Economia

“L’aprovació del TTIP seria una catàstrofe”

Entrevista a Susan George, presidenta honorífica d’ATTAC. A les jornades de Barcelona va destacar la pèrdua de sobirania que patirien els governs amb el tractat de lliure comerç entre Europa i Estats Units
Susan George, durant les jornades contra el TTIP de Barcelona.
Anna Celma
27/10/2014

El tractat de lliure comerç entre Estats Units i Europa (l’anomenat TTIP) significaria una gran estocada a tota una sèrie de drets laborals, socials i polítics aconseguits a Europa. Quin seria l’efecte més agressiu d’aquest tractat?
És difícil assenyalar-ne només un, ja que tots són catastròfics. Hi haurà conseqüències nefastes pel medi ambient, per la salut pública, pels drets laborals, per l’agricultura... Per tots els àmbits que afecten la vida quotidiana de qualsevol individu o societat. Especialment, significarà una pèrdua de sobirania i de poder de decisió de qualsevol govern davant les grans empreses transnacionals europees i dels Estats Units. L’aprovació d’aquest tractat, des de qualsevol àmbit, seria una catàstrofe.

Pel que fa a la pèrdua de sobirania dels governs, el TTIP vol incorporar el mecanisme de l’arbitratge de diferències inversor-estat (ISDS en anglès, Investor-state dispute settlement). Com funcionaria aquest sistema?
Es tracta d’un mecanisme que consisteix en la utilització de tribunals privats per a solucionar conflictes jurídics entre les empreses inversores i els Estats. És a dir, les grans multinacionals podrien denunciar els governs dels Estats en aquests tribunals d’arbitratge perquè una llei concreta que han aprovat perjudica els beneficis actuals o futurs de l’empresa. Això obligaria els Estats a pagar indemnitzacions compensatòries de centenars de milions de dòlars.

Al seu llibre El informe Lugano dieu que sempre heu intentat comprendre com es distribueix el poder. Ho heu aconseguit després de tots aquests anys?
El poder és maleable, es va transformant. Al final tot es redueix a una lluita de poder constant. Les empreses multinacionals han ocupat molt terreny i en continuen guanyant cada cop més, la balança està molt desequilibrada. Ja no es tracta només del poder judicial -que obtindrien, per exemple, gràcies al TTIP- sinó també de l’enorme influència en l’àmbit legislatiu. Gràcies al mecanisme de l’ISDS, els Estats s’ho pensaran dues vegades a l’hora d’aprovar lleis que s’enfrontin als poders de les grans empreses, per por a haver de pagar sumes multimilionàries. 

Creu que els missatges i les mobilitzacions del moviment d’oposició al TTIP estan arribant a la ciutadania?
Sí, la mobilització creix cada vegada més. La gent està prenent consciència de què significarà aquest tractat i està actuant a diversos nivells, ja sigui amb una signatura en una campanya europea per expressar el seu rebuig, que és un dels primers passos que busquem, fins al compromís militant per explicar i difondre la informació a través de jornades o altres accions. La prioritat ara és la d’informar la ciutadania perquè conegui els efectes del TTIP i que es generi debat. Només així podran pressionar i incomodar als seus governs per forçar que l’aturin. 

En aquests anys d’ofensiva neoliberal, vostè ha assenyalat un àmbit on el poder ha jugat molt bé les seves cartes: el del vocabulari i les idees. El neoliberalisme va guanyant la batalla dialèctica?

De moment, sí. S’interioritzen conceptes com “creixement”, “austeritat”, “governança” i “governavilitat” en comptes de “govern”... Inclús la Comissió Europea utilitza cada cop més en els seus informes el concepte empresarial skateholder (“públic interessat”) per parlar de ciutadans. Ens volen donar un rol passiu, però, com a ciutadans, tenim el dret i el deure d’intervenir i canviar la política, i també el llenguatge.

Sou admiradora d’una frase del poeta francès René Char: “Allò que ve al món per no perturbar res no mereix ni consideracions ni paciència”. Creu que vostè ha canviat alguna cosa?
Espero haver contribuït amb el meu discurs i la meva lluita a despertar consciències. Pel que algunes persones em diuen, sembla que en alguns casos ho he aconseguit. És molt dificil saber quin és l’impacte real d’allò que fem, el més important per a mi és estar en el moment i el lloc adequat i continuar defensant la justícia social.  

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: