Drets

Diverses traves institucionals bloquegen l'arribada de refugiades a Catalunya

Quan va esclatar la crisi de les persones refugiades, la Generalitat afirmava que Catalunya n'acolliria entre 1.000 i 5.000, un càlcul aproximat respecte a les 17.680 que es comprometia a acollir l’Estat espanyol. El febrer de 2016, només n'han arribat 18
Refugiats procedents de Síria esperant creuar la frontera entre Sèrbia i Croàcia, la tardor passada
Rober Astorgano (fotomovimiento)
26/02/2016

Catalunya només compta amb 91 places d'acollida per a refugiades, gestionades des de la Creu Roja, l'ONG ACCEM i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). La responsable d’incidència política i social de la CCAR, Pascale Coissard, explica que tant aquest organisme com la Creu Roja assenyalen que Catalunya té unes necessitats especials d’asil. “L’any 2014, s'havien demanat 785 sol·licituds a la comunitat autònoma, que només comptava amb 28 places d'acollida, deu de les quals eren gestionades per la CCAR i les divuit restants entre ACCEM i la Creu Roja”, explica Coissad.

Arran de la pressió exercida des de la xarxa Asil.cat, s'han obert 91 places a Catalunya, gràcies al reial decret aprovat pel Consell de Ministres del govern espanyol l'11 de setembre passat, promogut amb l'objectiu d'adaptar la capacitat d'acollida del país a les necessitats existents després de l'augment de sol·licituds de protecció internacional. Malgrat això, les 91 places ofertes a Catalunya ja estan ocupades, tot i que ACCEM i la Creu Roja treballen dia a dia per poder ampliar-ne el nombre i, per tant, la xifra “segurament variarà”.


El 2012, el nombre de persones que van sol·licitar asil a l'Estat espanyol va caure, però, a partir de llavors, la xifra no ha parat d'augmentar, fet que Pascale relaciona amb el conflicte sirià, que va esclatar el 2011. L'any 2014, el nombre de sol·licituds havia ascendit fins a 6.000 i, el 2015, es calcula que va ser gairebé el doble. Coissard afirma que és una "quantitat ridícula" en comparació de les més de 800.000 sol·licituds que rep anualment Alemanya, però, si ho posem a escala espanyola, la xifra triplica el nombre de sol·licituds de l'any 2012.

Actualment, hi ha 96 persones sirianes ateses per l'entitat amb l'expedient obert, és a dir, que encara no han obtingut l'estatut de refugiades

La representant de la CCAR informa que, actualment, hi ha 96 persones sirianes ateses per l'entitat amb l'expedient obert, cosa que implica que encara no han obtingut l'estatut de refugiades. Coissard especifica que la majoria de la gent siriana no obté l'estatut de refugiada, que és el que sol·liciten les persones que són perseguides individualment al seu país, sinó la protecció subsidiària, destinada a les persones que vénen d'un país on la violència és generalitzada.

La responsable d'incidència política i social de la CCAR recorda que l'ambaixada espanyola i altres delegacions diplomàtiques europees al Líban estan denegant els visats, "perquè, per obtenir un visat Schengen, has de demostrar que després podràs tornar al teu país d'origen, tornada que els sirians no poden assegurar”.

Concertració a Barcelona, el setembre passat, convocada per Stop Mare Mortum (SMM) i Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)  per reclamar una acollida digna per a les refugiades / Roser Gamonal

 

Davant d'aquest escenari, l'única solució és l'extensió familiar, permís que poden sol·licitar aquelles persones que han obtingut algun tipus de protecció subsidiària o estatut de refugiada i que el poden  transmetre a les seves familiars. Coissard, però, es lamenta que l'extensió familiar sigui un procés tan llarg, "dotze mesos com a mínim, depenent del país d'origen". També afegeix que és un procediment "molt desconegut per les ambaixades als països d'origen, fet que dificulta la reunificació de les famílies”.



Una ajuda humanitària responsable

La Fede.cat és una de les entitats que assessoren les administracions catalanes en matèria de refugi i, juntament amb Asil.cat i Stop Mare Mortum, s’encarrega d’organitzar el teixit de la societat civil a Catalunya. Les tres entitats també treballen la sensibilització per evitar l’augment del racisme des dels atemptats de París o els successos de Colònia. Un altre dels aspectes més reiterats per LaFede.cat és la necessitat que les iniciatives solidàries ciutadanes es coordinin amb les entitats que treballen o tenen experiència provada en ajuda humanitària per evitar la descoordinació i el malbaratament de recursos i donacions.

Pascale Coissard lamenta que l'extensió familiar sigui un procés tan llarg, "dotze mesos com a mínim, depenent del país d'origen", i "desconegut per les ambaixades als països d'origen"

Pepa Martínez, directora de Lafede.cat, considera que cal tenir contactes d'altres organitzacions als països receptors per garantir l'eficàcia dels ajuts i no augmentar el caos a les fronteres. També recorda que, a tots els països europeus, hi ha ONG locals o delegacions d'ONG internacionals canalitzant l'ajuda i que cal pressió política per desbloquejar la situació i obrir vies de pas segures. L'entitat promou l’aportació econòmica a organitzacions especialitzades, a més de la participació en moviments o organitzacions socials que denunciïn la mala gestió de la crisi migratòria.


El pla Ciutat Refugi, prorrogat

A partir del repartiment de quotes establert a Brussel·les, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que destinaria deu milions d’euros, dels 22,2 de superàvit que va tenir durant el 2015, a l’arribada de persones refugiades. Amb l'ajut de diverses entitats i institucions, l’Ajuntament va planificar el pla Barcelona, Ciutat Refugi, que proposava un programa d’emergència per rebre les persones refugiades a Catalunya. Però l’any s’acabava i només havien arribat vuit persones a l’Estat espanyol; així doncs, l’Ajuntament va destinar els diners a altres projectes.

“7,5 milions van anar destinats a la compra de pisos de persones vulnerables a la ciutat; 2,5, a beques menjador destinades a les mateixes famílies, i el restant, a programes per a les persones refugiades que ja estan a la ciutat”, especifica el coordinador del pla Ciutat Refugi, Ignasi Calbó. Els 7,5 milions d’euros destinats a la borsa d’habitatge també anirien destinats a les persones refugiades, però no només a les que arriben per la quota, sinó també a migrants sense papers. “Volíem evitar qualsevol tipus de situació privilegiada”, afirma Calbó. El coordinador assenyala que les ucraïneses, així com altres sol·licitants d’asil, es troben en un buit legal que no els permet demanar refugi i surten del programa estatal per "diverses raons".

Regressió en polítiques migratòries

El responsable de polítiques de cohesió social i del món àrab de CCOO de Catalunya i president del Centre d'Informació per a Treballadors i Treballadores Estrangeres (CITE), Ghassan Saliba, apunta que el Partit Popular va acabar amb tots els programes integrals per a les refugiades durant el segon mandat d'Aznar. “Abans, hi havia programes integrals tant per les persones refugiades com per les persones que vivien als camps de Ceuta i Melilla”.

El 2014, el nombre de sol·licitants d'asil a l'Estat espanyol va ascendir fins a 6.000 i, el 2015, es calcula que va arribar gairebé al doble. A Alemanya, cada any hi ha 800.000 peticions d'asil / Roser Gamonal

 

El president del CITE recorda que l’Estat espanyol comptava amb un programa d'acompanyament de les persones migrants des de Ceuta i Melilla fins a la península. “L’acompanyament incloïa allotjament, manteniment i cursos de formació de llengua i de cerca de feina”. El programa era gestionat per entitats com l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) i la Creu Roja, que rebien ajudes de l’Estat. ACSAR es dedicava a impartir cursos de castellà i també impulsava una borsa de treball; la Creu Roja gestionava l’allotjament i la manutenció. El programa va ser eliminat i, ara, l’Estat subvenciona la CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) i la Creu Roja, però no hi ha cap iniciativa que abordi la temàtica de manera global, fet que afecta principalment les persones refugiades que ja viuen al territori.

El coordinador del pla Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, alerta que el govern de l'Estat "no ha respost" davant cap de les reunions que li han plantejat

Calbó qualifica la posició de l’Estat de tancada i impermeable: “No ha respost davant cap de les reunions que li hem plantejat; no coneixem convenis amb entitats ni quines són les seves polítiques de refugi”. Calbó adverteix que no tenen coneixement de cap tipus de política estatal que vagi més enllà que l’assistència primària i immediata i critica la falta d’eines per facilitar la integració de les persones nouvingudes. A més, Calbó recorda que l’Estat espanyol compta amb una de les polítiques migratòries menys protectores i garantistes de la Unió Europea.

El pla Ciutat Refugi plantejat per l’Ajuntament de Barcelona inclou un pla operatiu que pretén aportar més serveis socials a la ciutat, així com més participació i sensibilització per part de la societat. També anhela fomentar la cooperació internacional amb les ciutats del sud d’Europa, com ara Lampedusa, Lesbos, Atenes i Beirut. En l’àmbit de la cooperació internacional, l’Ajuntament aposta per potenciar la cooperació municipalista en dos sentits: alleugerir la càrrega que suposa l’arribada massiva i remarcar la incidència política de les ciutats. "Som nosaltres les que estem gestionant la integració de les persones migrants, però no tenim cap fons ni prou incidència política".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

Refugiades, sí. Migrants, també

Paula Ericsson diumenge, 13 setembre, 2015

Sota el lema Refugees Welcome, la manifestació de suport a les refugiades convocada per Stop Mare Mortum (SMM) i Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) va reunir més d’un mile