Greuges, tòpics i mentides sobre el ‘top manta’

Les rèpliques de samarretes i sabatilles esportives atribuïdes als venedors ambulants també es comercialitzen a les botigues de ‘souvenirs’ de la Rambla de Barcelona.
05/04/2016

L'Ajuntament de Barcelona va convocar una Taula de Ciutat per abordar el fenomen de la venda ambulant irregular. El seu president, Jordi Coronas (ERC), i la regidora Laia Ortiz (BeC) van tancar en fals aquest espai de debat el 9 de març passat: van presentar unes conclusions que no havien estat consensuades amb les entitats més representatives dels manters, com Tras la Manta, SOS Racisme, l'Espai Immigrant i, sobretot, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

/ARIANA NALDA
Botigues de ‘souvenirs’ de la Rambla de Barcelona / ARIANA NALDA

 

Des d'un primer moment, però, la taula presentava sonores absències. Miguel Ángel Fraile, secretari general de la Confederació del Comerç de Catalunya, havia rebutjat la invitació de negociar amb els manters al·legant que no compartiria taula amb “un representant de persones que fan una activitat il·lícita i delictiva”. Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç, es va sumar a la negativa afirmant que “els comerciants no tenen res a fer en aquestes primeres sessions”. PIMEC Comerç també va tancar la porta al diàleg. Aziz Saye, portaveu dels venedors ambulants, no entenia la negativa dels comerciants a seure a la taula i afirmava: “Hi ha moltes botigues que venen els mateixos productes que nosaltres”. D'on surten les samarretes i les sabatilles esportives que venen els manters? Qui les fabrica? On s'emmagatzemen? Per què la policia i la justícia no persegueixen els fabricants? La resposta a aquestes preguntes és molt més complexa i sorprenent del que podríem imaginar.

Passejant per la Rambla de Barcelona, ens aturem a les botigues de souvenirs. La majoria d'aparadors exposen les samarretes esportives oficials, que duen una etiqueta de cartolina amb el segell del club de futbol i un codi d'autentificació de l'empresa de roba esportiva que ostenta la llicència. El preu de venda oscil·la entre els 75 i els 85 euros. “No teniu més samarretes?”, preguntem. Ens mostren altres peces que valen 25 euros. Comparem el tipus de teixit, les costures, els acabats... i, a simple vista, semblen idèntiques. Només hi ha una diferència, no hi ha el logotip de Nike a la part frontal. Repetim l'operació a cinc establiments diferents i obtenim el mateix desenllaç. Comparem les peces de roba amb les que es venen al top manta: realment, semblen les mateixes.

Badalona, epicentre de la distribució

Tot apunta que les botigues de souvenirs i els manters tenen el mateix proveïdor. És un secret de domini públic que l'origen de tot aquest material es troba al polígon Badalona Sud. Visitem la zona per primer cop i quedem impactats. La superfície que ocupen els centenars d'empreses especialitzades en la venda i la distribució a minoristes és equiparable a la de Mercabarna. Un gran cartell dóna la benvinguda a la clientela: Merca China Internacional. La senyalització està escrita en català i xinès. A l'avinguda del Maresme, un dels principals eixos viaris del polígon, es detecta un flux continu de camions, furgonetes i cotxes particulars. Els vehicles més grans arriben des del port de Barcelona –terminal de contenidors de l'empresa xinesa Hutchinson, la més gran del sud d'Europa– per descarregar milions de productes manufacturats al sud-est asiàtic; els vehicles petits són de comerciants del sector del tèxtil i de botigues de tot a 100 i de souvenirs. Observem plaques de matrícula de l'Estat espanyol, però també franceses i italianes.

Tot apunta que les botigues de ‘souvenirs’ i els manters tenen el mateix proveïdor. És un secret de domini públic que l’origen del material es troba al polígon Badalona Sud

En una de les naus industrials, comprovem com comerciants autòctons (parlen un català perfecte) i venedors ambulants irregulars –alguns dels que hem conegut al top manta del centre de Barcelona– passen per caixa indistintament. Hi ha de tot: samarretes, sabatilles esportives, ulleres de sol i bosses de mà. La semblança amb els productes originals és extraordinària, però no duen estampat el logotip de la marca o el pin de metall en el cas de les bosses de mà. En llenguatge tècnic, s'anomenen rèpliques i no falsificacions. La diferència és subtil, però, en molts casos, la judicatura entén que no hi ha delicte si no hi havia “la voluntat d'enganyar el consumidor”. Si, després de comprar el producte al majorista, el venedor hi afegeix l'estampació d'un logo de Nike, per exemple, aleshores la peça passa a ser considerada una falsificació.

Darrerament, molts venedors ambulants ofereixen les mateixes rèpliques de les botigues de ‘souvenirs’, sense logotips afegits que les converteixin en falsificacions

L'observació quotidiana del top manta barceloní ens confirma que, darrerament, molts dels venedors estan optant per no posar el logotip, és a dir, per vendre les mateixes rèpliques que venen les botigues de souvenirs. Quan surten dels magatzems de Badalona, els productes s'acumulen als infrahabitatges dels venedors ambulants, molts d'ells concentrats al barri del Besòs de Barcelona. Els membres de la comunitat senegalesa opten per acumular els farcells individuals als pisos de la planta baixa dels edificis on viuen, pisos que la Guàrdia Urbana acaba considerant magatzems. “Ni són magatzems ni som cap màfia, només és solidaritat entre nosaltres, ens ajudem”, assegura el portaveu del sindicat de manters.

Decomisos a petició de part

Segons la informació de l'Ajuntament de Badalona, entre el 9 i el 10 de març d'enguany, la Guàrdia Urbana va decomissar 972 parells de sabatilles “suposadament” Adidas i es van obrir dues diligències penals, en relació amb un import aproximat de 82.600 euros. En aquest sentit, els últims set mesos, s'han efectuat quatre operacions policials. El resultat: onze imputacions –per un presumpte delicte contra la propietat intel·lectual– i el decomís de material per un valor estimat d'1,2 milions d'euros.

Els membres de la comunitat senegalesa acumulen els farcells individuals als pisos de la planta baixa dels edificis on viuen, pisos que la Guàrdia Urbana considera magatzems

Els decomisos de material falsificat, en molts casos, es fan a instàncies dels pèrits de Nike o Adidas, que acompanyen els equips de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyol. Als judicis contra els manters, també s'hi presenten aquests pèrits, que certifiquen davant del jutge si un producte és una falsificació o una rèplica, dos supòsits que tenen conseqüències penals molt diferents, sobretot perquè una sentència condemnatòria pot suposar l'expulsió del país per a un manter. Si els pèrits no impulsen l'actuació dels cossos policials o no certifiquen que la còpia dels productes té voluntat d'enganyar el consumidor, els processos no tiren endavant. Per què les companyies haurien de tenir una actuació més benevolent amb els grans distribuïdors que amb els manters? L'estructura global del negoci pot ajudar a entendre-ho.

Producte oficial i rèplica, un mateix negoci

Els quatre productes estrella dels venedors ambulants són les sabatilles esportives, les samarretes de clubs de futbol, les bosses de mà i les ulleres de sol. Nike, Adidas i Puma són les tres marques que, respectivament, ostenten la llicència per fabricar la roba esportiva del FC Barcelona, el Reial Madrid i el RCD Espanyol. Nike, per exemple, compta amb 744 centres de producció i 998.880 treballadores a 43 països, segons dades de la revista especialitzada Modaes. La seva activitat productiva, però, no es fa a través d'una estructura pròpia, sinó mitjançant tercers. El gruix de les subcontractes es troben a la Xina, el Vietnam, Tailàndia, Indonèsia, Sri Lanka, el Pakistan, Malàisia, Turquia, Mèxic i Cambodja. El 42% de les sabatilles esportives es fan a la Xina i un 6% de la producció mundial de samarretes surt d'una única factoria de l'empresa Yue Yuen Industrial. En aquesta extensa xarxa de fàbriques, on les treballadores reben remuneracions d'entre 50 i 150 euros al mes, les sabatilles esportives tenen un cost de producció inferior a un euro, tot i que després es vendran als Estats Units i a Europa per un preu cent vegades superior.

El polígon industrial Badalona Sud ocupa una superfície de dos quilòmetres quadrats / A. N.
El polígon industrial Badalona Sud ocupa una superfície de dos quilòmetres quadrats / A. N.

 

Yue Yuen Industrial, entre altres, rep el disseny de samarretes i sabatilles abans que surtin al mercat per poder fer els encàrrecs de la matèria primera. Un cop produïda la remesa encarregada per Nike, el material sobrant roman als magatzems. La solució a les elevades despeses d'emmagatzematge és un win-win per a totes les parts. Nike no rubrica un contracte d'exclusivitat amb la fàbrica –això abarateix la contractació del servei– i, com a contrapartida, amb l'estoc sobrant, es fabriquen samarretes i sabatilles sense la llicència oficial, però amb el mateix disseny i els mateixos materials que han quedat als magatzems. Nike és permissiva amb aquesta pràctica, ja que això garanteix un mercat més ampli per les tèxtils asiàtiques amb qui fabricarà a preu de saldo. És a dir, la producció, el transport, la distribució i la venda de moltes rèpliques es fa mitjançant les mateixes empreses que treballen per Nike. És el minorista o el manter qui opta per estampar-hi el segell de la marca o no.

Les sabatilles esportives surten de la fàbrica com a rèpliques ‘tolerades’. Després, altres hi afegeixen el logotip de Nike / A. N.
Les sabatilles esportives surten de la fàbrica com a rèpliques ‘tolerades’. Després, altres hi afegeixen el logotip de Nike / JESÚS RODRÍGUEZ

 

Paral·lelament a aquest mercat de rèpliques oficials, trobem falsificacions més matusseres i de baixa qualitat. El Codi Penal estableix com a delicte “l'organització per importar, posseir, utilitzar, oferir o introduir productes falsificats en el comerç”. A Barcelona, però, la persecució d'aquesta activitat se centra, sobretot, a l'últim esglaó de la cadena. Desballestar d'arrel tota la cadena d'importació i distribució de les rèpliques, fonamentals per a la posterior falsificació, afectaria el negoci de Nike, Adidas o Puma. Aquesta radiografia i el modus operandi dels principals operadors de la cadena de producció és extrapolable al sector de les bosses de mà o de les ulleres de sol, tot i que a una escala més petita

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: