Política

L'impacte de les porres a les urnes

El vot independentista (JXC+ERC+CUP) creix als punts més afectats per la repressió de l'1 d'octubre. En alguns municipis de les Terres de l'Ebre l'increment supera el 5%
Gerard Casadevall
22/12/2017

L'1 d'octubre, Catalunya va patir una onada repressiva d'unes dimensions quantitatives mai viscudes des del franquisme. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va xifrar el balanç lesiu de la jornada en 1.066 persones ferides de major o menor consideració. Roger Espanyol, veí de l'Esquerra de l'Eixample barcelonina –va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma– encapçala l'extensa llista de víctimes del referèndum. Com s'ha traduït en el resultat de les eleccions del 21 de desembre la violència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola?


L'1 d'octubre les porres, cops de puny, empentes i tot tipus d'agressions van ser presents a 92 col·legis electorals distribuïts pel conjunt de la geografia catalana, però en alguns indrets la violència va ser més extensa i més intensa. Viatjant per aquests territoris, comprovem com en la majoria de casos la recepta de les porres s'ha traduït en un increment de vots al conjunt de candidatures independentistes. Especialment, a les Terres de l'Ebre.

/ Gerard Casadevall

 

La suma dels vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP a la comarca del Baix Ebre aporta una dada molt significativa: s'incrementa en un 3,68% el percentatge que aquestes mateixes formacions van aconseguir el 27 de setembre de 2015 amb les candidatures Junts pel Sí i la CUP. El creixement és d'un 3,16% al Montsià, d'un 2,43% a la Ribera d'Ebre i d'un 1,10% a la Terra Alta. Doncs bé, resulta que el Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques catalanes on la violència de l'1 d'octubre va ser més dura. La Guàrdia Civil va provocar desenes de ferits a Roquetes (Baix Ebre) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià), municipis on l'independentisme creix un 5,2% i un 4,38% en xifres absolutes. L'onada expansiva d'aquella violència, però, arriba també a ciutats com Amposta, on la desconnexió amb l'Estat espanyol creix en un 3,85%.

/ Gerard Casadevall


El mateix fenomen, però en menor intensitat, es visualitza clarament a la ciutat de Barcelona. A la inversa del que es podia preveure, on més creix l'independentisme és al districte de Nou Barris. JxC, ERC i CUP aconsegueixen 27.544 vots i pugen un 1%. La dada no seria molt significativa si no fos perquè a la majoria de districtes de la ciutat, l'independentisme baixa: -1,03 a Sants-Montjuïc, -2,59% a l'Eixample, -2,65% a Gràcia, i un contundent -4,12% a Sarrià-Sant Gervasi. Doncs bé, l'1 d'octubre el districte de Nou Barris va ser el més afectat per la violència policial. Els antiavalots allotjats als vaixells del Port de Barcelona van repartir cops i empentes a tretze col·legis electorals del districte, és a dir, s'hi van concentrar quatre de cada deu càrregues policials viscudes a la ciutat. L'increment de vot independentista s'aguditza en els col·legis electorals on es va patir la contundència policial, com és el cas de Canyelles, on puja un 2,11%. 

/ Gerard Casadevall

 

El mateix patró de comportament es produeix a municipis de les comarques de Ponent, la Catalunya central o la circumscripció de Girona, on van patir un grau considerable de violència policial. A Alcarràs (Segrià) l'independentisme creix un 1,71%, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) un 0,78%, a Sant Iscle de Vallalta (Maresme) un 0'95% i a Sant Julià de Ramis (Gironès) un 1,58%.  
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: