Impressions

Obvietats i obvietats

07/02/2017

Avui, només despertar-me, m'he connectat a la web de TV3, a l'emissió en directe d'Els matins. Dic avui i és dilluns quan escric això, però si l'helicòpter dels nassos segueix despertant-me mati sí i matí també amb el seu repetitiu "judici a Mas, judici a Ortega, judici a Rigau", ja veig que podré escriure el mateix quasi cada dia dels propers cinc o sis d'aquesta setmana.  

Hi parlava una col·laboradora, a tv3, en connectar-me jo. No en recordo el nom; era molt dolenta però no prou per a voler retenir-lo al cap per tal d'anar-la a buscar per a animar-me els dies que em senti una inútil; cadascú té les seves tècniques per a no enfonsar-se i aquesta és una de les meves; digueu-me miserable si voleu.

S'hauria passat la tia repetint la cantarella tot el matí si un altre dels tertulians no l'hagués fet callar dient-li que allò era una obvietat 

La tal deia que prou de dir que Catalunya havia sortit al carrer perquè allà, al trosset de ciutat que anaven ensenyant insistentment les càmeres, no hi era tota Catalunya. S'hauria passat la tia repetint la cantarella tot el matí si un altre dels tertulians no l'hagués fet callar finalment dient-li que és clar que no hi cap tota Catalunya al passeig Joan Companys de Barcelona, que allò que estava dient era una obvietat. Ella ha emmudit i la resta ha passat a discutir si allò que estan fent aquests dies és o no un judici polític. Pel que es veu, hi ha obvietats i obvietats i aquesta última, en concret, no s'acaba de veure clar.

Hi ha hagut un moment a primera hora del matí, quan els tres acusats feien el recorregut a peu des del Palau de la Generalitat fins al de Justícia, que una periodista li ha preguntat a Rigau si respondrien les preguntes que els fes l'acusació. Ella ha evitat respondre amb un "farem allò que hem pactat fer amb els nostres advocats". En sentir-la per un moment m'ha fet il·lusió pensar que no respondrien, que callarien; que no entrarien al joc absurd que imposen des de Madrid de portar un govern a judici per posar les urnes; que en tot cas, algú dels tres o un dels advocats en representació seva, prendria la paraula allà mateix, a la sala, per dir que no comptessin amb ells fins que no es comencés a parlar de tot l'assumpte sense eufemismes.

M'ha fet il·lusió pensar que no entrarien al joc absurd que imposen des de Madrid de portar un govern a judici per posar les urnes

Bé, res d'això últim no ha passat. Allà hi eren tots tres responent preguntes des de la banqueta mentre el reporter d'Els matins -català que sí que era avui al passeig Lluís Companys- anava entrant en antena de tant en tant per a explicar tota la càrrega metafòrica d'una bandera que havia desaparegut de la taulada del jutjat. Potser, vés a saber per què, una altra obvietat que avui no calia veure era que avui feia molt de vent.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: