments, té un 13% del parc d’habitatges buit –448.000– molts d’ells en mans de bancs, i un parc públic de lloguer d’un 1%, davant un 18% de mitjana a la UE. Per això les entitats promotores de la ILP demanen als parlamentaris que s'introdueixin mesures de segona oportunitat per a les persones sobre endeutades, s'impedeixin les execucions hipotecàries de famílies en situació de vulnerabilitat i es garanteixi un lloguer social per les famílies en risc de desnonament. A més, el text insta a la creació d'un parc públic de lloguer a partir dels pisos buits propietat d’entitats financeres i vol impedir els talls de subministraments bàsics que afectin persones en situació de vulnerabilitat.

A Catalunya hi ha 50 desnonaments al dia i es calcula que unes 320.000 famílies pateixen pobresa energètica



Aquestes mesures de mínims es presenten ara en l'àmbit autonòmic buscant el compromís dels partits polítics amb representació al Parlament, que quan el PP va tombar la ILP estatal van expressar-se en desacord davant una decisió que es prenia en l'àmbit estatal.

Ara, però, els partits amb representació parlamentària hauran de posicionar-se davant d'unes peticions de mínims que estan dintre de les seves competències, segons han deixat constància el Col·legi d'Advocats de Barcelona i els mateixos serveis jurídics del Parlament. En una primera ronda de contactes, els promotors de la ILP han rebut el suport de tots els grups, menys de CiU, que encara no s”ha posicionat, i del PP, que segurament ho fa en contra.

Els promotors de la ILP han engegat la campanya per a la recollida de signatures amb el lema “Avui és possible” per deixar clar que les excuses competencials no són admissibles.



Cap desnonament i parc de lloguer social

Volent recuperar la consigna històrica de la PAH, la dació en pagament, els promotors van agafar la llei catalana i van buscar la manera de plantejar unes mesures que s'enquadrin dintre les competències i la llei autonòmiques. Per això amb la ILP proposen una segona oportunitat per a les persones sobre endeutades, un procés que s'activaria quan una persona no pot pagar els deutes vinculats a l'habitatge habitual i que comprendria un procediment extrajudicial primer en el qual es negociaria amb el banc; si no hi hagués acord, es passaria al procediment judicial, però garantint sempre que cap família acabi al carrer.

La ILP contempla que siguin els bancs i els grans propietaris d'habitatge les que hagin de garantir un habitatge de lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat. En cas que la propietària del pis sigui una particular, una petita propietària, seria l'administració que hauria de respondre perquè les afectades puguin romandre a l'habitatge o concedir-los un pis adequat.

La ILP contempla que siguin els bancs i els grans propietaris les que hagin de garantir un habitatge de lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat

 

A més, la ILP preveu la creació d'un parc de lloguer social a través del lloguer forçós de pisos buits en poder de bancs o grans propietàries d'habitatge, una mesura que pot enfortir-se si els ajuntaments multen als bancs que tenen pisos buits tal com està previst a la Llei Catalana per al Dret a l’Habitatge i com ja estan fent consistoris com el de Terrassa.

Per últim, la ILP vol establir que no es puguin tallar els subministraments bàsics a les persones que tenen dificultat per pagar. A Catalunya, on actualment hi ha un 10% de la població que pateix pobresa energètica, s'ha volgut resoldre el problema amb un decret –aprovat pel Parlament i actualment al Tribunal Constitucional– que a la llarga, segons valoren les entitats aglutinades en l'APE, no farà més que agreujar el problema de moltes famílies, ja que comporta que no es produeixin talls de subministrament durant l'hivern, però el deute es continua acumulant. “Ara tenim 300.000 famílies amb pobresa energètica” ha denunciat Maria Campuzano, de l'APE, a la roda de premsa, i a l'abril “tindrem 300.000 famílies amb pobresa energètica i endeutades”. Per Campuzano s'ha de començar a pensar que la pobresa energètica es solucionarà amb mesures estructurals: “Hem de començar a fer auditories de costos, altres models de gestió. L'activista creu que s'ha d'obrir el tema a qui tingui realment vocació de servei públic i començar a parlar de models no lucratius: “perquè no començar a parlar de municipalitzar? S'han de garantir uns serveis mínims i que les empreses subministradores contribueixin amb els seus beneficis a resoldre la pobresa”. La ILP, considera, és una eina per fer tot això.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades