Penes d'entre un any i un any i mig de presó per a tretze encausats pels fets de Can Vies

La sentència els condemna per atemptat i desordres però desestima les penes d'entre cinc i sis anys que demanava la fiscalia
Quatre dels processats, que formaven part d'un grup de cinc monitors d'esplai de Cerdanyola.
Gorka Leiza
Jesús Rodríguez 23/04/2015

El Jutjat del Penal número 28 de Barcelona ha interposat penes de presó d'entre un any i un any mig a 13 persones que van ser jutjades fa una setmana per la seva pressumpta participació en les protestes com a conseqüència del tancament del Centre Social Ocupat de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona, el maig de l'any passat. La sentència condemna a tots tretze processats a un any d'empresonament per un delicte d'atemptat, i a set d'ells a una pena addicional de sis mesos per desordres públics. Desestima, però, la circumstància agreujant que solicitava la fiscal per demanar penes d'entre cinc i sis anys; durant la celebració de la vista oral, la fiscal va intentar argumentar que els tretze encausats conformaven un grup organitzat que van llançar llambordes, pedres i ampolles de vidre a la policia.

Tots els condemnats van ser detinguts per agents dels mossos en un portal de la carretera de Sants en el qual s'havien refugiat la nit del 29 al 30 de maig. Pertanyen a diversos grups d'amics sense relació entre ells. Entre ells hi ha dos amics de Mollet, cinc monitors d'un grup d'esplai de Cerdanyola del Vallès i un ciutadà nord-americà que feia poques hores havia arribat a Barcelona la nit dels fets.

En el redactat de la sentència, el jutge fa una defensa de la versió policial dels fets i es fonamenta en aquesta versió per a determinar la condemna. S'ha de tenir en compte que en cap moment s'ha presentat cap altre prova -ni fotogràfica ni material ni pericial– i que per tant l'única prova en la qual s'ha basat el jutge ha estat la paraula dels Mossos d'Esquadra. Segons ha manifestat el jutge, no creu que els policies hagin mentit i considera aquesta hipòtesi com a "irracional i absurda". Descarta que els policies hagin fet un muntatge basat en "una veritat apresa" i fonamentada en la seva "mesquina ment criminal". El magistrat Yáñez esgrimeix l'argument que "no és lògic que els agents de l'autoritat actuant de paisà decidissin detenir les persones que no havien fet res, inventant-se modes d'identificació basats fonamentalment en la roba". Afegeix, a més, que "les versions relatades pels acusats no són gens creïbles des d'un punt de vista objectiu". 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades