Montse Castañé: “Valen més els porcs que van penjats que tots nosaltres”

Aquesta frase li va costar la feina al un company seu, segons afirma Montse Castañé, militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i presidenta del comitè d’empresa d'ESFOSA, l’escorxador on treballa

A les instal·lacions d’ESFOSA (Escorxadors Frigorífics d’Osona, SA) a Vic, 149 treballadores fixes i unes quantes desenes més en règim temporal o enquadrades en cooperatives sacrifiquen i trossegen 12.000 animals diaris, més d’un terç dels que es maten a la comarca. L’empresa és propietat d’algunes de les principals corporacions càrnies osonenques com Casa Tarradellas, Càrniques Montronill o el Grup Baucells. Es treballa en cadena: “Hi ha gent que cada dia pot tallar 10.000 llengües, sense rotar mai. És una feina dura. Ara fem jornades de deu hores, abans n’havíem arribat a fer de dotze o catorze”, explica Castañé.

Montse Castañé és l’actual presidenta del comitè d’empresa d’Esfosa / Brais G. Rouco


“Falses cooperatives”

“El problema laboral més greu és la implantació de les anomenades falses cooperatives”, denuncia Manel Juan –també membre de la COS i anterior president del comitè, “acomiadat per la seva activitat sindical”. D’uns anys ençà, certes estacions del procés d’escorxat han estat assignades a una sèrie de cooperatives, darrere les quals sospiten que s’amaguen els grans grups industrials del sector.

“No hi ha cap dels avantatges d’una cooperativa i sí tots els inconvenients. S’usa aquesta figura per obtenir beneficis fiscals i rebaixar les condicions laborals. La gent que hi treballa ha de retornar part del salari i la poden fotre al carrer sense impediments”, explica el sindicalista. Una de les cooperatives que s’encarrega de part de la producció a ESFOSA és Serveis d’Escorxador Clavial, SCCL. “Gairebé tots són migrants, treballen dotze o catorze hores diàries per 900 euros. Fa poc, m’han dit que n’hi ha algun que només en guanyava 300 o 400”, assegura Castañé.

Manel Juan ha estat represaliat per la seva activitat a la COS /B.G.R
Manel Juan ha estat represaliat per la seva activitat a la COS /B.G.R


Juan també parla d’aquest tipus de contractació: “Van rotant, a vegades per nacionalitats. Un dia són tots africans i l’endemà arriba un grup d’equatorians”, afirma. La legislació no permet mesclar treballadores provinents de cooperatives amb assalariades directes de l’escorxador, per tant, se les separa en diverses sales.

Acomiadament del president del comitè

El 23 de maig de 2014, treballadores d’ESFOSA van fer una roda de premsa per denunciar la “creixent precarietat i explotació laboral a l’empresa” i van convocar mobilitzacions de protesta. Allà mateix, Juan va anunciar que es presentaria com a cap de llista per la COS a les pròximes eleccions del comitè d’empresa. L’endemà, va ser acomiadat.

Les eleccions es van fer el 27 de juny. La COS va obtenir la majoria absoluta amb sis delegades, però va impugnar el procés pel veto a la candidatura de Juan. Com que aquesta ja havia estat notificada al Departament de Treball abans de l’acomiadament, el tribunal arbitral va obligar a repetir les eleccions. La COS va aconseguir set delegades i Juan va ser escollit president del comitè, però l’empresa li va continuar negant l’accés a les instal·lacions. Les sindicalistes afirmen que, sense la feina de l’advocat Antoni Iborra, “la lluita del comitè no hauria estat possible”.

Vam trucar a ESFOSA per conèixer la seva versió. Inicialment, l’empresa es va mostrar una mica reticent a participar. Després de dir-los que “havíem parlat amb el comitè”, ens van demanar que enviéssim un correu electrònic al gerent i que ell ens contestaria. Encara no ens ha respost.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: