Territori

Com arrasar dues vegades La Punta de València

El rebuig al projecte de la ZAL, declarat nul pel Tribunal Suprem en el 2015, uneix a més de 30 entitats veïnals i col·lectius en defensa de l'Horta. Aquest pla inacabat d'expansió del port de València va assolar l'horta i alqueries d'aquesta pedania
La Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori exposa de nou el pla de la ZAL tot i la llarga història d'oposició veïnal
Lluïso Llorens
17/07/2017

Fa catorze estius es va enderrocar la Casa del Fiscalero, l'última alqueria en peus habitada a l'Horta de La Punta. Amb ella se soterraven 750.000 metres quadrats d'horta productiva al sud de la ciutat de València, més desenes d'alqueries que van córrer la mateixa sort entre els anys 2000 i 2003. També desenes de famílies van haver d'abandonar no solament un terreny, en molts casos ja treballat pels seus avis, sinó també una forma de vida arrelada a la terra. El port de València, que unes dècades abans va ocupar la platja del proper barri de Natzaret i el litoral de la pedania, no va deixar d'expandir-se i va projectar després una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), per a açò necessitava el territori de la pedania de La Punta.

En el 2013 el TSJCV els va donar la raó i va declarar "nul de ple dret" el projecte, resolució que el Tribunal Suprem va ratificar amb la seva nova sentència de nul·litat del projecte

El projecte va ser avalat per l'Ajuntament de la ciutat i afavorit pel Ministeri de Foment. Les vies de Renfe haurien d'accedir al nou espai industrial-intermodal i Iberdrola va construir una subestació elèctrica per a portar l'energia al nou complex portuari. Les veïnes organitzades en l'associació La Unificadora van intentar detenir tota eixa maquinària corporativa i van plantar cara durant més d'una dècada a les pretensions de l'Autoritat Portuària de València. Ja desterrada, l'associació veïnal va continuar oposant-se a la realització del projecte. D'aquesta manera, en 2013 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) els va donar la raó i el va declarar "nul de ple dret". El 2015 el Tribunal Suprem va ratificar aquesta resolució i va sentenciar novament la nul·litat del projecte. Tot havia servit per res i el que va ser horta productiva ara és un immens solar.

Després de les sentències el sòl havia recuperat la qualificació de 'zona no urbanitzable d'especial protecció' / Lluïso Llorens

 


Fa uns dies, el Govern valencià va tramitar, a través de la Direcció general d'Obres Públiques, un nou Pla especial per al desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del port de València, en el mateix sòl que després de les sentències havia recuperat la qualificació de 'zona no urbanitzable d'especial protecció'. Actualment està exposat públicament en la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana i, per a evitar la seua posada en pràctica, unes 30 entitats que comprenen diferents associacions veïnals, culturals, conservacionistes i agràries han constituït una plataforma cívica.

"La Conselleria té l'obligació d'informar-nos del procés que es vaja desenvolupant amb el projecte. Pretenem aturar-ho i que s'òbriga un debat ciutadà", explica Josep Gavaldà, integrant de Per L'Horta

Representants de 14 entitats que integren la plataforma es van personar a la Conselleria per a fer un lliurament conjunt de declaracions de persona jurídica interessada "per a demostrar el compromís en contra del projecte". "D'aquesta manera la Conselleria té l'obligació d'informar-nos del procés que es vaja desenvolupant amb el projecte. Pretenem aturar-ho i que s'òbriga un debat ciutadà", explica Josep Gavaldà, integrant de Per L'Horta, un moviment social hereu de la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la protecció de l'Horta de València.

Per L'Horta és un moviment social hereu de la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la protecció de l'Horta de València / Per l'Horta

 


Josep revela la seva sorpresa en constatar que "el nou Govern reprenga aquest tema, impulsant un nou pla per a la ZAL. Nou entre cometes", emfatitza, "perquè és pràcticament igual que l'anterior. Han incorporat un carril bici qualificant-ho com a corredor verd entre el Parc Natural de l'Albufera i València. La Punta encara compleix eixa funció essencial per a la ciutat" afirma, i continua "a més han seguit la tradició del PP, en presentar el projecte en ple estiu, limitant-se'ns així el temps per a al·legar" i alerta que "aquest projecte va relacionat amb el disseny de nous vials com l'ampliació de la carretera V-30, l'enllaç des de la pista de Silla o l'accés nord al port que afectaria els barris de la Malvarrosa i El Cabanyal".


El solar de la vergonya

Gavaldà qualifica el projecte com "una burla, una mostra del grau de genuflexió de l'Ajuntament i la Generalitat davant el port de València. S'estan rient de la sentència del Tribunal Suprem i investigarem al detall les possibilitats que hi ha d'apel·lar en aquest tribunal". El representant de Per l'Horta anuncia que seguiran realitzant accions com la que va tenir lloc el dissabte passat, on la plataforma va secundar la iniciativa de les veïnes de la Punta en una acció de denúncia de l'estat d'abandó que pateix la pedania, en la qual es van arreplegar enderrocs i es va netejar de mala herba el solar de l'antic Casal de la Pau.

Les veïnes de la Punta van fer aquesta acció de denúncia de l'estat d'abandó que pateix la pedania / Lluïso Llorens


Un dels arguments de l'Autoritat Portuària de València (APV) per a dur a terme el nou pla és que "ja s'han invertit 105 milions d'euros en expropiacions", com va declarar el seu president Aurelio Martínez als mitjans de comunicació, argument al qual l'alcalde de la ciutat Joan Ribó suma la impossibilitat de revertir al seu estat originari els terrenys: "M'agradaria que es poguera recuperar l'horta que hi havia, però en aquests moments la mateixa sentència del Suprem sembla que ho diu taxativament: no es pot recuperar, s'haurà d'indemnitzar a aquestes persones, però lamentablement no es pot recuperar. En aquests moments el cost econòmic de tirar arrere açò és inassumible", declarava Ribó en una nota de premsa d'Alcaldia el març passat. Gavaldà sosté que "l'argument econòmic que s'esgrimeix cau, perquè la ZAL no està acabada i dur-la a terme suposarà una inversió encara més elevada, possiblement més que revertir la funció de la terra com a horta productiva".

Mireia Vidal, antiga habitant de Casa Palmera, expulsada al costat de la seua família de La Punta i integrant de l'associació de veïnes la Unificadora, transmet la decepció de les veïnes

En aquest sentit, Mireia Vidal, antiga habitant de Casa Palmera, expulsada al costat de la seua família de La Punta i integrant de l'associació de veïnes la Unificadora, apunta que "es parla de la despesa en les expropiacions, però encara ens preguntem: on han anat a parar les teules, bigues i altres elements de les nostres cases que van desmuntar pedra a pedra?, també es van portar la flor de la terra, el primer metre i mig de sòl fèrtil d'un gran valor, i qui van ser els seus beneficiaris?". Mireia transmet la decepció de les veïnes expulsades, "no acabem d'entendre-ho, ens sentim defraudades", afirma.

Vidal tenia tres anys quan l'associació va començar a mobilitzar-se i tretze quan va haver d'abandonar La Punta, "vam continuar lluitant més de deu anys en els tribunals i encara seguim. Estem cansades després de tants anys d'una lluita justa, com han sentenciat els tribunals", i denuncia la falta de diàleg: "no s'ha comptat amb nosaltres, no existim ni per a l'Ajuntament, ni per a la Conselleria, ni molt menys per a la APV. Els arguments són merament econòmics, no pensen què ha sigut de les nostres vides. Moltes patim una síndrome d'estrés posttraumàtic, que ha influït en la nostra salut, sobretot de les persones més majors". En aquest sentit afegeix: "Caldria fer una llista, investigant què ha sigut de la nostra gent, moltes van morir poc després d'haver sigut expulsades". I continua "l'Ajuntament de València deuria almenys fer un acte públic, simbòlic, de desgreuge amb les víctimes de la ZAL, com molt encertadament va fer el Govern valencià amb les víctimes del metro".

Mireia Vidal tenia tres anys quan l'associació va començar a mobilitzar-se i tretze quan va haver d'abandonar La Punta / Lluïso Llorens



Tant Mireia com Gavaldà es manifesten "perplexes" davant les pretensions del Port: "Ho volen tot. Per a què aquesta ZAL?, tenen una altra al costat de Sagunt". En aquest cas fan referencia a Parc Sagunt, un pol industrial d'una societat en part constituïda per la Generalitat Valenciana i que compta amb tres milions de metres quadrats de terrenys al costat del Port de Sagunt, també regentats per l'APV. Mireia ens transmet les reivindicacions i desitjos de les veïnes de la Punta amb les quals encara té contacte: "La nostra exigència és la reversió dels terrenys en horta, almenys que siga per a ús i gaudi públic. Hi ha veïnes que abans que acabar la ZAL preferirien que ho deixaren com està, que siga el solar de la vergonya d'una era de destrucció, un exemple del que no ha de tornar a ocórrer".

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: