Informe 2514/14, desclassificat

Un document de 33 pàgines elaborat per la Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions dels Mossos d’Esquadra (UCAEO) és la peça fonamental del cas Pandora.
17/11/2015

Té la signatura del comandament Astor 71 –nom clau d’un agent dels Mossos d’Esquadra– i va sortir el 30 de setembre de 2014 de la Comissaria General d’Informació de Sabadell en direcció al jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional espanyola, a Madrid. Es tracta de l’informe 2514/14 i és la primera vegada que transcendeix el seu contingut. L’any 2014, les 33 pàgines del document van arribar a les mans del jutge Javier Gómez-Bermúdez, amb la intenció que el magistrat considerés com a bona la hipòtesi que, darrere els Grups Anarquistes Coordinats (GAC), s’hi amaga una organització terrorista.

Una còpia de l’informe, tramès a l’Audiència Nacional el 30 de setembre de 2014  / VICTOR SERRI
Una còpia de l’informe, tramès a l'Audiència Nacional el 30 de setembre de 2014
/ VICTOR SERRI

 

Definir l’activitat d’aquestes entitats com a terrorista era un pas imprescindible per aconseguir que l’òrgan jurisdiccional excepcional fos el que assumís la competència del cas. Aquest 2015, el mateix informe ha arribat a la taula del jutge Juan Pablo González, substitut de Bermúdez i instructor de la segona fase del cas Pandora. El 30 d’octubre d’enguany, després que Enrique Costoya –advocat i veí de Sants que es troba en situació de presó preventiva– prestés declaració davant González, el jutge va fer saber per escrit que necessitava uns dies per poder analitzar la documentació entregada pels Mossos –en especial, el contingut de l’informe que avui desclassifiquem– abans d’aixecar el secret de sumari i prendre una decisió definitiva en relació amb les mesures cautelars de privació de llibertat.

L’informe parteix d’una premissa bàsica: “L’anarquisme insurreccionalista o anarconihilista és una pràctica terrorista”. Això es fonamenta en el document La mutació de l’amenaça: les noves formes de l’extremisme violent, publicat a la Revista Catalana de Seguretat Pública i redactat per l’especialista dels Mossos d’Esquadra Daniel Canals. Al glossari de l’informe, s’afirma que els GAC “són una novetat internacional perquè, fins la seva aparició, els grups d’afinitat d’una organització informal no tenien relació directa entre ells”.

La presentació pública dels GAC es fa el 17 de juny de 2012, segons l’informe. A partir d’aleshores, a l’Estat espanyol, es produeixen deu atacs amb artefacte explosiu. Els autors del document arriben a la conclusió –sense cap prova– que, tot i que no es van reivindicar amb les sigles dels GAC, la coincidència temporal els incrimina. A partir d’aquí, exposen un llarg llistat d’indicis per intentar demostrar que els grups són una organització terrorista. La majoria d’aquests indicis estan agrupats en una carpeta anomenada d’adscripció ideològica.

Butlletins interns, actes i correu xifrat

Els investigadors del cas Pandora van fer una recerca per Internet i van buidar el contingut d’un ordinador confiscat a un dels encausats. A partir d’aquí, conclouen que els mecanismes de comunicació utilitzats per les membres dels GAC són un indici més per acusar-les de terrorisme. “Els butlletins interns són l’eina que els diferents grups que formen part dels GAC utilitzen per comunicar-se i coordinar-se entre reunió i reunió”, destaquen. “Les actes de les reunions són una recopilació del contingut de les reunions generals. En primer lloc, hi ha uns aclariments previs o formals, qui redacta, qui l’edita, grups que arriben tard a la reunió i un ordre del dia. Acostumen a començar amb la lectura de l’acta anterior i la seva aprovació per, posteriorment, debatre els temes proposats. A l’acta, els acords i les decisions es redacten en negreta. A la reunió, s’acorda quan i on serà la següent reunió de la coordinadora”, afegeixen els investigadors.

Sens dubte, l’element que més crida l’atenció dels policies és l’ús del correu xifrat de RISEUP, tot i que es tracta d’un servidor de correu electrònic amb desenes de milers d’usuàries arreu del planeta. “Es tracta d’un servei de correu electrònic gratuït que proporciona eines que permeten l’ús d’Internet de manera segura als que ells anomenen activistes. El servei de correu electrònic de RISEUP es fa mitjançant comunicacions xifrades”, alerten els agents.

El pensament com a indici de terrorisme

Els investigadors han aportat a la causa un munt de llibres, banderoles, cartells, revistes i adhesius provinents de les indagacions prèvies i dels escorcolls posteriors d’ambdues fases de l’operació Pandora. No han localitzat, però, cap arma ni cap explosiu. De fet, en cap moment no s’ha responsabilitzat les encausades de l’autoria de cap sabotatge o atemptat contra caixers automàtics, sinó que els documents plasmen una atribució genèrica. Davant la manca de proves, els agents han centrat els seus esforços a fer una dissecció del contingut de les actes i els butlletins per fer un llistat d’indicis ideològics.

Només un dels indicis aportats a l’informe, extret de l’opinió d’un assistent a una assemblea dels GAC, fa referència a l’ús genèric de la violència contra “els rics”

La lluita “contra els sistemes de dominació”, la voluntat que les reivindicacions tinguin “repercussió” i “incidència social” o el principi ètic que “allò que fem i volem dur a terme haurà de ser conseqüent amb allò que pensem i creiem”, són tres dels indicis de terrorisme destacats a l’informe. En aquest sentit, la Comissaria General d’Informació conclou que “les relacions solidàries, l’extensió de les lluites i el suport mutu entre iguals són principis rectors de l’anarquisme insurreccionalista”. De tots els indicis incorporats a l’informe, només n’hi ha un, extret de l’opinió d’un dels assistents a una assemblea dels GAC, que fa referència a l’ús genèric de la violència contra “els rics”. El reproduïm textualment: “Amb un ric, mai no es podrà tenir commiseració perquè, al marge que potser no és tan mala persona, la seva funció social el fa menyspreable en si mateix; per tant, a ganivet”.

Les vagues generals i el 15-M

Les últimes pàgines de l’informe se centren en els “indicadors d’estratègia”. En aquest àmbit, considera que els GAC tenen finalitats terroristes perquè busquen “desestabilitzar l’Estat” i ho concreta amb dos exemples. La participació dels grups anarquistes a la vaga general del 29 de setembre de 2010 i a l’acció Aturem el Parlament del 15 de juny de 2011. “Aquest indici mostra la valoració positiva que fan els GAC de la participació de gent no adscrita ideològicament en el transcurs dels esdeveniments de la jornada de vaga general”, conclouen els investigadors a partir de l’acta d’una assemblea.

“El moviment del 15-M o dels Indignats, no sospitós de derivacions revolucionàries, es va veure immers, per l’habilitat de persones dels GAC, en un intent de setge al Parlament de Catalunya. Una situació que pretenia ser pacífica (senyal d’identitat del moviment del 15-M) va derivar en episodis greus de violència quan algunes de les persones concentrades van incitar a agredir els parlamentaris”, afirma el document, on es reconeix que “entre els detinguts no hi va haver cap dels investigats”.

------------------------------------------------------------

Un decàleg de pensaments prohibits

Aquestes deu frases extretes d’actes d’assemblees i incorporades als informes de l’UCAEO figuren al sumari judicial del cas com a indicis determinants per demostrar que els Grups Anarquistes Coordinats són una organització terrorista.

Indici 1A: “La majoria de nosaltres fa anys que lluitem contra els sistemes de dominació i, tot i que no som pessimistes, pensem que els esforços que fem totes, de vegades, no tenen la repercussió que haurien de tenir i, sobretot, no tenen continuïtat”.

Indici 1B: “Entenem per moviment una realitat política i col·lectiva visible amb capacitat d’incidir a la societat i, per tant, de lluitar d’una manera més efectiva contra allò que no acceptem”.

Indici 2A: “Per tirar endavant les nostres aspiracions, considerem necessari tenir com a referència una ètica llibertària que aporti coherència a tot el que pensem, decidim i fem, perquè entenem la persona com un tot, complet i indivisible. Això significa que allò que fem i volem dur a terme haurà de ser conseqüent amb allò que pensem i creiem”.

Indici 2B: “La consecució de les nostres aspiracions col·lectives i individuals dependrà d’aquest tipus de relacions solidàries, entenem la seva pràctica revolucionària com l’extensió d’altres lluites”.

Indici 2E: “Establim en cadascuna de les instàncies autoorganitzatives relacions horitzontals, no jeràrquiques, en les que les decisions que sigui necessari prendre es prenguin per lliure acord unànime i siguin només vinculants per a qui les accepti”.

Indici 2F: “Concebem l’autogestió com una manera integral de portar els nostres assumptes, a més de l’obtenció, distribució i utilització dels nostres recursos”.

Indici 2H: “Els nostres principis rebutgen la violència. No obstant això, dins la societat actual i donats els mecanismes de dominació que governen la nostra vida, considerem indispensable la pràctica de l’autodefensa”.

Indici 3A: “Sorgeix dilema: som pro violentes? Més o menys, es conclou que la violència és una eina i, com a tal, depèn d’una estratègia subjacent. El problema es planteja en aquesta estratègia: Fins a quin punt aguantem? Quins són els nostres límits, tant mínims com màxims?”.

Indici 3B: “Per a nosaltres, l’objectiu d’una anarquista, en qualsevol lloc o moment que li hagi tocat viure, és treballar durament per la insurrecció, per la dissolució de l’Estat, del Capital, del Patriarcat i de totes les estructures que ens mantenen sotmeses a relacions de poder caracteritzades per la misèria, l’abús i la humiliació”.

Indici 4C: “Amb un ric, mai es podrà tenir commiseració perquè, al marge que potser no és tan mala persona, la seva funció social el fa menyspreable en si mateix; per tant, sempre a ganivet”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: