Passeig per les façanes glamuroses del comerç injust

Una ruta nocturna pel passeig de Gràcia de Barcelona, organitzada per la campanya Som comerç just i banca ètica, assenyala les vulneracions de drets humans de les grans multinacionals dels sectors alimentari, tèxtil, electrònic i de la gran banca
Acció davant de la botiga de Zara per denunciar les condicions en què es treballa en moltes plantes productores del Tercer Món que nodreixen les grans multinacionals del sector tèxtil
Eloi Latorre 15/05/2017

Capvespre de dissabte a la part baixa del passeig de Gràcia de Barcelona. L'aire càlid invita a canya de cervesa i ronda de tapes de disseny, com fan grapats de turistes. Però dos centenars de persones aguanten dretes, estoicament, mirant cap a les façanes de les botigues de luxe del que -diuen- és un dels bulevards més cars del món. Podria ser un altre contingent de visitants a punt d'emprendre l'enèsima ruta pel top ten de les cases modernistes de l'avinguda, però els adhesius que reparteixen un grup de persones amb peto d'organitzadores apunta a una intenció ben diferent. "Suma't a la revolució de les butxaques", s'hi llegeix.

Sortim de dubtes. Per commemorar que és el Dia Mundial del Comerç Just, les entitats Setem Catalunya, Alternativa 3Oxfam Intermón, la banca ètica Fiare, FETS - Finançament Ètic i Solidari i la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES) –aplegades a la campanya Som comerç just i banca ètica– han convocat tota aquesta gent per dur-les a fer un passeig guiat per la gola del llop "dels horrors del comerç internacional", tal com sentencia el full de diari imprès que també es reparteix entre les assistents. La passejada –explica Thais Bastida, portaveu de la campanya Comerç just i banca ètica– constarà de quatre parades, i deixa clar que "són només quatre exemples de grans corporacions que no respecten els drets humans, però malauradament hi ha molts més casos".

Davant de la tenda de Nespresso es van denunciar les pràctiques esclavistes de la recolecció de cafè en països com el Brasil


Un camió que avança pel carril lateral del passeig obre camí, en direcció a la plaça de Catalunya. Primera parada, la botiga de càpsules de cafè Nespresso, entre València i Aragó. La projecció d'un vídeo a la façana, per damunt dels vidres amb grans tasses il·luminades darrere, recorda a la concurrència que, segons un informe del centre d'investigació independent Dan Watch, titulat Cafè Amarg, de l'any passat, la multinacional Nestlé, titular de la marca Nespresso, ha hagut d'acceptar públicament que no pot descartar l'ús de mà d'obra esclava en la recol·lecció de cafè al Brasil que constitueix la matèria primera dels seus productes. S'estima que el 10% d'aquestes recol·lectores que treballen en condicions indignes són infants. I malauradament, el Brasil no és una excepció. A altres països com Panamà, Hondures, Guatemala o Nicaragua es destapen cada any casos semblants. El so de la projecció no és perfecte i la imatge queda difuminada per l'última llum del dia, però suficient perquè la contundència del missatge arribi a tot el grup que aixeca el coll façana amunt.

Activistes de la campanya Banca armada van recordar que el BBVA és capdavanter entre els bancs de l'Estat espanyol en finançament de la indústria armamentística


Un tram de carrer més avall, s'arriba a la segona aturada, davant d'una sucursal del BBVA. Allí, cinc activistes de la campanya Banca armada s'ajauen a terra, vestides de vermell, on la marca dels seus cossos s'ha perimetrat amb cinta adhesiva blanca, per denunciar la col·laboració d'aquest gegant bancari amb el finançament de la indústria armamentística. Un nou vídeo denuncia que el BBVA ha invertit més de 2.700 milions d'euros en indústria d'armament des de l'any 2011, una dada que el situa com a líder entre els bancs de l'Estat espanyol en aquest sector de –per dir-ho d'alguna manera– negoci. Els 72 bancs a escala internacional que encapçalen el rànquing d'aquestes inversions han destinat 80.000 milions a la indústria de la guerra durant aquest període. La veu en off del vídeo fa un repàs rapidíssim per altres males praxis de la gran banca que han castigat les capes més empobrides de la ciutadania, des de les accions preferents als rescats per part de l'administració pública, les inversions de capital a paradisos fiscals (que fan que cada any els països més pobres deixin de recaptar 90.000 milions d'euros per a les seves arques públiques, segons Oxfam Intermon), les targetes black, o els desnonaments de famílies sense recursos que no poden fer front al pagament dels crèdits hipotecaris (48 cada dia només a Catalunya).

Davant de la botiga de Zara de passeig de Gràcia amb Gran Via, es va recordar que cap de les 50 marques liders mundials de roba no garanteixen salaris ni condicions laborals dignes

L'aturada següent arriba després de creuar a l'altra banda del passeig, fina arribar a la botiga que la multinacional de roba Zara té a la cantonada amb la Gran Via. Mitjançant una nova acció, un grup de performers de la campanya Roba neta simula les treballadores d'una fàbrica de confecció del Tercer Món, mentre un tercer vídeo recorda que les 50 marques líders mundials del sector tèxtil no garanteix uns salaris i condicions laborals dignes, malgrat l'obscurantisme de molts d'aquests fabricants a l'hora de donar detalls sobre la producció dels seus articles: a finals del 2016, només 28 grans productors havien facilitat informació a les organitzacions no governamentals sobre les fàbriques d'on sortien els seus productes.

La ruta va acabar davant de la tenda d'Apple de la plaça de Catalunya amb totes les assistents fotografiant-se amb un adhesiu on s'hi llegia "Suma't a la revolució de les butxaques"


El recorregut finalitza un tram de carrer més avall, a la lluminosa tenda del fabricant d'ordinadors i dispositius electrònics Apple que hi ha just a la cantonada amb la plaça de Catalunya. Allí, membres del Mobile Social Congress llegeixen un manifest que detalla les condicions de flexibilització i precarització del mercat de treball que caracteritza la indústria de l'alta tecnologia. Es recorda que el 50% de les empreses del sector es nodreixen de cobalt i coltan produït per la mineria de països africans com a la República Democràtica del Congo, on l'ús de mà d'obra infantil és pràctica corrent. I es fa referència al documental de la BBC Apple Broken Promises, que relata les jornades maratonianes i la pressió extrema amb què es treballa a les plantes productores de fabricants electrònics com Apple o Samsung a la Xina.

L'activitat acaba amb totes les assistents fotografiant-se amb els adhesius aixecats braços enlaire, i amb una apel·lació a practicar el consum de comerç just com a alternativa a les pràctiques visualitzades durant l'hora anterior, un sector emergent –s'explica– que ja compta amb 78 botigues i 163 punts de venda específics a tot l'Estat espanyol; i que va generar uns ingressos de 35 milions d'euros a les ONG que el fomenten a l'Estat i 900 milions arreu del món l'any 2016. També es fa una crida a utilitzar els serveis de la banca ètica, que vigila l'ús respectuós amb els drets humans en les seves inversions, un altre sector en alça que actualment compta amb 276.000 clients a l'Estat i una aportació de capitals conjunta de 171.000 milions d'euros.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades