Territori

L'Ajuntament de la Torre de Cabdella va avançar 16.000 euros del deute amb Endesa abans de signar cap acord

Sense informar-ne al ple municipal, l'alcalde Josep Maria Dalmau (PSC) va pactar amb la multinacional elèctrica un deute de 260.574 euros i la renúncia a futures reclamacions amb un acord que contravindria les resolucions d'Hisenda
La base imposable de les factures de la llum a la Vall Fosca és la del contracte històric de 1927
08/05/2017

El Govern de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) va negociar amb Endesa Eléctrica, S.A.U. finançar el deute de les factures de la llum al marge del ple municipal, mentre el conflicte entre el veïnat i l'elèctrica seguia obert. L'acord el va subscriure l'alcalde Josep Maria Dalmau, en nom de la corporació local, el 12 de gener de 2017 a Barcelona. La Directa ha tingut accés en exclusiva a aquest pacte, que xifra en 260.574 euros el deute del Consistori per una mala facturació entre els anys 2009 i 2016.

Hi ha un fet sorprenent descrit al document: el 31 de desembre de 2016, és a dir, abans de signar-lo, l'Ajuntament ja havia transferit a la companyia 16.193 euros, tot i reconèixer que Endesa estava aplicant incorrectament la base imposable a les factures de la llum.


El context: conflicte veïnal per una mala facturació

Fins al 2009, les factures es regien per un contracte històric que compensa l'explotació hidroelèctrica a la Vall Fosca. A partir d'aquell any, Endesa va canviar unilateralment el preu contractat –0'0021 euros el quilowatt– per la Tarifa d'Últim Recurs (TUR), fixada pel mercat elèctric. S'estima que la base imposable de les factures es va multiplicar per deu.

Les consumidores afectades es van aplegar sota una associació que fins al gener d'enguany va liderar l'oposició a les factures. Davant l'amenaça de talls de llum, l'Associació d'Afectades i l'Ajuntament van consignar pagar l'import reclamat per Endesa abans del 28 de febrer. A 24 hores de vèncer el termini, la Direcció d'Energia de la Generalitat va emetre un informe taxatiu, amb possibles sancions a la companyia incloses: "la normativa sectorial elèctrica no preveu, com a causa de suspensió del subministrament, l'impagament dels impostos a la factura".

Pintada a l'accés de les instal·lacions d'Endesa a la Torre de Cabdella / Clara Barbal

 


Les centrals de Cabdella, Molinos i la Plana de Mont-ros sumen una producció anual de 121 milions de quilowatts i Sallente, per si sola, genera 415 megawatts. Per al funcionament de la indústria elèctrica s'han fet preses a 27 llacs naturals d'alta muntanya. A més, la xarxa de Molta Alta Tensió (MAT) –de 440.000 volts– passa pel municipi de la Torre de Cabdella.


Un pacte que obliga el municipi a renunciar a futures reclamacions

El 12 de gener de 2017, Endesa i Alcaldia van acordar finançar 127.695'53 euros del total del deute, corresponent als anys 2009-2014. Com ja hem avançat, 16.000 es van transferir abans de rubricar el pacte; 80.000 s'abonarien abans del 31 de gener; la resta, amb tres pagaments de 10.499 euros cadascun abans del 30 de setembre.

Totes dues parts van homologar l'acord als jutjats de Lleida el 23 de febrer, però el pacte no s'ha elevat mai al ple municipal, segons hem pogut comprovar a les seves actes

Totes dues parts van homologar l'acord als jutjats de Lleida el 23 de febrer: amb ell, es va arxivar el contenciós que Endesa havia obert contra la Vall Fosca per l'impagament de les factures. Aquest acord no s'ha elevat mai al ple municipal, segons hem pogut comprovar a les seves actes, un fet que també denuncia la CUP, a l'oposició.

La seqüència dels fets no s'acaba aquí: abans de validar l'acord al jutjat contenciós núm. 1 de Lleida, l'Ajuntament havia demanat una nova consulta vinculant a la Direcció General de Tributs d'Hisenda sobre la base imposable de les factures de la llum. "Si no ho tenien clar, perquè van pagar un deute per sobre del real amb diners públics?", es pregunta el regidor de la CUP Josep Plasencia.

Entrada al túnel d'Endesa per accedir a les turbines de generació hidràulica d'energia, que aprofiten el cabal entre els estanys Gento i de Sallent 

 


Mesos abans, Hisenda ja havia declarat que la base imposable de les factures reclamades era el preu contractat el 1927. El 18 d'abril va arribar la nova resposta, i altra vegada donava la raó al municipi –veïnat inclòs: "la base imposable correspon als contractes signats per l'ús de béns comunals".

Pel que fa a les factures lliurades de l'any 2015 en endavant (per valor de 132.878'48 euros), el document manifesta que l'Ajuntament té dubtes sobre el càlcul de la base que Endesa "ha tingut present". No obstant això, "ambdues parts s'obliguen de bona fe i mutu acord" a establir la base imposable per aplicar l'IVA corresponent (21%).


La CUP posa un recurs

La CUP va votar en contra dels pressupostos municipals del 2017 perquè incloïen un augment de 80.000 euros de despesa: "sospitaven" que l'equip de govern i Endesa estaven treballant en un preacord sobre l'import reclamat. La formació anticapitalista, amb un únic regidor al ple, manté que el deute que exigeix Endesa és il·legítim i promou la via de "l'autoliquidació" de les factures, a la qual s'han acollit una trentena de veïnes.

La CUP ha posat un recurs de reposició per impugnar l'acord, esgrimint que l'alcalde no era competent per signar-lo perquè l'import subscrit supera el 10% del pressupost ordinari municipal

Després de conèixer el contingut del pacte entre el consistori i l'elèctrica, el divendres passat la CUP va posar un recurs de reposició per impugnar-lo. El principal motiu que s'esgrimeix per invalidar el document és que l'alcalde no era competent per signar-lo, sinó que l'havia d'aprovar el Ple municipal perquè l'import subscrit supera el 10% del pressupost ordinari (2.590.144'50 euros per al 2017). La Llei de règim local de Catalunya diu que correspon al Ple validar els contractes el valor dels quals representin més d'una desena part dels comptes municipals.

També apunten a un presumpte conflicte d'interessos de l'alcalde Josep Maria Dalmau a l'hora de negociar un acord econòmic amb Endesa: "Dalmau manté un vincle amb l'empresa en tant que n'és extreballador i passiu". Una categoria que el faria beneficiari de la "bossa social" de la companyia: descomptes en oci i cultura o apartaments de l'empresa per a estades dels caps de setmana, estius i festivitats.

El recurs esmenta la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (8/2/2016), que "veta el pas a la negociació privada sobre els diferents elements tributaris" i dictamina que "no correspon a l'administració municipal determinar la càrrega fiscal que ha de suportar el consumidor". A més, recorda que les dues consultes a la Direcció General de Tributs d'Hisenda són favorables a la base imposable del contracte de 1927.

Per últim, denuncien que l'acord implica una pèrdua de drets col·lectius en detriment de l'erari públic: després de pagar les seves factures, l'Ajuntament va fer signar el mateix acord als veïns consumidors, amb clàusules "abusives" que els impossibiliten a reclamar en un futur.

 

 

Continguts relacionatsMostra'l en portada

Notícies relacionades: