Ajuda a la dependència amb ànim de lucre

Diverses empreses multinacionals gestionen suculentes prestacions municipals d’atenció a domicili a costa de retallar recursos i vulnerar els drets laborals de les treballadores
31/05/2016

Actualment, a l'Estat espanyol, més de 800.000 persones són beneficiàries de prestacions socials lligades al Sistema d'Autonomia i Atenció a la Dependència. De totes elles, 183.000 reben el servei als Països Catalans. En aquest paquet, en gran part competència de les administracions municipals o comarcals, s'hi inclouen els serveis (i també les prestacions econòmiques) per atendre algunes persones en situació de dependència i millorar la seva qualitat de vida. De totes aquestes mesures, la més destacada –pel volum d'inversió econòmica i pel nombre de persones que la rep– és el servei d'ajuda a domicili (SAD).

183.000 persones reben serveis socials lligats a la llei de dependència als Països Catalans

 

El SAD és un servei d'atenció personal i ajuda en les tasques domèstiques destinat a persones amb falta d'autonomia personal i dificultats d'integració social. Atén més de 145.000 persones a tot l'Estat. Amb el desplegament de la llei de dependència i l'envelliment progressiu de la població –la mitjana d'edat de les persones que reben el servei és de 80 anys–, la base de gent usuària d'aquest servei no ha parat de créixer els darrers anys. Alhora, l'aixeta pressupostària per finançar aquest tipus de partides socials als ajuntaments i les corporacions comarcals s'ha anat tancat. En aquesta situació, l'externalització del servei del SAD a empreses privades o associacions s'ha convertit en el model de gestió més estès, quasi únic. A les comarques de Barcelona, un 93% dels serveis d'atenció domiciliària són gestionats per empreses privades. Aquesta xifra arriba pràcticament al 98% a les poblacions de la zona que tenen més de 50.000 habitants.

A les comarques de Barcelona, un 93% dels serveis d’atenció domiciliària són gestionats per empreses privades. La xifra arriba al 98% a les poblacions de la zona amb més de 50.000 habitants

La gestió del SAD s'ha convertit en un negoci rendible i amb perspectives de creixement de beneficis per a moltes grans multinacionals de sectors en crisi, com el de la construcció, que els darrers anys lluiten per repartir-se el pastís dels serveis socials. Gegants del totxo com ACS –a través de la filial Clece–, Sacyr –amb la marca Valoriza–, Eulen, Ferrovial o OHL han guanyant concursos públics gràcies a ofertes de preus mínims –difícils d'assumir per qualsevol petita o mitjana empresa local o associació– i a costa d'empitjorar les condicions laborals de les treballadores. Segons un informe de l'Observatori DBK, les prestacions del servei d'ajuda a domicili van generar uns ingressos de 1.075 milions d'euros per a les constructores l'any 2014.

El cas de Clece

El cas de Clece és un dels més paradigmàtics. Pertany al Grup ACS (Actividades de Construcción y Servicios), la multinacional de la construcció de l'IBEX 35 presidida per Florentino Pérez, que també n'és el màxim accionista individual. La companyia ha obtingut un 6% de beneficis (220 milions d'euros) només durant el primer trimestre de 2015. Com a dada destacable, cal recordar que ACS va ser responsable del projecte Castor a través de la seva filial Escal UGS. L'empresa es va endur 1.350 milions d'euros d'indemnització pública (més interessos), un benefici que moltes associacions de la societat civil han considerat il·legítim i que repercutirà en la factura del gas de les consumidores durant els propers 30 anys.

Segons l’observatori BDK, aquestes prestacions van generar uns ingressos de 1.075 milions d’euros per a les companyies del sector de la construcció l’any 2014

Clece va néixer l'any 1992 com a empresa centrada a oferir serveis de neteja a les administracions públiques. Actualment, també gestiona residències, centres de dia, escoles infantils i serveis d'àpats, subministra serveis a aeroports i fa el manteniment de parcs i monuments històrics, entre altres. En el camp dels serveis socials, com en la resta, Clece es nodreix majoritàriament de l'obtenció de contractes d'externalitzacions de serveis d'ajuntaments i administracions públiques. En el cas concret del SAD, Clece ofereix aquesta prestació a municipis amb una grandària important com Sabadell, Gavà, part de Barcelona, Màlaga, Sevilla, Valladolid, Almeria i vuit districtes de Madrid. Els serveis socials representen un 30% dels ingressos de l'empresa. Segons la memòria de 2015 de la corporació, Clece dóna servei d'atenció domiciliària a 86.000 persones a tot l'Estat i té més de 21.000 treballadores contractades.

/ HUGO CORNELLES

 

Paral·lelament al creixement del volum de negoci de la filial de la constructora, també han augmentat les demandes i les manifestacions que denuncien vulneracions constants dels drets laborals de la plantilla. En el cas del SAD de Sabadell, moltes treballadores estan en peu de guerra contra l'empresa. “Jo ja he posat més de 200 demandes. Als jutjats de Sabadell, ja em coneixen”, afirma Rosa Salido, treballadora familiar contractada per Clece. L'empresa es va fer amb el servei a tota la ciutat vallesana l'any 2012, amb un import assignat de catorze milions d'euros. “Des de l'arribada de Clece, s'han incomplert les condicions acordades: en moltes ocasions, s'han comptat malament els temps dels desplaçaments entre domicilis, no ens han pagat els tiquets de transport o els plusos corresponents, no comptem amb el material adequat i acabem fent serveis extres fora de jornada”, afirma Salido.

El més d’abril passat, Clece va guanyar un contracte municipal per gestionar una de les quatre zones del servei d’atenció domiciliària a Barcelona

Una altra de les denúncies és que l'empresa compta una durada del servei de 57 minuts a cada llar en lloc d'una hora; d'aquesta manera, s'ajusten al mínim de tres minuts de desplaçament entre domicilis (un període que, a la pràctica, gairebé mai no és tan curt) i poden encabir més serveis en una jornada laboral. Per aquest motiu, al llarg de la setmana, les treballadores acaben fent moltes hores extres de feina arran dels desplaçaments. Tot i que diverses sentències judicials i inspeccions de treball donen la raó a les treballadores, aquestes continuen denunciant l'incompliment dels acords per part de Clece. La filial d'ACS, a més, va reduir la plantilla de 218 a 180 persones.

Gestió del SAD a la capital

El més d'abril passat, Clece va guanyar un contracte municipal per gestionar una de les quatre zones del SAD a Barcelona. En els pocs mesos transcorreguts, les treballadores ja han començat a denunciar alguns incompliments del conveni i l'empitjorament de les condicions laborals (el servei estava gestionat per l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament fins fa un parell de mesos). Malgrat que, en el plec de condicions del concurs públic, el nou govern de Barcelona en Comú havia reforçat el projecte tècnic enfront de l'econòmic (80%-20%, davant del 60%-40% anterior) per afavorir les entitats i les empreses més socials, dues de les zones del SAD de Barcelona (que ofereix un contracte de 66 milions d'euros pel 2016) han acabat en mans de dues constructores: Clece i Valoriza. La cooperativa Suara ha mantingut la gestió de les altres dues.

/ HUGO CORNELLES

 

Davant d'aquest fet, fonts de l'Ajuntament de Barcelona afirmen que l'adjudicació del concurs s'ha fet “amb absoluta transparència i a càrrec d'un comitè d'experts independent” i que estaran atentes al compliment de les clàusules del servei pel que fa a la qualitat i les condicions laborals de les empleades. També afirmen que volen estudiar “una escletxa legal, amb l'aplicació d'algunes directives europees, que permeti objectivar i mesurar els valors diferencials de les entitats del tercer sector en els processos de concursos públics”, fet que actualment no és possible a causa dels obstacles que posa la llei de contractació pública.

Durant els pocs mesos transcorreguts, les treballadores han començat a denunciar incompliments del conveni i l’empitjorament de les condicions laborals

A l'hora d'avaluar el plec de condicions econòmiques per aconseguir aquests contractes, els avantatges de les gran empreses com Clece són clars. “Com a administració, necessites una garantia que l'empresa que es presenta pot fer front a un volum de contractació elevat. Pots intentar equilibrar-ho posant barems socials al plec de condicions del contracte, però les grans empreses tenen moltes més possibilitats en el plec econòmic. Hi ha alguns detalls, com tenir certificats ISO o altres segells de garantia econòmica, que donen punts i solen ser difícils d'assolir per les empreses petites o les cooperatives”, explica Lluís Perarnau, membre de Crida per Sabadell. El grup municipal, que governa la ciutat juntament amb Esquerra Republicana, es planteja la municipalització d'aquest servei el 2017 i també un augment de la fiscalització institucional: “El govern municipal ha d'efectuar un control més estricte del compliment del servei del SAD i del respecte pels drets de les persones que hi treballen”. “Estem fent un estudi sobre què suposaria la municipalització i també preparem el plec de condicions per si hem de treure el servei a concurs públic l'any vinent. Cal que es tingui present la possibilitat que, si no es compleixen les condicions, l'administració pugui recuperar el servei, perquè posar una multa a vegades no és gaire eficient amb empreses tan grans. També estudiem incloure una clàusula que deixi fora dels concursos públics les companyies que operen en paradisos fiscals. És una qüestió de voluntat política”, remarca el membre de Crida per Sabadell.

 

---------------------------
Un model defensat per ESADE

La privatització del SAD no ha estat sempre el model predominant. De fet, és a partir de principis dels anys 2000 que es comença a justificar la idea d’externalitzar aquest servei a empreses. Fonts de la CGT de la Diputació de Barcelona assenyalen un informe encarregat per la institució provincial a l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’ESADE l’any 2003 –amb el govern del PSC– com el primer que defensa de manera clara el model de privatització del servei, tot i que en aquell moment ja s’aplicava a l’Ajuntament de Barcelona. “A tot l’informe, es planteja que les administracions públiques no estan preparades i tenen debilitats tècniques i organitzatives”, afirma una treballadora de la CGT vinculada a l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona. Sobre l’acció dels ajuntaments i les professionals del treball social, l’informe afirma que fan “una gestió insuficient” i que “no disposen de la capacitat tècnica ni organitzativa necessària per assegurar la construcció d’un sistema estructurat i homogeni en l’àmbit dels serveis socials domiciliaris pel conjunt del món local”.

L’any 2003, un informe encarregat per la Diputació de Barcelona defensava unes privatitzacions de serveis que ja s’aplicaven a l’ajuntament de la capital

L’estudi entrevista setze ajuntaments de les comarques de Barcelona que avalen la privatització i assenyala que “la productivitat i l’eficiència incrementen”, que es manté la qualitat i que es té “més capacitat de produir el servei en hores fora de l’horari públic, com les nits i els caps de setmana”. Finalment, l’estudi d’ESADE recomana que el servei d’ajuda a domicili es proporcioni mitjançant “un operador extern no públic”, ja que “preserva un bon nivell d’especialització tècnica” i “descarrega més feina a l’administració”. A les comarques de Barcelona, el 74% de les hores de SAD estaven gestionades per empreses privades l’any 2007. La xifra va augmentar fins al 93% l’any 2013. El percentatge és més baix en el cas dels municipis més petits (entre 5.000 i 10.000 habitants) de la zona, on el SAD externalitzat representa un 44% del total.

Una fotografia de la seu d’ESADE a Sant Cugat

 

Aquest informe també defensa el copagament del servei, una pràctica que actualment ja és habitual. A l’informe, es planteja que és un sistema “equitatiu”, en què “tothom que tingui la mateixa necessitat pot trobar la mateixa resposta amb un cost ajustat a la seva situació socioeconòmica”. Però aquesta manera de fer ha estat molt criticada per sindicats com la CGT.

En darrer terme, són les mateixes empreses del sector, com Clece o Eulen, les que fan una defensa “de la col·laboració pública-privada” i ara es feliciten pel desplegament de la llei de dependència. Un dirigent de Clece afirma que “l’entrada en vigor de la llei ha coincidit amb un context de crisi que ha limitat la seva aplicació”, mentre que Judith Mesa, de la Fundació Alares, considera –directament– que “cal més dotació pressupostària i un revulsiu a l’economia espanyola farà que el client (sic) pugui pagar un servei adaptat a les seves circumstàncies”

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: